V Jornada Internacional Titelles i Educació 2015




PROGRAMA DE LA JORNADA 2015

MATI

9:30        Preàmbul a càrrec de la Dra. Èlia López.
 

Mestra d'Educació Infantil i Primària, Psicopedagoga i Doctora
per la Universitat de Barcelona. És professora del Departament
DOE (Didàctica i Organització Educativa) de la Universitat de
Barcelona. Compagina la seva tasca docent amb la formació,
assessorament i investigació sobre educació emocional. És
integrant del GROP, Grup de Recerca en Orientació
Psicopedagògica.

elialopez@ub.edu
 
10:00     De l'ombra al color; el titella, un suport emocional
 
Conferència a càrrec de Richard Bouchard, Quèbec. Canadà.
Director general i artístic d’ÉNAM (Escola nacional per l’educació
amb la marioneta). Membre de RIMES (Réseau International
Marionnettes, Éducation et Santé).

En els tallers del programa del treball amb titelles de l' ÉNAM, el
titella es converteix en un doble que suporta el patiment de la
persona que el crea, que el manipula i li dóna vida.

 074dir-enam@csrsaguenay.qc.ca

10:45 Torn obert de paraules


11:00 Descans


11:30    Crear és un acte de resistència

 
Conferència a càrrec de Eleni Papageorgiou, Grècia.
Psicòloga, Pedagoga i Arterapeuta. Formadora en mediació i
marioneta en l’EPPS (Escola pràctica de Serveis Socials) a Cergy
Pontise. França. Formadora de màscares i drama al Puzzle,
Associació d’arteràpia de Nord-Pas-de-Calais a Lille. França.
També ha format persones interessades en muntar tallers
terapèutics.

mario_eleni@hotmail.com

12:15 Torn obert de paraules


12:30   Presentació d’experiències i materials
Activitats realitzades amb titelles arreu.
 

1. Rosario Alarcón. Titellaire i arterapeuta.
Transformar la història personal amb ajut dels titelles.
Le Théatre de Carton. Andalusia i resident a França.

theatre.carton@gmail.com

2. Jonathan Sánchez. Mestre. Art i Creativitat: L’alter
ego a través dels titelles de Paul Klee.
Escola Roc Alabernt.
Terrassa. 
sa.jonathan@gmail.com


 

Allí donde no alumbre la luz tal vez alumbre la sombra.
Roberto Juarroz

1.    PRESENTACIÓN

Querría comenzar con un cuadro que define el tema de este congreso: Senecio de Paul Klee. Este cuadro es más que un cuadro que representa una imagen antropomórfica. Es una obra que casi llega a la abstracción pero sin despreciar del todo lo figurativo. Es una declaración de intenciones, donde el rostro humano surge esquematizado, dividido en rectángulos de color como si fuera el traje de un arlequín pero colocado sobre una máscara de aspecto , el ser detrás de la mascara, un cuadro dos rostros. El Yo y su alter ego.

2.    ALTER EGO

Desde los grandes superheroes y superheroinas hasta los más oscuros villanos como pueden ser Darth vader y el protagonista de Breakind bad, han sido portadores y estandartes del alter ego. Ejemplos com Bruce wayne/batman, Spiderman/Peter Parker, Bruce Baner/ hulk, Toni stark/ ironman, Supergirl/Linda lee, Wonder woman/ Diana Prince ilustran perfectamente esta idea. Incluso algunos de ellos, los mencionados ya, Darth Vader o Walter White/ Heisenberg de Breaking bad, se convirtieron finalmente en su propio Alter ego.

3.    ARTE Y CREATIVIDAD: EL ALTER EGO A TRAVÉS DE LOS TÍTERES DE PAUL KLEE.



3.1.        Paul Klee y sus títeres

Y porqué Paul Klee? Primeramente matizar que los títeres, su creación y representación provocan una existencia paralela donde la imaginación hace posible la convivencia de lo inverosímil con lo “real” y lo tangible. Paul Klee antepone el inconsciente y la emoción a la razón, porqué aboga ante todo por el arte sin filtrado de la razón, del celebro instruido y lleno de modelajes homogeneizadores, que condicionan y muchas veces matan la creatividad inherente en todo ser.

El teatro de marionetas es una metáfora del mundo. Y el títere puede ser un alter ego consciente (que conocemos) o un alter ego puro, una producción nueva, singular a partir de una idea que se va vistiendo, que se conforma y finalmente cobra sentido de ser. De puro arte.

3.2.        Actividad

La actividad parte de los títeres confeccionados por Paul Klee para su hijo. A partir de los títeres de Paul Klee se pretende captar, entender y expresar  emociones y sentimientos. Klee confeccionó alrededor de 50 títeres pero solo sobreviven 30 de ellos. Si los títeres de Paul Klee impresionan, si conmueven y emocionan es por la inocencia y significatividad de su realización, elaboradas a partir de la creatividad pura del artista que accede al mundo infantil y a su literatura y  penetra en el mundo mágico (algunas veces irónica y alegremente y en otros de forma triste) sin pretender modelar y transformarla por la visión del adulto y lleno de prejuicios sobre que se determina que es el mundo infantil.

Los títeres de Paul Klee están elaborados y realizados con toda clase de materiales, recuperados aquí y allá o de rastros. Para su confección utilizaba desde escayola, a cartón piedra, cajas de cerillas, enchufes viejos, etc. Las cabezas las pintaba con colores delicados o sombríos dependiendo de la naturaleza y/o carácter del personaje. Las ropas igualmente están hechas a partir de retales y telas de otros usos y acabadas de formas “torpes y poco pulidas”.

Sus objetivos eran:

Ø  Autoexpresión de las emociones

o   Aspectos subjetivos

o   Intercambiar pensamientos

Ø  Crear y “dar vida”.

De la misma forma nosotros hemos elaborado los títeres a partir de todo tipo de material  reutilizado. La secuencia de creación seguía los siguientes pasos:

-          Pensamos qué personaje queremos crear.

-          Le damos carácter y personalidad.

-     Conceptualizamos como queremos que sea, que material queremos y que complementos le pondremos.

-          Elaboramos la cabeza.

-       Elegimos la ropa y la adaptamos a nuestro personaje (recortando, enganchando, pintando...)

-          Le ponemos un nombre característico a nuestro títere.

El papel del docente en todo momento tiene que ser de facilitador. Dar alternativas de materiales, proponer diferentes tipologías de cabezas, y ayudar en la confección y elaboración ya que algunas herramientas no son de uso escolar (silicona, algunos pegamentos, cúter,...).
Es importante recordar que no se ha de intervenir en el proceso creativo manipulando la toma de decisiones del alumnado.

Una vez finalizados todos los títeres, se ha realizado un trabajo de lectoescritura por una banda y de emociones por otra. Las actividades realizadas han sido las siguientes:

-          Escribir el nombre del personaje.

-          Describir el personaje.

-          Comparar misma tipologías de personajes estableciendo analogías y diferencias.

-          Creación de historias a partir de sus personajes.

-          Percibir la emoción del títere: ¿Cómo está?

-          Intentar establecer porqué está así el títere (crear una especie de registro vital del personaje).

-          Clasificar los títeres según sus emociones.

-          Ponernos en el lugar del títere. Rol playing.

3. Núria Mestres. Titellaire i arterapeuta. El titella:
caçador d’accions inconscients. Procés creatiu amb un
grup de discapacitats a partir de la construcció individual
d’un titella. 
nurmestres@gmail.com



 
En la comunicació vaig parlar de l’experiència realitzada en un taller d’artteràpia amb un  grup reduït d’usuaris amb problemàtiques de salut mental, els participants es coneixien entre ells però no treballaven junts i es demanava la necessitat d’augmentar la seva  socialització, arran d’això vaig proposar la utilització de l’art del titella com a mitjà d’expressió artística. El meu treball artterapèutic  segueix la línia de treball de Jean Pierre Klein, psicoanalista francès, creador de l’INECAT, espai d’investigació i de formació en artteràpia a París.

L’art del titella comporta un treball creatiu multidisciplinari.  Hi intervé una part d’elaboració plàstica, una part narrativa, amb llenguatge verbal o no, i una part vivencial on cal representar allò que s’ha creat. En aquesta última part cal veure si és necessari o no presentar-ho davant un públic. El públic és un element bàsic davant d’un espectacle, sense públic no pot haver-hi una representació però no sempre es pot mostrar a un públic un treball d’artteràpia.

Vaig explicar l’estructura de les sessions de treball desenvolupades durant el taller:

1-Cada sessió la començàvem a partir del treball corporal. El titella forma part del manipulador, com a tal el titellaire ha de ser conscient dels seus moviments, i per tant del seu cos. Aquest principi es va convertir en un ritual que repetíem cada dia. Em va servir per tallar la quotidianitat dels usuaris, ja que tallaven amb el que habitualment feien en aquell espai. I em va servir també per a construir un grup de treball segur a partir d’exercicis de cohesió de grups. Al treballar en grup és necessari que es crei un espai de seguretat on els usuaris puguin treballar lliurement i on és faciliti tant el procés de creació individual com el col·lectiu. Els exercicis corporals serveixen també per a crear una cohesió de grup i crear una sensació de pertinença de grup, facilitant la creació col·lectiva.

2-La segona part del taller la dedicàvem al procés creatiu  individual, on cada usuari va crear el seu titella. Les titelles es van construir de paper i van evolucionar al llarg de 30 sessions de treball de dues hores. El que és interessant és que com que cada usuari és un món, van aparèixer tants titelles diferents i singulars com usuaris hi havia. 
  El titella és una porta oberta al món de la fantasia, ens apropa a la nostra infantesa i ens dóna accés al món imaginari, on tot allò que pensem pot ser possible. Ens facilita treballar a partir d’associació d’idees, d’imatges amagades al nostre cap, de rescatar somnis, reproduir-los o transformar-los. En resum ens facilita un procés de simbolització.

 

3- A la tercera part de la sessió fèiem treball de grup un altre cop, on els personatges creats interactuen entre ells, buscant espais comuns. El titella com a figura construïda ja té una part elaborada de cada ú, però en donar-li vida a través del moviment, esdevé una metàfora de la pròpia vida. En aquells moments tenim el poder de recrear un món a la nostra mida. És en aquests moments quan ens posicionem segons les nostres necessitats. Els nens utilitzen el joc com a element per organitzar-se el món i com a mitjà de coneixement i aprenentatge. El psicoanalista D.Winnicott[1] utilitzava el joc com a element bàsic en la seva metodologia en el treball amb nens. L’autor ens parla de l’existència de l’objecte transaccional, element que utilitza el bebè per adonar-se d’ell mateix i de tot allò alie a ell, però l’autor va més enllà i parla de la presència d’aquest objecte transaccional, que  va variant com a tal però que manté la funció d’organitzar el jo del nen i li obra un espai de joc creatiu que l’utilitzarà en diferents àmbits  i que li servirà com a eina d’evolució al llarg de la vida. Jo veig al titella en aquesta part del taller com un element transaccional que un procés de transformació el qual promou un nou posicionament, ajuda a reorganitzar el propi jo i proporciona  una major seguretat i autonomia.



Cada usuari va desenvolupar el seu treball a partir de les seves necessitats, així doncs hi va haver tantes aproximacions com usuaris. El titella com a símbol pot arribar a ser una forma d’expressió indirecta d’una idea inconscient, un lloc on col·locar conflictes o desitjos i així permetre’s re experimentar-ho d’una altra manera. La representació artística, en aquest cas el titella, facilita la comunicació a diferents nivells, i pot ajudar a clarificar emocions especialment aquelles que són difícils de posar en paraules. Sempre és més fàcil i inofensiu parlar a través d’un objecte que en tot cas representa només aspectes d’un mateix.

El que em sorprèn sempre, i encara avui  en dia, és el fet que el titella va sempre relacionat amb el somriure, tant per adults com per nens. El titella és un mecanisme que ens transporta a la infantesa, a la possibilitat del joc. Crec que el titella com a objecte decoratiu sovint no és gran cosa però a la que pren vida a través el joc i del moviment del titellaire, el titella esdevé una eina molt potent, que domina i molts cops pot dir tot allò que una persona no pot dir mai perquè al cap i a la fi no és més que un objecte, un tros de tela i de cartró, un tros de fusta inanimat.


4. Ruth Revaliente i Marta Torrico. Mestres. El doble
i les ombres. Treball cooperatiu entre P5 i 6è
de l’ Escola Palau.
Palau-solità i Plegamans.







5. Esther Prim i Teresa Forcada. Titellaire i mestra.
Capses d’anada i tornada (del jo al nosaltres).

 teresaforcada3@yahoo.es
 eprim.t@gmail.com

Descriu el teu viatge i et tornaràs universal
Capses d’anada i tornada. Del jo al nosaltres.


Benvingudes i benvinguts a
Capses d’anada i tornada, del jo al nosaltres.
Aquest projecte l'hem dut a terme a través d'un curs de formació, “Estratègies d'acollida emocional per a una escola intercultural”, organitzat des del Departament d'Ensenyament i hi han participat educadors/es tant de primària com de secundària.
La base de l'experiència és totalment vivencial. Ens agrada dir que funcionem com una successió d'onades concèntriques: La nostra capsa convida als participants del curs a fer la seva pròpia i finalment ells animen als seus alumnes a construir la seva.
L'hem fet durant tres anys i estem molt contentes dels resultats.
Hem constatat que l'experiència
- Genera espais d' escolta,
- Ofereix eines d’expressió, els objectes i les seves paraules
- Significa reflexió sobre la pròpia persona i la relació amb els altres,
- Permet compartir dins de l'aula les vivències dels alumnes.
- Millora l'autoestima individual i del grup.
- Cohesiona el grup classe,
- Genera respecte tant quan els alumnes expliquen, com quan escolten als companys.
- Desvetlla el sentit d’intimitat del grup, el que es parla allà, és d’allà.
I aquí oferim una mostra de les metàfores que han sorgit entre tots els alumnes. Estem segures que sense aquesta feina no ho haguessin expressat.




En relació a l’experiència d’emigrar, ens han dit:
Terrós de sorra. Quan em van dir que marxàvem, el món es va ensorrar
Cotxe amb llàgrima. Quan marxava del meu poble els amics em deien adéu i jo estava molt trist.
Dues pomes grogues i una vermella. Quan vaig arribar em sentia diferent, així.
Cinta adhesiva que tapa la boca. Sobre el llenguatge, una nena va dir: em sentia així.
Capsa amb dues portes. Una nena va dir: “Aprendre una llengua és com entrar per una porta i sortir per una altra”.




I un cop han arribat, cal integrar-se:
Antena que s'estira. Cada vegada estava millor...
Xupa-xups. Em sentia protegida per la mestra com un xiclet a dins d’un xupa-xups.
Ulleres de color. Les coses són segons es miren.
Fites d’infinits camins, alfabets d’emocions d’ací i d’allà, per parlar i ajudar a construir l’espai comú del “nosaltres“
Els objectes que hem anat desant a la capsa, i que ara us mostrarem, ens serviran per presentar els temes que tractem en el nostre curs-projecte.
Un dels eixos centrals és el llenguatge
Diu Jesús Tuson, en “Això és (i no) és allò”
Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure.
Hi ha gent que s’ofega en un got d’aigua, fins i tot hi ha qui vol la lluna en un cove.
Són unes frases absurdes, tot i que gramaticalment estan ben construïdes. Però quan les fem servir estem segurs que ens farem entendre, és perquè el seu sentit és amagat, va per sota.
Això vol dir que hem entrat... al món de la metàfora.




L'altre tema bàsic són les emocions
Frida Khalo diu que podem canviar dolor per color.
Així doncs:
el groc pot ser bogeria i alegria, alegria de viure.
el verd, enveja i tendresa, esperança, sanació.
el blau, fredor, solitud i puresa, amor.
el negre... la Frida Khalo diu que el negre, no existeix.
el vermell ràbia i revolució, coratge , passió.
La situació de què parlem és la interculturalitat, per tant la diversitat cultural i lingüística
Terra! Terra!
Per més distant
o amant navegant,
Jo mai més t’oblidaria
Caetano Veloso


Un tema molt important és l’acollida
Diuen Juli Palou i Jaume Cela:
La veritable acollida sacseja l’acollidor, tal i com passa quan hi ha una veritable acció educativa. En aquesta mena d’accions ningú en queda indemne”
Acollim,doncs, la persona concreta, el seu rostre,la seva veu i la seva història. T’has de deixar acollir per aquell que aculls. I deixar-te acollir implica que la seva presència t’impregni.
Un sentiment ben present és el dol migratori ...
Diu Manuel Rivas a “La mano del emigrante” ,
Si unimos apego y pérdida, como quien reúne dos hemisferios, el resultado es morriña, o su hermana saudade, dos palabras preciosas y carnales, tan manoseadas por el tópico. El mundo, en su hechura verdadera, es decir, como geografía emocional, también está constituido por esos dos hemisferios. La vida humana transita entre el Apego y la Pérdida.
I l’últim tema que tractem és el diàleg
Diu Montaigne:
La meitat de la paraula és de qui la pronuncia;l’altra meitat és de qui l’escolta”
A tu, qui siguis, t’invito a trobar les coses amb la transcendental bellesa, com jo les trobo, i tindràs el poema.
Els ulls i les orelles del poeta, 1961, Joan Brossa




Ja en temes més generals ens han parlat de la inseguretat
Capsa transparent: un noi ha dit: “Era com si no em veiessin”
Pedres: Una noia que havia patit bulling va dir: “Aquesta sóc jo, aquesta la pressió el meu grup. Em vaig voler protegir amb aïllament, però no va servir i vaig haver de canviar d'escola”.
Sobre idees de suport i guia:
Llanterna i clau. Un nen ha dit: “La mare em guia, el pare m’obre portes”.
Pissarra: Una nena va portar aquestes tres paraules en una pissarra: gràcies, ho sento, t’estimo. Va dir: “Encara que ho intentis, no s’esborren”.
Sobre la salut, i per tant l’empatia
Globus vermell. Un noi va dir: “La salut de la meva germana fugia com l’aire”. Sortosament es va curar.
Pou i flor que surt. Un nen va parlar de l’anorèxia de la seva germana: “Era dins d’un pou fosc, amb la meva ajuda i la de tots va poder sortir-ne.
Per acabar una imatge de confiança, molt poètica
Vaixell de paper. Diu un noi: “La humanitat som fràgils... però no ens enfonsem mai”.



6. Teia Moner. Mestra, Pedagoga terapeuta, titellaire i
maga. El dol i la seva projecció.
Palau-solità i Plegamans.

teiamoner@gmail.com




13:45 Torn obert de paraules

TARDA 

16:00 Taller simultani de construcció i manipulació de
titelles.


Richard Bouchard, (Canadà)















Eleni Papagéorgiou. (Grècia)





 
19:00 Visita Exposició a l’Arts Santa Mònica: “Figures del
desdoblament.
Titelles, màquines i fils.”





19:30 Acte de cloenda. Actuació a càrrec de l’Associació
Grup de Teatre IMAGINA amb l’espectacle “Zapatillas
amarillas”.


IMAGINA és un grup de teatre amateur que es formà l’any 1998
com a projecte terapèutic i de rehabilitació psicosocial i que ha estat
impulsat pels serveis comunitaris de l’Ordre de les Germanes
Hospitalàries de Benito Menni de Sant Boi de Llobregat.
Actualment és un grup autònom gestionat pels propis membres.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada