martes, 4 de septiembre de 2007

Trastorns Espectre autista

Els titelles som especials. Trastorns i deficiencies a tractar
Espectre autista

El terme autisme va ser introduït per Bleuler el 1911, per senyalar a algú que estava “tancat en sí mateix” i va ser el metge vienès Leo Kanner (1944) qui, estudiant un grup de nens amb determinades característiques, va utilitzar el diagnòstic d’autisme infantil precoç. Per la mateixa època, un altre investigador vienès, Hans Asperger, va fer referència a un altre quadre clínic que tenia semblances amb el descrit pel seu col·lega, però aquests presentaven un llenguatge ampli en relació a l’altre grup. Existeix també el trastorn de Rett , on l’autisme va acompanyat d’un grau de retard mental important.
L’autisme és un trastornpermanent (de per vida) en el desenvolupament que incapacita a la gent d’entendre el que veuen, escolten, així com del que senten.Això es transmet en problemes severs en les relacions socials, en la comunicació, i en el comportament.
El DSM-IV defineix l’autisme com un trastorn profund del desenvolupament caracteritzat per:
  • Impediments per ala comunicació i interacció social.
  • Patrons de caràcter, interessos i activitatsrestrictives, repetitives i estereotipades.
Alguna gent amb autisme tenen nivells normals d’intel·ligència, mentre que la majoria de gent amb autisme tenen algun grau de discapacitat intel·lectual, que van des de mitja fins a sever.
S’estima que aproximadament fins a un 50% de persones amb autisme no desenvolupen llenguatge funcional. Mentre que per aquells que si parlen, acostumen a tenir qualitats inusuals i habilitats comunicatives limitades.
Totes les persones amb autisme tenen dificultats d’interacció social i de comportament, però el grau d’extensió i dificultat varia. Alguns individus poden ser molt retrets, i d’altres poden ser extremadament actius i s’apropen a la gent d’una manera molt específica. Tenen problemes de inatenció i resistència al canvi. Normalment responen a estímuls sensitius de manera atípica i poden manifestar conductes estranyes com aplaudir, donar voltes o balancejar-se.També poden mostrar usos poc habituals d’objectes i afecció per alguns objectes.
Encara que la gent amb autisme mostra algunes característiques comunes, no hi ha 2 individus iguals. A més a més, el patró i extensió de dificultats pot variar amb el desenvolupament. Les característiques comunes ens ajuden a entendre les necessitats generals associades a l’autisme, però es important combinar aquesta informació amb el coneixement dels interessos, habilitats i personalitat especifica de cada estudiant.
El rati general acceptatde prevalença de l’autismeesta entre 4 i 5 en cada 10.000 naixements. No obstant, estudis recents estimen un rati de uns 10 per cada 10.000 o un 0.1% d’infants o més, quan s’inclou un ampli espectre de trastorns. Hi ha una prevalença més alta entre nois. El rati varia en funció de la definició, però els estudis rebel·len un rati home – dona de entre 3:1 i 4:1.
La causa o combinació de causes de l’autisme no són del tot conegudes. Hi ha una creixent evidencia que l’autisme té una condició genètica, i que hi han bastants agents diferents involucrats.
També hi ha evidències per dir que hi ha una prevalença més elevada entre els nens amb autisme amb mares amb problemes durant l’embaràs, el naixement, o inclús desprès del naixement que no pas entre els nens que no tenen autisme. Els esdeveniments primerencs o els factors ambientals poden interaccionar de manera significativa amb la susceptibilitat genètica del infant.
El cervell dels individus amb autisme semblen tenir unes diferencies estructurals i funcionals pel que fa al cervell d’altres persones. S’han trobat anomalies en el peduncle cerebrali els nervis cranials.
El diagnòstic d’autisme es fet per un metge oun psicòleg clínic expert en l’àrea d’autisme. La valoració i el diagnòstic ideal hauria d’involucrar ideològicament a un equip interdisciplinari que inclouria un pediatra o psiquiatra, un psicòleg, i un logopeda. El psicòleg normalment administra valoracions per a obtenir informació sobre el nivell de desenvolupament i el comportament, i el logopeda valora parla, llenguatge, i comportaments comunicacionals. Una valoració mèdica es du a terme per descartar altres possibles causes per als símptomes, donat que bastants característiques de l’autisme estan també presents en altres trastorns. Un historial mèdic i del desenvolupament s’obté a partir d’entrevistes amb els pares. Aquesta informació es combina amb les altres proves per a proveir un quadre general i per a descartar altres factors contribuents.
El DSM – IV classifica l’autisme com a un trastorn englobat dins un ampli grup de trastorns profunds del desenvolupament(TPD). TPD es un terme que engloba trastorns que presenten dificultats endel desenvolupament d’habilitats d’interaccions socials recíproques, en habilitats comunicatives, i la presencia decomportaments, interessos i activitats estereotipades.Les condicions classificades com TPD en el DSM – IV són:
  • Autisme
  • Trastorn de desintegració infantil
  • Síndrome d’ Asperger
  • Trastorn profund del desenvolupament amb impossibilitat de ser explicat d’altre manera
Tots els trastorns englobats dins la classificació del TPD tenen alguns trets en comú, i els nensamb aquest trastorn es poden beneficiar de les mateixes estratègies d’instrucció. No obstant, hi ha diferencies en algunes àrees, com el nombre de símptomes, edat d’aparició, i patró de desenvolupament.
Les persones amb el síndrome d’ Asperger tenen mancances d’habilitats en les àrees de interacció social i en patrons de conductes estereotipades.
La major diferència entre els nens amb autisme i els nens amb síndrome d’ Asperger es que els nens amb SA no tenen un retard clínic significatiu en el desenvolupament del llenguatge primerenc o retards en el desenvolupament cognitiu. Normalment, no tenen el mateix grau de dificultat que aquells amb autismeen el desenvolupament de les habilitats pertinents per a la seva edat, el comportament adaptatiu, i la curiositat per tot el que els envolta.
Hi han unes necessitats que s’han de pal·liar amb el currículum:
  • Canviar les situacions individuals per socials
  • Influir en el context i utilitzar qualsevol mitjà de llenguatge
  • Desenvolupar l’autonomia i les estratègies que el permetin organitzar-se
  • Desenvolupar lo cognitiu a través de la millora dels processos alterats.
En primer lloc s’ha de fer una valoració del grau autista de l’alumne el màxim exhaustiva possible, s’han de realitzar adaptacions molt significatives del currículum ordinari, establint i aprofitant els contextos naturals i compartint els criteris metodològics per tot l’equip docent.
Sabent les característiques de l’alumne autista i les seves necessitats s’ha de prioritzar els objectius i continguts, per realitzar les adaptacions del currículum:
  • Coneixement corporal i construcció de la identitat. Treballar aspectes relacionats amb el desenvolupament i aprenentatge de la pròpia corporeïtat i imatge personal.
  • Coneixement i participació en el mitjà físic i social. Es relaciona directament amb l’aprenentatge social i cultural. Es tracta de facilitar experiències sobre la realitat física i social més propera de tal manera que permetin una incorporació progressiva a realitats més llunyanes que tinguin especial rellevància en l’espai i en el temps.
Comunicació i llenguatge. Oferir oportunitats que permetin crear la necessitat de comunicació, promouen el desenvolupament de la competència lingüística a partir de gests, senyals i símbols, base per establir codis socialment estructurats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario