viernes, 10 de octubre de 2014

HEM DE SER VALENTS

Com diu wikipèdia, "la por és una emoció que ens serveix per avisar d'un possible perill."
Però quan la por és irracional, ella mateixa es converteix en un perill, aleshores estem parlant de pors patològiques.
Aquest curs amb els meus alumnes estem fent un petit treball sobre la por. Un dels recursos que estem utilitzant són els titelles.
Les pors dels titelles no fan mal, no ens toquen directament. Moltes pors dels titelles s'assemblen a les nostres però són més fàcils de verbalitzar. Així som capaços de plantar-lis cara i de donar remeis per superar-les.
Els alumnes han improvisat amb dos personatges. Entre ells es preguntaven perquè tenien por i buscaven solucions per vèncer-la.
Aquí teniu dues petites escenes inventades pels propis nens.

 LA BRUIXA I LA LLUNA. Un alumne de 4t i un de 3r (alumnes amb espectre autiste)

BRUIXA:   De què tens por, Lluna?
LLUNA:     D'explotar. I tu bruixa, de què tens por?
BRUIXA:   Jo tinc por de que s'apaguin els llums. 
                   I tu no has de tenir por perquè faré un encanteri i no explotaràs.
LLUNA:      Dons jo et faré llum i no tindràs por de la foscor.

I tots dos es van fer molt amics.

          



LA LLUNA I EL DRAC. Un alumne de 3r i un alumne de 2n 
(alumnes amb transtorn de conducta, problemes de concentració i autoestima baixa)

 LLUNA:        Drac, de què tens por ?
 DRAC:         De que vingui un cavaller i em mati.
 LLUNA:        Dons si tu menges molt pa, no et voldràs menjar al cavaller i ell no et voldrà matar.
 DRAC:         I tu Lluna de què tens por ?
 LLUNA:        De tenir por.
 DRAC:         No has de tenir por,  perquè la por no existeix !








No hay comentarios:

Publicar un comentario