domingo, 11 de diciembre de 2011

La venjança del gripau

LA VENJANÇA DEL GRIPAU
Conte popular gitano (França)

PER TREBALLAR L'ENNUIG

El que vaig a explicar va ocórrer abans de que l’home existís i dominés la Terra.
En aquella època, solament els arbres estaven sempre en el mateix lloc. La resta dels essers vius es movia lliurament. Fins i tot les flors anaven a visitar als seus amics els conills, els esquirols, els eriçons, les aus i els insectes: tots els essers que caminaven, s’arrossegaven o volaven.
A vegades se’ls unien els peixos, perquè podien sortir de l’aigua. Tots sabien parlar i s’entenien entre si.
Una nit, en una clariana del bosc, es va celebrar una gran festa: la gent explicava històries, i els ocells van donar un concert que va anat seguit d’un ball. L’esquirol va ballar amb la farigola, els conills amb els clavells. Cada flor tenia la seva parella. Fins i tot una aranya jugava amb la libèl·lula. Hi havia molta alegria.
El gripau, que no havia estat convidat perquè era molts lleig, es va presentar de totes maneres. Es va acostar a la tulipa, però aquesta el va rebutjar.
Tots es van posar a gastar-li bromes i van formar un cercle al voltant del pobre gripau, que va començar a posar-se furiós.
-Ets horrible!, Ets horrible!!! –va esbufegar la l’òliba. Els animals i les flors el senyalaven amb el dit, repetint:
Ets horrible! , Ets horrible!
El gripau va perdre la paciència.
-Sou molt dolents! –va cridar- Em venjaré de vosaltres!
I es va inflar de tal manera que el verí de la seva pell va sortir disparat i els va esquitxar a tots.
El peix es va refugiar a l’aigua, els ocells van desaparèixer entre les branques i les flors es van marcir intentant amagar-se sota terra.
I des d’aquella nit res va ser com abans: els animals i les flors ja no podien parlar i no s’entenien. Les flors no podien moure’s del seu lloc. I els peixos es morien tant bon punt algú els treia de l’aigua. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario