divendres, 13 de desembre de 2013

GAUDIU D'AQUEST NADAL I DEL NOU ANY 2014 !!!


EL LLOP I EL PORQUET. Conte improvisat



Aquest conte l'han improvisat els meus alumnes i desprès l'hem escrit recordant les paraules que deien els personatges.





EL LLOP I EL PORQUET
Per a treballar les mentides, la confiança i l’empatia


Hi havia una vegada un llop que tenia molta gana. Aleshores va aparèixer un porquet. El llop al veure el porquet, se’l volia menjar.
I va aperèixer una fada.
FADA: No et mengis el porquet !
LLOP: Perquè?
FADA: Perque ha de viure
LLOP: Si és un animal que no està en perill d’extinció.
FADA: Me’n vaig un moment a buscar la vareta màgica.

El llop es va menjar el porquet i la Fada va tornar

FADA: On és el porquet?
LLOP: Ha marxat!
FADA: Em sembla que m’estàs enganyant
LLOP: No t’estic enganyant

La Fada no s’ho va creure i va llençar el llop al riu. El llop que sabia nedar va sortir de l’aigua ràpidament.
Aleshores la Fada enfadada, el va convertir en porquet.

FADA: Què sents ara ?
LLOP: Gr!! Gr!!


dimarts, 21 de maig de 2013

IMAGINA JOANA RASPALL



IMAGINA JOANA RASPALL


Vídeo de la comunicació presentada per la Teia Moner, a la Jornada Pedagògica sobre Joana Raspall, el día 14 de maig 2013 a Sant Feliu de Llobregat, i realitzat per alumnes de l'Aula d'Educació Especial de l'Escola Palau de Palau-solità i Plegamans, en el marc del Pla d'Impuls a la lectura del centre. Poesies escollides: CIRURGIA, L'ESTEL BELLUGADÍS, L'ARBRE SOLITARI i GAT I GOS.





CIRURGIA




L'ESTEL BELLUGADÍS




L'ARBRE SOLITARI




GAT I GOS

dilluns, 28 de gener de 2013

IMPROVISACIONS I EMOCIONS AMB TITELLES

CONTES IMPROVISATS AMB TITELLES

LA TRISTESA
La tristesa és una emoció que experimentem per la pèrdua de quelcom valuós, un objecte, un joc, una oportunitat i sobretot una persona estimada. Qual hom està trist té ganes de plorar, li és dificultosa la relació franca amb els altres i tendeix a tancar-se en si mateix.
He de deixar que una persona plori quan estigui trista, si en té ganes. Li podem oferir el nostre ajut, però respectant-li la intimitat.
Esteve Pujol i Rafael Bisquerra. El Gran Llibre de les Emocions. Ed. Parramon


2n i 3r Primària. Aula d'Educació Especial.
Els alumnes han improvisat un conte sobre una emoció escollida prèviament per ells.
En aquest cas l'emoció ha estat la tristesaHan preparat el conte, i un cop escenificat amb titelles, l'han escrit i dibuixat. Tot en una sessió.
Hem reflexionat: Per què han escollit aquesta emoció? En quina situació sentim tristesa? Podem consolar a les persones que estan tristes ? Com?







diumenge, 27 de gener de 2013

ELS TRES PORQUETS

Com treballar la tenacitat, la perseverança, la constància i la paciència
Quatre valors entrellaçats que han perdut pes i que són fonamentals en la construcció de la pròpia personalitat i en l'equilibri intel·lectual i emocional.
La immediatesa, la pressa permanent, la velocitat vertiginosa en què vivim tots plegats ha envaït les famílies i l'escola. 
La saviesa popular però ens alerta contra aquesta pressa, aquest fer directe sense reflexionar. Perquè les coses estiguin ben fetes i siguin sòlides cal fer-les amb cura, amb temps i amb l'esforç que exigeixen els mots que estan escrits al principi.



Guió teatral per a fer amb titelles


NARRADOR 1:     Com cada any, en Joan passava les vacances al poble. Li agradava jugar a la pilota Una tarda, va preguntar al seu pare si volia jugar amb ell.

JOAN:                       Pare, em xutes uns quants penals?

PARE:                       No, Joan, no puc. Estic molt enfeinat

JOAN:                        I no pots deixar-ho per demà?

PARE:               No, Joan, s'ha d'acabar la feina. Primer arreglaré la teulada i després jugarem. Sembla mentida! Que no saps la història dels tres porquets ?

JOAN:                       Quins tres porquets?

NARRADOR 2:       Hi havia una vegada, tres germans porquets que vivien en una granja.

Un bon dia van decidir anar a l'aventura.

Després de caminar i caminar, els tres porquets van arribar al  poble més maco que havien vist mai.

PORQUET 1:           Ooooooohhhhhhhhhh! Que bonic!

PORQUET 2:           Ens podem quedar a viure aquí.
PORQUET 3:           Ara només necessitem una casa. Tinc una idea: podem comprar maons i fer-nos una casa per viure junts.
PORQUET 1:         No en tinc ganes. Els maons pesen massa. Jo agafaré canyes i palla i em faré una casa.
PORQUET 2:          Jo tampoc no vull treballar. Jo recolliré branques i faré una casa de fusta.   
NARRADOR 3:     El més petit dels tres va agafar palla d'un paller i, en un moment, va fer una petita caseta de palla.
(el PORQUET 2 fa una casa de palla)
NARRADOR 1:      El mitjà va agafar unes quantes branques i, en un tres i no res, ja tenia acabada una caseta de fusta.  
(el PORQUET 3 fa una casa de fusta)
NARRADOR 2:       En canvi, el més gran, va posar-se a treballar de valent. 
                                    No parava de portar totxos amunt i avall i de mica en mica va anar     aixecant una casa molt sòlida amb un sostre ben resistent capaç d'aguantar pluja i neu.
(el PORQUET 1 fa una casa de totxos)  
De cop, un udol terrible va trencar el silenci.

LLOP:                        Auuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Fa olor de carn fresca!

(s’acosta a la casa de palla)

LLOP:                         Ha, ha, ha. Bufaré i la casa de palla volarà!

(El llop agafa aire, bufa i la casa desapareix. El PORQUET 2 que era dins corra cap a la casa de fusta)              

(el llop s’acosta a la caseta de fusta).

LLOP:                         Ha, ha, ha. Bufaré i la casa de fusta volarà!

(El llop agafa aire, bufa i la casa surt volant. El PORQUET 2 i 3 que eren a dins corren cap a la casa de totxos)             

(el llop s’acosta a la caseta de totxos).

LLOP:                         Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!
(El llop agafa aire, bufa i la casa no es belluga. Ho intenta varies vegades. Fins i tot fa desaparèixer la lluna)
NARRADOR 3:       El llop estava molt empipat. I va pensar que no li quedava un altre remei que entrar dins la casa. I la millor manera era deixar-se caure per la xemeneia com si fos el Pare Noel.
PORQUET 2:           Quina por!
PORQUET 3:           Se’ns menjarà a tots!
PORQUET 1:            No us preocupeu. Encendré foc i quedarà ben rostit:
(encén foc a la llar de foc)
( el llop cau a les flames i es crema el cul)
LLOP:                         Ahhhhhhh!!!! Que em cremo!!
(surt cridant i els porquets es posen a riure)
PARE:                         ...I cap dels tres porquets el va tornar a veure mai més.  
És va rostir tant el cul que encara ara ha de seure de costat.
JOAN:                       I no el van tornar a veure mai més?
PARE:                   No, el llop va quedar tan escarmentat que se li van treure les ganes de menjar porquets...
Bé doncs, què fem, juguem o treballem?
JOAN:                       Primer acabarem la teulada. I jo t'ajudaré! 

FI


REFLEXIONS

1. En quins moments hem estat impacients i per què ?
2. Quins avantatges i desavantatges aporta la impaciència en aquestes situacions?
3. En quins moments hem estat pacients ?
4. Quins avantatges i desavantatges aporta la paciència en aquestes situacions?
5. Fem una improvisació amb titelles en el que un personatge es mostra impacient en una situació i un altre es mostra pacient. Després analitzem amb els alumnes com es senten cadascú dels titelles protagonistes i la resta de titelles que viuen la situació.
Exemple: 
- Dos titelles germans volen anar al cinema  i la seva mare li diu que esperin a que acabi de preparar el sopar...

6. Fem un llistat de prioritats a la nostra vida. Estem d'acord? Ens benefícia aquest ordre ?
8. Què és la perseverància ? Què és la tenacitat ?
9. Som perseverants ? Som tenaços ?
10. En què ens pot ajudar ser-ho ?
11. Explica una situació en la que siguis constant. 
12. Per què hem de ser constants ?

dissabte, 26 de gener de 2013

Jo sóc el gran


Conte per treballar la gelosia i l'enveja

El Gerard i els seus dos germans petits vivien amb els seus pares en una bonica bassa que estava prop d'un poble. A ell li agradava molt saltar entre els joncs i llançar-se a l'aigua des de qualsevol pedra. Cada dia donava salts més llargs i contemplava amb un somriure burleta com els seus germans li intentaven imitar, sense aconseguir-ho, és clar.




Era una família de gripaus especials, no hi havia molts com ells. En els llibres sobre animals es deia que la seva espècie s'estava extingint i ja quedaven molt poques. Per això, els nens del poble els respectaven i no se'ls acudia fer cap barbaritat, de manera que la seva vida era bastant tranquil.la.
No obstant això, el Gerard no era feliç. Pensava que els seus pares feien més cas als seus dos germans petits que a ell. A més, quan venia la família de visita, gairebé sempre portaven regals per a ells. A ell li deien:
-Tu, com ja ets gran, no necessites joguines ni llaminadures.
"Jo no tinc la culpa d'haver nascut el primer”. Es deia a si mateix mentre mirava a l'aigua pensatiu.



Comprenia que els seus pares haguessin de dedicar més temps a tenir cura dels seus germans perquè eren molt entremaliats i no sabien fer res sols, però no li semblava just que li fessin tan poc cas. Es sentia abandonat i va començar a desitjar ser més petit.
El que el Gerard no sabia era que algú estava escoltant els seus pensaments.
- Hola, Gerard - li va dir una veu des dels joncs-. Sóc el mag Saberut. ¿No t'han parlat encara de mi?
El Gerard es va espantar en sentir el seu nom i en no reconèixer aquella veu, però aviat va aparèixer entre els joncs un gran gripau diferent a ells que portava entre les seves potes un bastó molt brillant, com si fos d'or, i una gorra molt estranya en el seu cap.
- No sé qui ets: mai m'han parlat de tu - va respondre el Gerard.
-Tinc cura de vosaltres des de fa molt, molt de temps. He conegut als teus avantpassats i he de dir-te que sou d'un llinatge molt especial, per desgràcia a punt d'extingir. Com que sóc mag he sentit els teus pensaments i he decidit venir per parlar amb tu.
- Per a què vols parlar amb mi? - Va preguntar el Gerard.
- Els teus pensaments em diuen que tens una mica d'enveja dels teus germans petits. M'equivoco?
- Tens raó. m'agradaria ser més petit i que els meus pares em prestessin més atenció: ser el gran no és gens agradable.
- Jo puc fer que es compleixin els teus desitjos: si et toco al cap amb aquesta vareta màgica, podràs tornar a ser petit.
Això és el que realment vols?
- Sí, això és el que vull.
-Està bé, tanca els ulls i repeteix tres vegades: «Vull ser petit, vull ser petit, vull ser petit .. . ".
Quan el Gerard va obrir els ulls es va quedar amb la boca oberta. Els joncs que l'envoltaven eren altíssims, la bassa s'havia fet més gran, no veia als seus pares per allà i va començar a sentir por.
- Pare, mare, on esteu? -Va cridar espantat.




Ningú li va contestar i va decidir sortir d'entre els joncs i ficar-se a la bassa. Quan per fi estava a l'aigua va veure com una garsa s'abalançava sobre ell amb el seu enorme bec i va estar a punt de ser devorat. Gairebé no s'havia refet de l'ensurt quan una llúdriga es va llançar a l'aigua directament cap a ell. Tot el cos li tremolava però, quan es va quedar més tranquil, es va posar a nedar i nedar fins que va arribar per fi a territori conegut.
Llavors va veure a la llunyania als seus pares i als seus germans que prenien el sol en unes pedres, es va acostar i els va dir:
- Hola, sóc el Gerard, el vostre fill.
- Tu no ets el Gerard, a mi no m'enganyes - va contestar la seva mare-.
El Gerard és el meu fill gran i és gran i fort, i tu ets un gripau minúscul. Per què vols fer-te passar per ell?
- Mare, sóc jo. Ara sóc petit perquè el mag Saberut m'ha fet petit, molt petit, com jo volia.
El seu pare es va acostar a mirar de prop i li va dir:
- Realment et sembles al Gerard, però no ets com ell. El Gerard és el meu fill gran i és molt valent i tu mira't, estàs tremolant de por. No, tu no ets el Gerard. A més, per què el Gerard havia de voler ser més petit?
- Pare, volia ser més petit perquè em féssiu més cas.
El Gerard va començar a plorar en comprovar que no li reconeixien. Els seus pares i germans li van donar l'esquena sense entendre res.
Trist i capcot començar a caminar sense rumb fix. De tant en tant mirava cap enrere per veure si el venien a buscar, però va arribar la nit i es va trobar sol. Recordava la seva família, volia estar amb ells, volia ser una altra vegada més gran. . .
- Hola, Gerard -el mag Saberut va aparèixer de sobte- he sentit els teus pensaments i sóc aquí per parlar amb tu.
- Si us plau, mag Saberut, fes que torni a ser gran.
Els meus pares no em reconeixen i per ser petit he passat per grans perills. Tinc molta por.
- Està bé, Gerard, però pensa que si tornes a ser gran tot tornarà a ser com era abans. Si et toco al cap amb aquesta vareta màgica tornaràs a ser gran. Això és el que realment vols?
- Sí això és el que vull.
- Està bé, tanca els ulls i repeteix: Vull tornar a ser gran, Vull tornar a ser gran, Vull tornar a ser gran ...
Quan el Gerard va obrir els ulls el primer que va sentir van ser les veus dels seus pares i germans buscant-lo.
- Gerard, Gerard! On ets?
- Sóc aquí! - Va cridar amb totes les seves forces.


Quan es van trobar, tots es van abraçar molt fort plorant d'emoció.
- Fill meu, on has estat? Tots t'hem buscat, estàvem molt preocupats per tu. Què t'ha passat?
El Gerard els va explicar la història des del principi fins al final i llavors el seu pare li va dir:
- Fill, vés amb compte amb el que desitges. Ja saps que el mag Saberut pot fer realitat els teus desitjos. Jo et vull com ets. Pensa en tots els anys que han hagut de passar fins fer-te gran. Ser gran té també els seus avantatges, no creus?
Tots van riure menys la seva mare. que li va dir:
- Gerard, fill, tots et volem molt. No pensis que el teu pare i jo volem més als teus germans. Quan tu eres molt petit tota la nostra atenció era per a tu, però ara ells són els petits i per això ens necessiten tant. No obstant això, només tu ets el més gran i estic molt orgullosa de tu.
El Gerard va abraçar als seus pares i van tornar tots junts a la seva bassa
a seguir gaudint de la seva tranquil·la vida.


REFLEXIONS

  1. Com se sent el Gerard al principi del conte?
  2. Com se sent el Gerard al final del conte?
  3. Quins desitjos li concedeix el Mag Saberut?
  4. Per què creus que el Gerard vol ser més petit?
  5. Per què després vol tornar a ser gran?
  6. Posa’t en el lloc del Gerard i pensa en tots els anys que han passat des de que vas néixer. Estàs content de tenir aquests anys?
  7. Si tu poguessis demanar un desig al Mag Saberut, què li demanaries?
  8. Escriu un final diferent
  9. Dibuixa el Gerard i el Mag Saberut
  10.  Cada alumne agafa un titella “muppet”, i manipulant el titella es fa una roda de frases:
Estic trist perquè...
Estic content perquè....
Tinc por perquè....
Tinc enveja perquè....
Estic orgullós de....
Tinc vergonya de....





Amb aquesta activitat el mestre comprovarà si el que expressa el titella té un vincle directe amb el que sent el nen. Aprofitant la situació, pot reflexionar amb els nens sobre el perquè del sentiment i trobar solucions a l’estat d’ànim si ho requereix la situació.
(Consciència emocional)