sábado, 8 de septiembre de 2007

Introducció

Els titelles som especials.
Introducció


“Així com el sol, l’aire o els recursos energètics que fem servir per escalfar les nostres cases, els titelles contenen certs elements que els fan únics i són un important recurs educatiu. Aquests elements es combinen convertint-los en un material molt poderós. I fet servir correctament, la eficiència del recurs s’incrementa.” (Elementos de comunicación de la marioneta. Jeffrey L.Peyto)

Aquest estudi mostra el gran ventall de possibilitats que té l’emprament dels titelles a l’escola. És necessari donar a conèixer a la comunitat educativa aquest element formatiu en tots els seus vessants: tècnic, històric, de manipulació, de construcció i d’ús terapèutic. El desconeixement d’alguns d’aquests aspectes pot dificultar la seva utilització i per tant no aprofitar aquest recurs en tota la seva extensió pedagògica.

Un titella és un instrument de comunicació diferent d’un llibre o de qualsevol altra eina d’aprenentatge. El titella està connectat personalment amb l’usuari. Aquesta qualitat explica la seva efectivitat en l’ensenyament.

Donat el desconeixement generalitzat, sovint els titelles entren a l’aula com un divertiment més, com un estri de joc mal emprat. A vegades es recorre a ells per passar l’estona, quan no se sap ben bé que fer o com omplir un espai curricular, desaprofitant així la gran riquesa didàctica que poden originar. 

Els titelles són generadors de múltiples aprenentatges, no solament involucren el saber (els conceptes, lo purament cognitiu), sinó que també impliquen el saber fer (els procediments, mètodes, tècniques, estratègies...) i l’ aprendre a ser (normes, valors, actituds...).

Gràcies a aquesta investigació coneixereu el seu origen i l’evolució en el món, les diferents tècniques i el seu ús terapèutic actual. El treball de camp m’ha permès contactat amb els/les mestres de Catalunya que han utilitzat o que estan utilitzant els titelles en les seves classes ordinàries i en les aules d’educació especial. La comunicació amb alguns d’ells ha estat molt profitosa i ha facilitat l’ intercanvi d’activitats, consultes i coneixements.

En aquest treball es detalla un recull d’experiències força interessants, no solament en l’àmbit escolar sinó també en altres llocs on la força terapèutica del titella és necessària: hospitals generals, hospitals psiquiàtrics, esplais, llocs on han patit catàstrofes naturals, orfenats, geriàtrics, centres d’ acollida...

Si el mestre ha de treballar a les classes amb titelles és bàsic saber quines experiències s’han realitzat arreu, per poder partir d’elles i desenvolupar noves tècniques i aplicacions.
Vaig ser convidada a participar en el Festival Mondial de la Marionnette de Charleville-Mézières. França, on vaig actuar i vaig assistir al Congrés de "Marionnette et Thérapie" 2006 : "Interdits – Inter-dit" organitzat per l’associació internacional de "Marionnette et Thérapie".

Em vaig posar en contacte amb la directora d’aquesta associació, Madeleine Lions i posteriorment vaig visitar la seva seu a Paris. Allà vaig recollir documentació sobre experiències terapèutiques amb titelles en el món, i em vaig assabentar de la recent creació de FIMS, “Fédération internationale Marionnettes pour la santé”. Els hi vaig explicar la tasca que estava fent, es van mostrar molt interessats en els resultats i em van oferir ser membre d’aquesta federació com a representant espanyola. Quasi tot el material que vaig aconseguir estava en altres idiomes (francès i anglès), per tant vaig traduir els textos per disposar de les informacions.

Sovint en aquest treball es parla de “handicaps”, ja que fora d’ Espanya s’utilitza aquest mot per anomenar les inadaptacions. Etimològicament el terme “handicap” prové d’ Anglaterra. Al s. XVII , hi havia un joc d’ atzar que consistia en competir per objectes personals entre tres jugadors. Cada un posava en un barret la mateixa quantitat de cèntims “hand in cap”: “la ma dins elbarret”. L’àrbitre comptava la suma que hi havia, i comprovava quin era l’objecte de més valor que s’havia apostat. S’emportava els cèntims qui havia posat aquest objecte.

Cap a finals del s. XVIII entra en el vocabulari de les curses de cavalls.

Aquest mot està lligat al concepte de competició. Al segle XIX arriba a França, amb la idea de posar un pes o fer córrer una distancia més gran als cavalls que eren millors, per igualar les condicions. Durant el segle XIX s’estén a d’altres esports. I, per metonímia, es designa a la desavantatge imposada en una prova a un concursant de qualitat superior. D’aquí ve a principis del segle XX, en sentit figurat el significat de trava, molèstia, inferioritat. I aquest mot va reemplaçar a inadaptació.

Un cop vaig tenir a punt tota la part teòrica va arribar el moment de realitzar la part pràctica. Moltes vegades el mestre d’educació especial es troba orfe de recursos per treballar a les seves classes. És per això que el treball teòric l’he complementat amb un apartat pràctic. Una maleta pedagògica anomenada: “Els titelles som especials”, que recull un seguit de tasques per poder treballar a classe els aprenentatges dels/es nens/es amb necessitats educatives especials.

Aquestes activitats també es poden realitzar amb la resta d’alumnes en classes ordinàries, efectuant algunes petites modificacions.

Alguna de les feines proposades han estat provades per mestres a l’aula. 

El teatre de titelles és un art complert on es combinen les arts visuals (la forma, el color, la llum, les textures), la música (el so, els ritmes, els silencis), el moviment (pes, to muscular, desplaçaments), el teatre (personatges, rols, conflicte, acció, espai, temps), la dansa, la literatura, la tecnologia, matemàtiques (saber mesurar, calcular, dividir materials), història, ciència i valors. Totes les disciplines poden estar presents en un projecte globalitzador i interdisciplinari realitzat amb titelles.

Tenim a les nostres mans un art mil·lenari, que cada dia cobra més vigència i que a cada pas se li descobreixen noves funcions educatives, terapèutiques i expressives. Aprofitem-lo!

No hay comentarios:

Publicar un comentario