diumenge, 3 d’agost de 2008

Escola Josep Gras. M. Teresa Abellan Pérez

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
Escola Josep Gras. Sant Llorens Savall.
M. Teresa Abellan Pérez.   Mestra d’educació especial i psicopedagoga

Experiència anterior amb titelles
  • Utilitzava el Sr. Cordills amb un alumne de 4t, en Santi, amb un trastorn important de llenguatge i parla.
  • De tant en tant fèiem una representació a la classe ordinària per donar significat a la feina feta.
  • La tasca del dia a dia ens deia que calia introduir algun canvia perquè ja feia un curs que el Sr. Cordills estava amb nosaltres.
  • El Santi i la seva mare van crear un titella a casa que faria companyia al Sr. Cordills.
I, sense que fos una casualitat.

M’arriba i m’afegeixo a la proposta de la Teia.

Complemento l’experiència amb un treball de noves tecnologies on l’aprenentatge significatiu era l’objectiu principal.

Calia...
  • Replantejar quins canvis introduiríem, elper què dels canvis i com introduir-los.
  • Demanar permís a l’equip directiu.
  • Parlar amb el Santi.
  • Parlar amb la tutora del curs.
  • Programar...
Objectius de la mestra
  • Treballar l’expressió oral i el vocabulari d’un dels alumnes.
  • Treballar les dificultats de relació i comportament de l’altre alumne.
Comencem a treballar! Què podem fer amb els titelles?
  • Els alumnes comencen a proposar idees que anem apuntant en un paper. Acudits, explicar una història...  Volem fer alguna representació per als nens de la nostra classe. Els volem fer riure!
  • Decidim demanar també opinió a les dues titellaires que coneixem i via e-mail aporten idees abans de començar el nostre projecte.
De mica en mica el projecte es fa realitat
  • Es creen els altres titelles; l’Asuqui i el Monstre Courail.
  • Els alumnes estan molt emocionats i ho transmeten a la resta de persones del centre.
  • Es troben i comencen a treballar fora del centre.
  • Els pares i mares comencen a fer el seguiment del neguit.
Una pel.li de riure!
  • Personatges: El Sr. Cordills i l’Asuqui que són titelles construïts per nosaltres mateixos.
  • Es farà una filmació de la representació i es passarà més tard a la resta de companys de la classe.
  • El treball previ es farà des de l’aula d’educació especial i el portaran a terme dos alumnes de 4t de primària amb diferents trastorns.
  • Assisteixen a l’aula de manera individual, però en aquesta ocasió treballaran junts, perquè, a més, són molt amics.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals i físiques dels aprenents.
  • Partim d’un grau de motivació excel·lent. Fer una pel.lí!
  • Els dos alumnes seran el centre d’atenció dins la seva classe. Seran els protagonistes que intentaran fer riure i distreure als seus companys de classe amb una història inventada per ells.
  • Alhora es normalitzarà el seu món d’imaginació no sempre ben entès.
Aprenentatge significatiu
  • Parteix dels coneixements previs i nivell i capacitats de cada alumne per a construir i ampliar coneixements de manera constructiva.
  • Una activitat amb sentit i significació per als alumnes perquè l’han proposat i creat ells mateixos. 
  • Parteix de la motivació per part dels aprenents.
  • Planifica i es treballa a través del compartir i aprendre de manera conjunta; alumnes, mestres, companys d’altres classes.  
  • Parteix d’una tasca contextualitzada, globalitzada i inclusiva.
  • Permetrà que els dos alumnes s’adonin del seu propi procés d’aprenentatge significatiu
Activitat terapèutica
  • Possibilita el fet de tractar temes que preocupen als alumnes.
  • Les representacions a través dels titelles les viuen com si no tingués a veure amb ells. Fan una transferència, en termes psicoanalítics.
  • Les representacions davant els companys ajuda a integrar-los dins el grup normalitzant una activitat i els conceptes implícits.
  • Asseguren la confiança en les seves capacitats i millora de l’autoestima.
  • Aquesta motivació afavoreix una actitud col·laboradora i participativa pel desenvolupament del treball. A nivell cognitiu, es partirà dels coneixements previs en l’ús dels mitjans tecnològics i del nivell propi d’expressió oral i creatiu.
Competències específiques que els aprenents experimentaran
  • Creació, de forma guiada,d’una representació de titelles.
  • Saber crear un guió i diàleg per a fer la representació.
  • Fer transcripcions amb el programa Word.
  • Utilitzar l’e-mail com a mitjà de comunicació tecnològic.
  • Familiaritzar-se amb la càmera de vídeo.
Continguts
Conceptuals
  • Ampliació i millora del vocabulari i l’expressió oral.
  • Aplicació del tractament de text del word.
  • El funcionament del correu electrònic.
  • El funcionament elemental de consultes a web’s diferents.
  • El funcionament bàsic de la càmera de vídeo.
  • El funcionament  de la càmera fotogràfica.
Procedimentals
  • Creació, planificació i representació a través de titelles.
  • Realització de fotografies amb una càmera digital.
  • Filmació amb la càmera de vídeo.
  • Preparació a reproduir la filmació.Actitudinals
  • Interès per superar les dificultats que sorgeixin.
  • Respecte per el material que utilitzem.
  • Participació positiva i col·laborativa en l’activitat.
  • Superació personal i per reforçar la confiança i seguretat individual.
Per què m’agrada fer anar els titelles?

M’agrada estar amb els titelles perquè fan riure a la gent i també perquè quan poses la ma dins el titella te l’escalfa. Fa bellugar els dits i quan estàs amb el titella sembla que està parlant el titella però qui parla sóc jo.

Què és el que més m’ha agradat de fer titelles?

Poder treballar amb el Toni, que és el meu millor amic, i l’Àngels que és una titellaire del poble. 

M’ha servit per aprendre a parlar millor?

Sí que m’ha servit perquè a 3r encara no sabia gaire vocabulari. Ara penso que les paraules em surten millor.

M’ajuden el titelles a sentir-me bé?

Sí perquè no és com l’escola que fas molts treballs. A mi em costen fer els treballs d’escola, però els titelles no. 

Opinions de la mestra d’EE
  • El treball portat a terme amb la Teia ha estat realment profitós per diferents motius

    • D’una banda, hem fet un treball realment terapèutic amb dos alumnes de l’aula d’educació especial. Dos amics que mai tenen l’oportunitat de treballar plegats.
    • D’altra banda, s’ha fet un treball global on les TIC han estat el mitjà per a portar a terme el treball planificat inicialment.
    • Els objectius prioritaris a l’hora de planificar el treball van ser el de l’ampliació del vocabulari i la millora de l’estructuració de les frases i expressió oral , especialment d’un dels alumnes. La satisfacció personal i el poder gaudir dins el recinte escolar amb una tasca no acadèmica ha estat l’objectiu de treball per l’altre alumne.
    • Partint de les teories constructivistes i l’aprenentatge significatiu, els dos alumnes han pogut partir d’un problema, d’un tema que volien treballar per a poder planificar i decidir com volien organitzar el seu propi procés d’aprenentatge.
    • Ha estat realment una experiència gratificant. Els titelles s’han convertit en un mitjà gratificant i motivador que ha permès, conjuntament amb les TIC i l’aplicació de les teories constructivistes, fer un treball efectiu a nivell terapèutic. Els dos alumnes han experimentar el que vol dir poder ser simplement ells i mostrar als companys quina és la feina que han fet. La seva autoestima s’ha modificat. Els dos alumnes es mostren més contents i tenen més interès per acabar bé les feines acadèmiques.
    • Els titelles han ajudat dos alumnes a sentir-se emotiva i emocionalment segurs de sí mateixos i alhora normalitzar la diversitat. El Santi i el Toni, dos alumnes que han fet una tasca bonica i han fet riure els seus companys, el seu objectiu

Projecte AULA OBERTA. 3r ESO

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
2. Projecte AULA OBERTA3r ESO Segon Trimestre. Cursos 2005/ 08
Lurdes Ribas i Montse Muntané


Davant meu tenia un grup d’adolescents a mil revolucions, com qualsevol altre tutor/a del centre, amb una diferència; eren alumnes exclosos del sistema educatiu perquè no donaven la talla ni en actituds ni en l’aprenentatge, jo des de la tendressa de la professió docent els anomeno alumnes de RODALIES, alumnes de recorregut curt que alguna vegada se’ls anomena de segona fila, comdemnats al fracàs escolar per problemes a la catenària , perquè no aprenen mai a l’hora, per anar a un ritme més lent de l’espera’t i per parar on no hi ha estació per aturar-se. 
Aquests alumnes ho tenen molt dur en un marc educatiu i curricular molt encotillat,
però són, alumnes del Centre escolar i per a ells val la pena trobar estratègies de que una altra educació és possible, cal aprendre a educar des del ulls del cor, des de la tendressa de donar oportunitats amb missatges positius i entusiastes, de noves maneres d’aprendre, donant un marc de confiança, sabent esperar sense pressa, tenint paciència a l’hora d’esperar resultats, sabent escoltar, deixant-ho per un altre dia, posant els llistons mòbils al seu abast,..
Per als alumnes de rodalies tornar a creure que ell/a té possibilitats de fer alguna cosa més que fer campanes o molestar a tort i a dret a qualsevol membre de la comunitat educativa, és un repte, un treball d’enriquiment personal, de confiança amb els professors que creuen en ells / es, de treure tot allò que els cou per dintre, com ells diuen “ els mals rotllos” .
Com a professors de rodalies ens cal canviar d’actituds, d’educar-los des de la base del diàleg, de la comunicació, de negociar, de posar límits, en definitiva marcar-los un camí, on ells poden deixar la seva petjada, fer-los veure que fins ara ja els ha estat bé esser a la vorera i deixar passar totes les oportunitats, ara poden tornar a fer camí amb nosaltres i amb el projecte, nosaltres compten amb ells / es.
Al principi costa.
No s’acaben de creure l’oferta que els estàs brindant, tenen por de confiar-hi perquè estan acostumats que al final els adults els fallem. Els primers dies, el primer trimestre, costa veure resultats. Els professors ens desanimem, quan un s’ensorra l’altre li dóna ànims i receptes que li han funcionat, però de mica en mica els alumnes s’enganxen, és tan fàcil!.Si realment confies de veritat en ells, els ho demostres amb la teva manera de ser i actuar i ets capaç de donar-los temps per poder fer aquest canvi, no dubten a tornar a fer camí dins del projecte.
És un llenguatge pedagògic que està molt lluny del seu món i en el qual se senten fora de joc. Realment si som capaços de donar coherència en la nostra manera d’actuar en les nostres actituds i no ens rendim a la primera de canvi, de mica en mica, els alumnes novament veuen que hi ha algú que els vol ajudar com a persones, comencen a confiar en un adult que no espera res a canvi sinó que el que vol és ajudar-los a tirar endavant per tenir expectatives de futur. A partir d’aquest moment pots dotar-los d’un grapat de recursos personals, autoestima, assertivitat, confiança, educació en valors, habilitats socials, mediació de conflictes,... que tenen al seu abast
Però per poder veure canvi en les actituds dels alumnes cal haver-los sosprès, com a professors de RODALIES amb projectes educatius engrescadors, davant dels que senten curiositat i és des d’aquesta perspectiva pedagògica que surt el projecte de crear una COMPANYIA DE TITELLES amb alumnes adolescents, etiquetats alumnes amb fracàs escolar.
A partir d’aquest moment i des del projecte s’ajuda als alumnes a treures les ulleres del deficit, del quelcom que no funciona, de les discapacitats i es posen les ulleres noves de les potencialitats intentant desplegar totes les seves capacitats de la forma més eficaç possible: educar des de la diversitat, amb expectatives de futur.
I, ...als alumnes, els hi ha crescut dintre seu una sensació que els hi costa d’expressar en aquests moments, però que al llarg dels anys no els hi prendrà ningú, formarà part d’aquells records entrenyables dels anys a l’institut per què han set actors i actrius per uns dies, cadascun amb un paper únic iintrasferible capaços de sentir-se imprescindibles fet que els ha fet creixer en satisfacció personal, enriquiment de capacitats, pèrdua del sentit del ridícul, cohesió de grup,...
I cadascun d’ells ha aportat el seu granet de sorra a l’espectacle. En l’espontaneïtat, latranquil.litat, la constància, l’ esforç de superació, laseguretat, la capacitat, la calma, l’ il.lusió, l’ obertura, la personalitat, la serenor, l’optimisme,la fermesa, .... Quin professional no haguès volgut treballar amb aquest creadors d’espectacles tant fantàstic?
A tot arreu, on han anat a presentar l’espectacle, els han esperat amb candeletes, han palpat la il.lusió dels més petits, els seus neguits i sobretot,...els han aplaudit.

Ah voleu que et digui un secret? ... ells s’han sentit importants, això de ser els protagonistes per uns dies a qui no agrada!!

Activitat:

Per Sant Jordi de “bolos” a les escoles de primària de la comarca del Ripollès, representant un espectacle de contes amb titelles elaborats pels propis alumnes.
Objectius:
ÀMBIT PERSONAL
1. Millorar l’autoestima
2. Potenciar les responsabilitats
3. Aprendre a resoldre conflictes
4. Facilitar el treball en equip
5. Educar en els valors del respecte, de la tolerància i del diàleg
6. Assaborir el gust del voluntariat
7. Gaudir de les recompenses emocionals
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
8.Expressar-se oralment de manera ordenadament i amb fluïdesa
9.Expressar-se de manera escrita amb correcció i coherència.
10. Fer ús del llenguatge no verbal com a mitjà de comunicació
11.Tenir habilitat per comunicar-se amb els infants 
ÀMBIT SOCIAL I NATURAL
12. Conèixer els contes tradicionals
13. Reelaborar i inventar contes
14. Conèixer les festes populars de Catalunya
15. Descobrir l’ofici de titellaire
16. Conèixer les escoles de l’entorn
ÀMBIT MATEMÀTIC,ARTÍSTIC I TECNOLÒGIC
17.Dissenyar un projecte en les seves etapes
18.Crear els titelles, els seus vestits i el guinyol.
Procediment:
1.- Ens posem d’acord
2.- Anem per feina
3.- Enfilem l’agulla, Quina aventura!!
4.- Fem les titelles
5.- Elaborem el guinyol i els decorats
6.- Llegim i ens familiaritzem amb els contes
7.- Ens presentem a les escoles
8.- Programem el calendari d’actuacions
9.- Comencem a assajar. S’acosta el dia de l’estrena, Quins nervis!!
10.- L’estrena
11.- Un èxit !! Ens sentim importantíssims !!
12.- Ho tornem a repetir?
Valoració:
Els alumnes de rodalies s’han sentit orgullosos de ser-ho perquè han palpat a la seva pròpia pell 
L’ORGULL DE LA FEINA BEN FETA!!

Taller d'ombres de Madeleine Lions

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
TALLER D'OMBRES DE MADELEINE LIONS

A través del conte “La gasela i els cocodrils” ens farà construir uns titelles que ens serviran per l’aprenentatge de la lectura i el càlcul.

Foto Taller Madeleine Lions 1



El Petit Cabirol s’havia adormit al peu d’un arbre que havia en el cim d’una gran roca. Durant la nit havia plogut molt, tant que el riu havia sortit de les seves riberes i ara, la roca i l’arbre feien una petita illa enmig d’una gran extensió d’aigua.

Quan el Petit Cabirol es va despertar, va tenir molta por; però era un petit cabirol molt assenyat. “Vaig a romandre tranquil·lament aquí, a esperar que l’aigua es retiri, es va dir, ja que no sé nedar i hi ha molts cocodrils en l’aigua. ”


Es va posar llavors a observar al seu voltant. La crescuda sobtada implicava tota classe de coses: branques d’arbres, i fins i tot troncs d’arbres sobre els quals s’havien refugiat petits animals sorpresos quan dormien.

Sobtadament el Petit Cabirol va veure un gran tronc d’arbre aixecar el cap i dirigir-se cap a ell. Amb horror va veure dos ulls malèvols obrir-se i mirar-lo. Era el vell rei dels Cocodrils!“Nyam Nyam!", va dir el rei dels Cocodrils; "quin bon esmorzar vaig a fer: no pot escapar-se’m! ”

Com que tenia bon humor, va entaular conversa. “Mira quin honor et faig, estimat meu. Vas a acabar la teva vida en el meu estómac reial! ” Obria una mandíbula enorme, amb unes dents espantoses; gairebé es podia veure el seu estómac de l’oberta que estava la seva boca!

El Petit Cabirol tremolava de por, però era molt valent i molt astut; va buscar una manera de guanyar temps.“T’agraeixo l’honor que vas a fer-me, oh gran rei, però és un menjar o una medicina el que necessites? Ja que, sóc un dolent menjar, però sóc la millor medicina del món. ”

El rei dels Cocodrils era molt vell. Tenia de vegades una mica de reuma i una medicina convenient no li aniria malament… “Necessito guarir-me; seràs la meva medicina! ” va dir.

“Atenció, va dir el cabirol - que reflexionava ràpidament: el rei li semblava molt ximple! - Una medicina no és un menjar, és necessari dosificar-la. Si m’empasses sencer, en comptes de guarir-te, em convertiré en un verí. És necessari que em divideixis i així també podràs guarir als teus súbdits”

El rei va quedar decebut; no li agradava haver de dividir-lo, però es va dir que això li valdria el reconeixement dels seus.“Bé, d’acord! va dir.” Quants sou? ” va demanar el cabirol. El rei va reflexionar; no tenia molt bona memòria. “Crec que som 79, i amb mi, hem de fer 80, veritat? ” - “desgraciadament, gran rei, no és suficient. és necessari que estigui dividit en 150 trossos, ni un més ni un menys!…” menja-te’l de seguida! ” va dir un gran cocodril que s’havia acostat. ” Oh rei, els teus súbdits et donen ordres, ara? ”

El vell rei, que es preparava per a menjar al cabirol, va romandre quiet. “Segurament vol veure’t morir enverinat, mentre que tu vigiles per la seva salut. ” Afalagat el rei dels Cocodrils, va demanar que s’anés a buscar a altres cocodrils per a participar en la divisió. Quants? És difícil contar, sobretot quan solament es té la pràctica de pensar en si mateix. 80, això estava segur. Quants cocodrils eren necessaris per a fer 150? Potser 10, potser 20… Cada vegada que afegia un, veia el seu tros de cabirol estrènyer-se… “són necessaris 70 més” va dir el cabirol.

Va anar a buscar els que li faltaven; l’aigua s’havia tornat molt verda, de tants cocodrils que hi havia al voltant de la roca.

Necessitem calma i disciplina, va dir el cabirol. Vaig a contar-los tots per a estar segur que no falta cap. Poseu-vos en fila els uns darrere dels altres. Quan us hagi contat, el vostre rei farà la partició i us convertireu en més forts i més immortals. ”

Foto Taller Madeleine Lions 2

Llavors, valentament, el Petit Cabirol va saltar sobre l’esquena del rei, contant en veu alta: “Un! ” - “un” van dir alhora tots els cocodrils.“Dos! ” va dir el cabirol saltant sobre l’esquena d’un altre cocodril.“Dos! ” van dir tots els cocodrils.“Tres!” - “tres!” - “vint!” “Vint!”… “Cent!” - “cent!”… “Cent quaranta-nou!” - “cent quaranta-nou! ” deien els cocodrils.“Cent cinquanta! ” va dir el cabirol que, saltant d’esquena en esquena, havia arribat a la riba.“Cent cinquanta! ” van dir els cocodrils a l’uníson.

En tres salts, el cabirol s’havia refugiat en terra ferma.“Colla de babaus! Gràcies pel servei! ”, va cridar el Petit Cabirol que va sortir xiulant com una fletxa sense donar-se la volta…

Madeleine Lions.



Taller de titelles. Grup de treball de l'ICE de l'UB

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
TALLER DE TITELLES. GRUP DE TREBALL ICE DE l'UB
 

Taller de titelles realitzat amb muppets i titelles de taula, per treballar la parla i la discriminació auditiva.



 


 

Actuació de la Fundació ECOM

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
ACTUACIÓ DE LA FUNDACIÓ ECOM
amb l'espectacle "Companys de barri"

Fundació Ecom

La Fundació Ecom neix el 2007 amb l'objectiu de fomentar i gestionar el coneixement dels diferents col·lectius de persones amb discapacitat física i les seves necessitats. La seva finalitat és prestar-los la millor atenció, gestionant, quan sigui necessari, i sense entrar en competència amb les organitzacions del moviment associatiu ecom, programes i serveis. http://www.ecom.cat/
Espectacle: “Companys de Barri”

Tres nens amb discapacitat representats per les titelles, presenten algunes de les seves vivències i deixen que el públic els hi pregunti tot allò que els provoca curiositat sobre el tema de la discapacitat. L’espectacle interactua amb els espectadors realitzant un efecte d’immersió en el món de la discapacitat.  
OBJECTIUS:
  • Sensibilitzar als nens respecte món discapacitat
  • Fomentar una actitud positiva davant la diferència provocada per les diferents discapacitats.
  • Facilitar que els alumnes puguin conèixer la realitat dels nens afectats.  Trencar idees preconcebudes sobre les limitacions de les persones amb discapacitat.


dissabte, 8 de setembre de 2007

Introducció

Els titelles som especials.
Introducció


“Així com el sol, l’aire o els recursos energètics que fem servir per escalfar les nostres cases, els titelles contenen certs elements que els fan únics i són un important recurs educatiu. Aquests elements es combinen convertint-los en un material molt poderós. I fet servir correctament, la eficiència del recurs s’incrementa.” (Elementos de comunicación de la marioneta. Jeffrey L.Peyto)

Aquest estudi mostra el gran ventall de possibilitats que té l’emprament dels titelles a l’escola. És necessari donar a conèixer a la comunitat educativa aquest element formatiu en tots els seus vessants: tècnic, històric, de manipulació, de construcció i d’ús terapèutic. El desconeixement d’alguns d’aquests aspectes pot dificultar la seva utilització i per tant no aprofitar aquest recurs en tota la seva extensió pedagògica.

Un titella és un instrument de comunicació diferent d’un llibre o de qualsevol altra eina d’aprenentatge. El titella està connectat personalment amb l’usuari. Aquesta qualitat explica la seva efectivitat en l’ensenyament.

Donat el desconeixement generalitzat, sovint els titelles entren a l’aula com un divertiment més, com un estri de joc mal emprat. A vegades es recorre a ells per passar l’estona, quan no se sap ben bé que fer o com omplir un espai curricular, desaprofitant així la gran riquesa didàctica que poden originar. 

Els titelles són generadors de múltiples aprenentatges, no solament involucren el saber (els conceptes, lo purament cognitiu), sinó que també impliquen el saber fer (els procediments, mètodes, tècniques, estratègies...) i l’ aprendre a ser (normes, valors, actituds...).

Gràcies a aquesta investigació coneixereu el seu origen i l’evolució en el món, les diferents tècniques i el seu ús terapèutic actual. El treball de camp m’ha permès contactat amb els/les mestres de Catalunya que han utilitzat o que estan utilitzant els titelles en les seves classes ordinàries i en les aules d’educació especial. La comunicació amb alguns d’ells ha estat molt profitosa i ha facilitat l’ intercanvi d’activitats, consultes i coneixements.

En aquest treball es detalla un recull d’experiències força interessants, no solament en l’àmbit escolar sinó també en altres llocs on la força terapèutica del titella és necessària: hospitals generals, hospitals psiquiàtrics, esplais, llocs on han patit catàstrofes naturals, orfenats, geriàtrics, centres d’ acollida...

Si el mestre ha de treballar a les classes amb titelles és bàsic saber quines experiències s’han realitzat arreu, per poder partir d’elles i desenvolupar noves tècniques i aplicacions.
Vaig ser convidada a participar en el Festival Mondial de la Marionnette de Charleville-Mézières. França, on vaig actuar i vaig assistir al Congrés de "Marionnette et Thérapie" 2006 : "Interdits – Inter-dit" organitzat per l’associació internacional de "Marionnette et Thérapie".

Em vaig posar en contacte amb la directora d’aquesta associació, Madeleine Lions i posteriorment vaig visitar la seva seu a Paris. Allà vaig recollir documentació sobre experiències terapèutiques amb titelles en el món, i em vaig assabentar de la recent creació de FIMS, “Fédération internationale Marionnettes pour la santé”. Els hi vaig explicar la tasca que estava fent, es van mostrar molt interessats en els resultats i em van oferir ser membre d’aquesta federació com a representant espanyola. Quasi tot el material que vaig aconseguir estava en altres idiomes (francès i anglès), per tant vaig traduir els textos per disposar de les informacions.

Sovint en aquest treball es parla de “handicaps”, ja que fora d’ Espanya s’utilitza aquest mot per anomenar les inadaptacions. Etimològicament el terme “handicap” prové d’ Anglaterra. Al s. XVII , hi havia un joc d’ atzar que consistia en competir per objectes personals entre tres jugadors. Cada un posava en un barret la mateixa quantitat de cèntims “hand in cap”: “la ma dins elbarret”. L’àrbitre comptava la suma que hi havia, i comprovava quin era l’objecte de més valor que s’havia apostat. S’emportava els cèntims qui havia posat aquest objecte.

Cap a finals del s. XVIII entra en el vocabulari de les curses de cavalls.

Aquest mot està lligat al concepte de competició. Al segle XIX arriba a França, amb la idea de posar un pes o fer córrer una distancia més gran als cavalls que eren millors, per igualar les condicions. Durant el segle XIX s’estén a d’altres esports. I, per metonímia, es designa a la desavantatge imposada en una prova a un concursant de qualitat superior. D’aquí ve a principis del segle XX, en sentit figurat el significat de trava, molèstia, inferioritat. I aquest mot va reemplaçar a inadaptació.

Un cop vaig tenir a punt tota la part teòrica va arribar el moment de realitzar la part pràctica. Moltes vegades el mestre d’educació especial es troba orfe de recursos per treballar a les seves classes. És per això que el treball teòric l’he complementat amb un apartat pràctic. Una maleta pedagògica anomenada: “Els titelles som especials”, que recull un seguit de tasques per poder treballar a classe els aprenentatges dels/es nens/es amb necessitats educatives especials.

Aquestes activitats també es poden realitzar amb la resta d’alumnes en classes ordinàries, efectuant algunes petites modificacions.

Alguna de les feines proposades han estat provades per mestres a l’aula. 

El teatre de titelles és un art complert on es combinen les arts visuals (la forma, el color, la llum, les textures), la música (el so, els ritmes, els silencis), el moviment (pes, to muscular, desplaçaments), el teatre (personatges, rols, conflicte, acció, espai, temps), la dansa, la literatura, la tecnologia, matemàtiques (saber mesurar, calcular, dividir materials), història, ciència i valors. Totes les disciplines poden estar presents en un projecte globalitzador i interdisciplinari realitzat amb titelles.

Tenim a les nostres mans un art mil·lenari, que cada dia cobra més vigència i que a cada pas se li descobreixen noves funcions educatives, terapèutiques i expressives. Aprofitem-lo!

Definició de titella

Els titelles som especials. El titella
Definició

Definició

Hi ha moltes descripcions del que és un titella, però totes venen a dir el mateix:
  • Un ninot dotat de paraula i de vida, un personatge que té autonomia, és un petit ser que permet dialogar, amb un caràcter propi i una vida independent. (...)
  • Un element plàstic, especialment construït per ser un personatge en una acció dramàtica, manipulat per un titellaire que li dona veu i moviment.
Pilar Amorós i Paco Paricio – Títeres y Titiriteros, Zaragoza – Mira Ed.2000 pàg.23
  • Una marioneta o un titella és una petita figura o ninot que es governa de manera que sembli que el seu moviment és autònom. Es mostra en uns teatrets anomenats retaules. El seu moviment s’efectua amb l’ajut de molles, cordes, guants, filferros, pals i altres utensilis adaptats a cada tipus de marioneta o titella.
  • Són petites coses que troben la màgia de la vida, gràcies a la intervenció de l’artista. Maria Reyes – Marionnetisme, Paris, L’Harmattan 2001. pag.11
  • Qualsevol objecte mogut en acció dramàtica.
Ariel Bufano– El hombre y su sombra, en Teatro. Buenos Aires, nº 13 – 1983, p.10
  • Una figura inanimada que es fa moure per mitjà de l’esforç humà davant d’un públic. Bil Baird – The art of the puppet, New York, Macmilla, p.13
  • Un titella pot ser qualsevol cosa, un drap, una escombra, un ninot...només cal que hi hagi un manipulador que els hi doni vida. Un titella és el mitjà de comunicació entre un titellaire i el públic.
Departament de Titelles de l’ Institut de Teatre de la Diputació de Barcelona – 1977
  • Petites figures de pasta o un altre material, vestides i adornades, que es mouen amb alguna corda o artifici. Diccionario de la Real Academia de la Lengua Espanyola
  • Ninot que es fa moure imitant els moviments d’un ésser animat.
Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d’ Estudis Catalans.
  • Un titella és, en sentit propi, un objecte mòbil, no derivat, de interpretació dramàtica, mogut visiblement o invisiblement amb l’ajut de qualsevol mitjà inventat pel seu manipulador. La seva utilització serveix per un joc teatral.R.D. Bensky
  • Els titelles son objectes animats per l’home i la seva animació està pensada per un espectacle. Alain Recoing
  • Petita Figura que representa un ésser humà o un animal, accionada amb la mà per una persona tapada, que li fa jugar un paper. Petit Robert.
 És el teatre de l’objecte. C.Monestier.