jueves, 6 de septiembre de 2007

Experiències teràpia Estats Units

Experiències de teràpia amb titelles
Amèrica del Nord
Estats Units

Titelles adaptats per nens i adults minusvàlids cerebrals.

Dr. Anthony J. Palumbo. Terapeuta (18). mdrsilly@drsilly.com
http://www.drsilly.com

Aquest catedràtic va deixar la universitat per estudiar titelles a França i és va convertir en terapeuta.
Té una granja on organitza seminaris, trobades i campaments d’estiu per nens amb discapacitats 
Utilitza un autocar per anar als centres (hospitals, escoles especials...), on fa la seva teràpia amb persones amb handicaps. El coneixen com a Dr. Absurd.

La base del seu treball és l’adaptació o l’adequació dels titelles perquè els puguin utilitzar nens o adults que tinguin handicaps físics. No treballa la teatralitat del titella, com diu ell: “no espero cap aplaudiment”.

Ha creat titelles adaptats i mètodes adaptats. La majoria de nens amb els que treballa no tenen possibilitat de moviment, i sempre tenen els titelles davant seu. 

Solament són espectadors. “per treure profit dels titelles s’ha de treballar el cervell i l’esperit a través del cos”. Tot el material que utilitza és barat, és material reciclat. 

Nens sense mans 
  
“si el problema d’aquests nens és que no tenen mans,jo li dono les mans”.

Utilitza un casc inflable punxat, que es lliga al cap del nen amb unes betes. Es col·loca un pal al casc i un elàstic. Penjant de l’elàstic hi ha un titella que està fabricat de paper, amb filferro, i és molt lleuger. 

És important que sigui simple, que giri sobre si mateix i tingui la possibilitat de moltes accions amb poca força, ja que s’acciona amb el moviment del cap.” A dins hi ha una campaneta amb una caixa de ressonància, pels nens que no veuen molt bé. El titella queda davant del seu rostre i l’alçada és pot adaptar. Hi ha molts d’aquests nens que no tenen desenvolupats els muscles del cap i del coll. “A l’ utilitzar aquest titella tenim una doble teràpia, reforça els muscles citats i transforma al nen en un actor/actriu. És un titella interessant, ja que es pot regular segons la força que tingui el nen.”

Hi ha nens que això encara ho troben difícil degut al seu handicap, aleshores ha dissenyat un titella format per una mena de cubell i un pal que es fixa a la cadira de rodes. Hi ha nens que tenen dificultats per imaginar coses petites. És per això que és necessari que el titella sigui gran. 

“Cal que el titella sigui gran perquè ells se sentin grans”. Utilitza gomes elàstiques perquè tirant d’elles pot aconseguir moviments amb el mínim esforç. 

També amb un paraigües i una tela lligades a una cadira, treballa a les aules d’educació especial. També treballa amb els titelles a geriàtrics. Ha escrit el llibre “Hug ‘Em and unplug ‘Em”.








 


(18) MARIONNETTE ET THERAPIE.Vème COLLOQUE INTERNATIONAL. Número 21- 1988 



No hay comentarios:

Publicar un comentario