dilluns, 2 de juliol de 2012

Titelles i orfes de SIDA a Etiòpia

III Jornada Internacional Educació i titelles
Experiències i materials

Titelles i orfes de SIDA a Etiòpia.
Teresa Alari. Babalala Puppets


















Babelartquimia. El dol migratori.

III Jornada Internacional Educació i titelles
Experiències i materials

Babelartquímia.cat
El dol migratori a l'aula d'acullida
Teresa Forcada


Babelartquímia.cat (Experiència sobre El dol migratori a l’aula d’acollida) 

Curs acadèmic 2007-2008 

Institut Estany de la Ricarda. El Prat de Llobregat



BREU RESUM DE LA PRÀCTICA 


L’experiència, batejada amb el nom de Babelartquímia.cat, pretén afavorir punts de trobada através de l’art, entre joves immigrants procedents de diferents cultures. L’objectiu final del projecte és el reconeixement d’aquests joves en les seves similituds i diferències, així com la seva projecció en el nou país d’acollida: Catalunya.

La materialització de tot això es va dur a terme a través d’un taller de construcció de titelles. Al mateix temps que es construïa el titella de cada noi/a, es treballava la relació entre l’aspecte del titella i el que l’alumnat volia expressar, és a dir, les emocions i els projectes personals. També es realitzava un treball paral·lel de llengua oral i escrita, que facilitava i potenciava l’expressió de cada alumne i el que volia comunicar als altres. El resultat final de tot plegat foren 24 titelles – un per cada alumne nouvingut- acompanyats de 24 breus “biografies” que es van presentar a tota la comunitat educativa en una exposició el Sant Jordi del 2008.
Va ser un plaer comprovar, a través de les biografies d’aquests 24 “alter ego“, la possibilitat de què Un altre món és possible. Llegint les seves biografies imaginàries, el món del futur es caracteritza per persones poliglots, amants de la diversitat i imaginatives que caminen de bracet amb les emocions i les comparteixen amb l’altre.
L’experiència es fonamenta en l’aplicació d’una pedagogia vivencial i holística.
Després de Sant Jordi, l’exposició va ser el punt de trobada entre l’aula d’acollida (AA) i l’aula ordinària (AO). Els alumnes de l’AA presentaven a la resta de companys de l’AO el seu titella i la seva petita biografia imaginària.
Finalment, i com a cloenda de fi de curs, ens vam embarcar en l’aventura de presentar el treball fet amb els titelles a un grup de l’Escola d’adults del Prat. Ho van fer el grup de 2n cicle de l’AA mitjançant una petita performance que vàrem anomenar Migraveus. Va ser molt interessant, la trobada de dues generacions de persones immigrades molt distants en el temps i la geografia, però molt properes i sincròniques pel que fa a sentiments i emocions.

De tot plegat, en va néixer aquesta frase a la nostra aula d’acollida:

Hi ha fils invisibles que mouen el món ...,
i veus càlides que arrelen dins l’aire.





DESCRIPCIÓ 

Punt de partida
Continuar el camí iniciat a l’AA, en els dos cursos anteriors, de centrar les activitats d’ensenyament-aprenentatge de llengua, en pràctiques docents on el món personal i emocional de l’alumne n’és sempre el protagonista.



Objectius 
- Facilitar el procés de dol migratori amb el recurs del titella per explorar tot allò que ens passa per dins. - Potenciar l’ús de la llengua oral i escrita per expressar sentiments i emocions.


- Propiciar un treball transversal entre les àrees de Visual i plàstica i Llengua. - Atendre l’alumnat nouvingut en un context d’atenció a la diversitat i d’escola inclusiva.
- Implicar l’alumnat de l’aula ordinària en el projecte de l’aula d’acollida. - Fomentar l’educació intercultural dins de la comunitat educativa.
- Afavorir el coneixement i el contacte entre persones immigrades de diferents generacions i geografies (Trobada de l’AA amb un grup de l’Escola d’adults del Prat)


Desenvolupament de l'experiència
L’experiència la vàrem desenvolupar en les fases següents:
- Familiaritzar els alumnes amb el món dels titelles (Arriba un titellaire vingut d’ultramar i ens presenta dos titelles fets amb material de reciclatge)
- Construcció d’un titella (Primera aproximació). Imitant al titellaire, també “nouvingut”, cada alumne construeix un titella amb material de reciclatge.
- Petits jocs de dramatització amb els titelles construïts (Per parelles, escenifiquen davant de la resta de companys situacions breus, treballades prèviament, amb els seus titelles).
- Introducció als diferents tipus de titelles (de fil, de guant, de dit,..) i petita mostra de titelles de diferents llocs del món.
- Viatge imaginari a la casa on vivien durant la seva infantesa per dissenyar el titella que tingui a veure amb les vivències de cada alumne. (Primer, van dibuixar i explicar com era la casa i després varen parlar de les persones - o personatges- que tenien relació amb la casa) - Inici del procés de construcció del titella definitiu, aquell que acabarà sent el seu “alter ego” i amb qui establiran vincles emocionals molt forts.
- Paral·lelament a la construcció del titella, anem fent un treball de llengua (oral i escrita) que donarà com a fruit una breu biografia imaginària per cada titella.
 - Preparació de l’exposició dels nostres titelles que inaugurem el dia de Sant Jordi amb una presentació feta pels propis alumnes a tota la comunitat educativa. - Interacció AA / AO a partir de l’exposició i fins final de curs.
- Interacció de la nostra AA de secundària amb una altra AA de primària del Prat (Escola Josep Tarradellas) a través de l’exposició.
- Cloenda de l’experiència: Presentem els titelles a un grup d’alumnes de l’Escola d’adults del Prat.
Fou una trobada intergeneracional molt interessant, de persones immigrades d’orígens i edats ben diferents, però molt pròximes en sentiments, emocions i vivències.

Treball competencial

(metodologia/ tipologiad’activitats /organització social)

Competències bàsiques

- Competènciacomunicativalingüística,artísticaiaudiovisual
- Competènciad’aprendreaaprendre
- Competènciad’autonomiaiiniciativapersonal
- Competència social i ciutadana

Metodologia

- Treball col·laboratiu entre professor- alumne, alumne -alumne per estimular el paper actiu de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.
- Activitats: Plàstiques (construir el titella), teatrals (petits jocs de dramatització) i lingüístiques (expressió oral, expressió escrita- biografia del titella -)

Organització social

-       Activitats de gran grup, de petit grup, individuals.

Temporització
2n i 3r trimestre del curs 2007-2008 (dues hores setmanals)


Recursos humans i materials

- Titellaire professional també nouvingut
- Tutora de l’aula d’acollida
- Coordinadora LIC
- Centre de Recursos Pedagògics del Prat
- Mostra real de diferents tipologies de titelles
- Diferents tipus de material per construir titelles
- Bibliografia sobre titelles
- Informació de festivals de titelles a Catalunya
- Museus virtuals de titelles a la xarxa
- Recurs econòmic: Ajut de “ LA CAIXA” per realitzar el projecte.

Fou una experiència molt enriquidora tant a nivell individual com col·lectiu. Per la majoria d’alumnes, el seu titella fou una mena de porta oberta per conèixer i expressar el seu món interior a l’altre.

Valoració i conclusions
També, i com ja s’ha dit, llegint les biografies dels titelles, la incertesa del món actual s’eclipsa d’optimisme i de la possibilitat de què Un altre món és possible. Els titelles ens dibuixen un futur amb persones poliglots, amants de la diversitat i imaginatives que caminen de bracet amb les seves emocions i les comparteixen amb l’altre.

Aspectes innovadors
- L’arteràpia a l’aula d’acollida: El titella com un alter ego que facilita l’expressió de les pròpies emocions i el procés de dol migratori.
- Introduir a l’aula una disciplina artística a través d’un professional extern al centre.
- Fer experiències on es puguin relacionar nivells educatius diferents (Primària, secundària, adults)

Eficiència
L’organització, la temporització i els recursos emprats han estat molt adequats pels resultats obtinguts.

Cristeris d’avaluació
Observació i avaluació contínua de l’alumnat en relació als criteris següents:
-Construcció del titella
-Actitud dins l’entorn de treball col·laboratiu
-Evolució en l’ús oral i escrit de la llengua catalana
-Elaboració del seu text biogràfic
-Participació i implicació en tot el procés de l’experiència




Millores
L’experiència Babelartquímia.cat sobre el dol migratori a l’aula d’acollida, va propiciar millores dins de la comunitat educativa de graus i intensitats diferents, com per exemple:
a.Aconseguir que l’alumnat nouvingut portés millor totes les vivències (i absències) del seu procés de dol migratori.
b. Mostrar l’eficàcia del treball col·laboratiu, com una fórmula vàlida d’ensenyament i aprenentatge que crea forts vincles de cohesió social.c. Constatar que amb imaginació, qualsevol disciplina del currículum pot ser treballada a partir d’algun element artístic.d.Canviar a poc a poc la mirada vers el fet migratori: a la nostra primerenca societat del segle XXI, cada cop existeixen més exemples d’apartheid subtil, tan dins com fora de l’escola. Experiències com aquestes serveixen per crear contextos on l’empatia i la reciprocitat amb l’altre són possibles i tangibles.


Tothom te por i què?

III Jornada Internacional Educació i titelles
Experiències i materials

Tothom té por i què?
Jonathan Sánchez






Introducción y definición

Según el diccionario de la Real Academia Española (DRAE) el miedo es la “perturbación angustiosa del ánimo por un riesgo o daño real o imaginario.
Por tanto, podemos definir el miedo como una emoción caracterizada por un intenso sentimiento habitualmente desagradable provocado por la percepción de un peligro, real o supuesto, presente, futuro o incluso pasado.
En la actualidad existen dos conceptos diferentes sobre el miedo, que corresponden a las dos grandes teorías psicológicas que tenemos: el conductismo y la psicología profunda. Según el concepto conductista el miedo es algo aprendido. El modelo de la psicología profunda es completamente distinto. En este caso, el miedo existente corresponde a un conflicto básico inconsciente y no resuelto, al que hace referencia.
El miedo como un poliedro tiene diferentes caras:
- Biológico
- Neurológico
- Psicológico
- Social y cultural
- Evolutivo
Desde el punto de vista biológico, el miedo constituye un mecanismo de supervivencia y de defensa, surgido para permitir al individuo responder ante situaciones adversas con rapidez y eficacia. En ese sentido, es normal y beneficioso para el individuo y para su especie.Desde el punto de vista neurológico es una forma común de organización del cerebro primario de los seres vivos, y esencialmente consiste en la activación de la amígdala, situada en el lóbulo temporal.
Desde el punto de vista psicológico, es un estado afectivo, emocional, necesario para la correcta adaptación del organismo al medio, que provoca angustia y ansiedad en la persona, ya que la persona puede sentir miedo sin que parezca existir un motivo claro.
Desde el punto de vista social y cultural, el miedo puede formar parte del carácter de la persona o de la organización social. Se puede por tanto aprender a temer objetos o contextos, y también se puede aprender a no temerlos. Guarda estrecha relación con los distintos elementos de la cultura. Joanna Bourke (El miedo: una historia cultural) revela que el miedo, como un sentimiento colectivo e individual, varía con las épocas y los contextos históricos. Cabe puntualizar que dentro de este punto de vista, podemos encontrar el control político y social canalizado por las leyes y los medios de comunicación de masas. Como varios autores apuntan (Noam Chomsky, Ulrich Beck) el miedo es un arma de dominación política como control de la población, haciéndose hincapié en la creación de falsos escenarios de inseguridad ciudadana.
Por último, desde el punto de vista evolutivo el miedo es un complemento y una extensión de la función del dolor. El miedo nos alerta de peligros que no nos han ocasionado algún dolor, sino más bien una amenaza a la salud o a la supervivencia. Del mismo modo en que el dolor aparece cuando algo nocivo ataca nuestro cuerpo el miedo aparece en medio de una situación en la que se corre peligro. Martin Seligman sostiene que peligros que se representaban en los inicios de la historia humana, se han vuelto estímulos condicionados muy efectivos y por esta causa algunos miedos son más fáciles de aprender.
Hay tantos tipos de miedo como personas y tantas formas diferentes de enfrentarlos como seres. Y por inri, tanto en niños como en adultos existen tanto miedos como personas. 
Con todo ello las personas ante el miedo pueden tener una de estas reacciones fisiológicas:- - Huida
- Enfrentamiento
- Paralización
Algunos de los conceptos que surgen y debemos evitar que el miedo caiga en algunos de estos pozos son: La fobia. Que hace referencia al peligro real de una forma más o menos específica, pero desproporcionada. Y la ansiedad, que es sentir miedo sin que parezca existir un motivo claro. La ansiedad interfiere con las cosas que necesitas hacer, restando autonomía, y pudiendo provocar grandes problemas en la persona.

Raíces del miedo. [i]
Muchas veces nos centramos tanto en resolver el tipo de miedo que nos olvidamos de la raíz del problema, el miedo en si no sus formas.
Hablamos de la naturaleza del miedo no de las distintas formas de miedo pero estamos preocupados por el miedo mismo no por el miedo a algo sino la reacción verdadera que se llama miedo.
Entonces ¿Cual es la causa, la raíz del miedo? ¿Es el pensamiento y es el tiempo? ¿El pensamiento es una causa del miedo? ¿Y es el tiempo también la causa?
Estamos hablando de lo que es a lo que debería ser. El movimiento, el proceso psicológico del tiempo y del pensamiento, y todo ello ligado al recuerdo.
El Pensamiento es la respuesta de la memoria. Y la memoria es conocimiento y experiencia, así que el conocimiento pertenece al tiempo, ya que la experiencia se adquiere con el tiempo. Por todo ello el conocimiento puede ser una de las causas del miedo.

¿El tiempo? Pensamiento y conocimiento como movimiento unitario pueden ser la causa del miedo. Para entenderlo debemos de considerar que nuestros cerebros están condicionados, adiestrados a tener miedo. El miedo ha sido transmitido y aceptado como norma de vida, como forma de vida.
Entender la causa nos llevara al fin y después al diagnóstico de la causa básica, fundamental. Por tanto, la causa del miedo es el pensamiento-tiempo.
Por otro lado tenemos la naturaleza del deseo como parte del miedo. Podemos tener miedo porque nos aferramos a cosas y a personas que, por sí mismas, no se pueden poseer. Tememos por nuestro buen nombre y posición, por nuestra familia y posesiones. A medida que adquirimos bienes, fama y poder, adquirimos también el temor a perderlos y la constante preocupación de velar por su salvaguardia. Pero no es el deseo la raíz del miedo, sino el tiempo  relacionado por la pérdida y el pensamiento relacionado con las experiencias pasadas de pérdida.  Tiempo como distancia y tiempo como algo interno, psicológico: soy esto, debo llegar a ser aquello. En la historia del cine tenemos un personaje que refleja claramente este hecho: Darth Vader.

Soluciones o el rebost de la botiguera.
Algunos autores sostienen que ciertos miedos que se enseñan al niño/a les ayuda a ser más precavidos en situaciones que exigen más cuidados (como cruzar una calle, caerse del columpio,…,) pero yo no estoy de acuerdo. A través del miedo se puede aprender a evitar estos peligros pero también sin causar ansiedad se puede enseñar a través del conocimiento. ¿Cuál es la solución? ¿Cómo evitar llegar a una fobia o a la ansiedad?
Explicar caso del Arnau y el libro. Transmitir primero de todo, tranquilidad y seguridad, para ayudarle a superar sus miedos a través del cariño, la comprensión y acompañándole. Es simple como el gesto de ofrecer una mano. Al miedo se le ha de quitar el poder. Y el poder siempre está por algo que desconocemos. La varita mágica no existe pero si podemos encontrar una receta esa sería el desconocimiento. Por ello hay que explicar, de una forma lógica lo que produce miedo al que lo siente. Es primordial para quién quiera disolver el miedo de un niño, quererlo, creerlo y estar convencido de que puede.
Como ejemplo de actividades que hemos realizado este año con el grupo de P3 de “l’escola Palau” tenemos las siguientes:
  1. Trabajo de expresión artística a través de la música.  Primeramente hemos hecho aflorar las emociones del alumnado mediante una identificación de los diferentes miedos a partir de hacer conversaciones con todo el grupo clase. A partir de ello hemos visualizado los miedos mediante soporte audiovisual y a partir de la audición de piezas musicales que suscitaban miedos de cada uno hemos intentado que cada alumno plasmara su perspectiva del miedo. Con la audición hemos intentado sentir el miedo y a partir de la expresión plástica  intentamos mirar el miedo desde otra perspectiva, en tercera persona alejándolo de nuestro interior. Por último hemos intentado conocer e incorporar el miedo a partir de encontrar recetas para superarlo y aprender a vivir con él sin que nos paralice.
  2. Durante todo el curso, hemos tenido principalmente dos mascotas, dos títeres, llamados Tina y el Kiko.


Tina


Kiko

La Tina es nuestro enlace emocional. Ella aparece cuando se necesita un apoyo. A Tina le encanta dar besos y sobre todo a  aquellos niños/as que mejor se portan o han realizado alguna acción de ayuda a algún compañero/a. A Kiko, le encanta dar abrazos y dar alaridos cuando está muy feliz. Le encanta motivar a los niños para que se concentren y se esfuercen en las actividades del aula.
Por último, para finalizar, tengo el convencimiento que no podemos convertir nuestra aula en un gabinete terapéutico, porque no somos psicólogos. Hay que ser conscientes que no podemos evitar el miedo porqué es algo innato en nuestra cultura y en nuestra sociedad, pero si aprender a vivir sin que el miedo nos paralice.



[i] Krishmamurti Sobre el miedo

Què li pasa a Mugan ?

III Jornada Internacional Educació i titelles
Experiències i materials

Aula d'audició i llenguatge Escola Palau
Que li pasa a Mugan?
Montserrat Capdevila 
 
















             

Emocions i creativitat

III Jornada Internacional Educació i titelles
Experiències i materials

Aula d'educació especial Escola Palau
Emocions i Creativitat.
Teia Moner



Emocions i Creativitat














Cohesió d'un grup-classe

III Jornada Internacional Educació i titelles
Experiències i materials

Aula d'educació especial Escola Palau
Cohesió d'un grup-classe
Teia Moner


Cohesió d'un grup-classe




Característiques del grup

Són un grup molt mogut. Molts conflictes i hi ha una manca de respecte entre ells i de vegades amb els mestres. Impossible realitzar activitats de grups petits sense que sorgeixi algun conflicte. La tutora ha demanat ajut. Tècnica titellaire: Bunraku: És un tipus de titella que està manipulat per dos, tres, quatre...persones. S’han de posar d’acord i anar tots alhora.






                 Quin color de paper agafem per fer-lo?

                 Cada grup (2,3 o 4 alumnes)  ha gestionat les possibles solucions:

            -       Per votació
            -       Primer fer un titella dun color i després ja farem amb un altre
            -       A sorts

           Construïm el titella:

Primer arruguem i "desarruguem" el paper, primer es fa un a un però després s’ajunten    els alumnes de cada grup i entre ells han pressionat molt el paper amb els seus cossos.
      
Aquí hem vist quins alumnes estaven més distanciats, quins més relaxats....







Hem vist titelles que sabraçaven, titelles que es pegaven, titelles solitaris, titelles que buscaven contacte i no el trobaven...
Però quan han acabat sels veia satisfets i amb ganes duna altra sessió.
Això ens ha servit  als mestres per reflexionar a través de les accions dels titelles sobre les emocions dels alumnes, per ex: 
Per què aquest titella és agressiu ? 
Qui porta la veu cantant en la manipulació
Els dos o tres manipuladors són agressius ? 
Quin dells és més tolerant ?
Cada situació ha permès analitzar els comportaments espontanis dels alumnes.




Sessió de concentració individual, lúdica i de relaxament.
Pintar un titella mandala-papallona, individualment. Música de fons i silenci.
És un titella màgic, que s’aguanta amb la punta d’un llapis i requereix molta concentració i equilibri.
Conforme es va acabant els alumnes s’aixequen i es passegen per la classe manipulant la papallona en silenci.
Quan han acabat tots hem fet una fila al passadís, cadascú amb la seva papallona i ens hem dirigit a les classes d’Educació Infantil per ensenyar-lis les papallones màgiques.
Dificultat: mantenir l’equilibri, concentració i la distància amb el que tenim davant.
Si nosaltres ens desconcentrem i cau la papallona perjudiquem els que ens venen al darrera perquè al parar nosaltres , tothom para i també se li pot caure la papallona.

Aquest exercici serveix per reflexionar:

-       Qualsevol acció que fem nosaltres provoca una reacció en els demés
-       Qualsevol emoció que tenim d’un provoca l’emoció de l’altre