miércoles, 5 de septiembre de 2007

Experiències a Catalunya

Els titelles som especials. Experiències teràpia amb titelles a les aules d'educació especial d'escoles ordinàries


E-mails de les escoles que han contestat a la demanda d’informació
Des les escoles que han contestat aquí es pot veure les que fan un treball a classe amb titelles i les que no.  

Model de fitxa enviada a les escoles
1. Nom de l’escola i ubicació

  
2. Edat de l’alumne   
3. Etapa i nivell d’escolarització de l’alumne   
4. Trastorn de l’alumne   
5. Tipus de titelles emprats per l’activitat   
6. Explicació de l’activitat amb titelles

  



7. Observacions




  


CEIP CAN BESORA. Mollet del Vallès. Barcelona.  

Imma Buñuel, directora de l’escola m’ha contestat molt amablement i m’ ha rebut a la seva escola:

“Nosaltres, al CEIP Can Besora no tenim aula d’EE. Som una Comunitat d' Aprenentatge i treballem amb tots els nens dins l'aula amb l'ajut de mestres i voluntaris.
Treballem amb grups interactius heterogenis tant l'expressió oral com el racó de titelles. 

Aquests grups estan formats per 5 nens i nenes i un adult que dinamitza la interacció i motiva a la participació i aprenentatge. De moment com que som un centre de nova creació 

Tenen el racó de les disfresses i dels titelles i també tenen un racó de recursos, en el que hi ha material comprat o fabricat pels mestres per treballar els aprenentatges  

No s’utilitzen els titelles per a un tipus de teràpia en concret, si no que es fan servir per treballar els aprenentatges en les classes ordinàries.


CEIP SANT MARTÍ. Torrelles de Llobregat. Barcelona.  

 La Sandra i la Lorena, mestres d’ Educació Especial, m’han ensenyat les activitats que realitzen amb els titelles.

Elles els fan servir en grups de parla ( 3-5 alumnes) a l’aula d’ EE.

Hi ha un grup de P3 amb alumnes amb dictamen o retard de parla que van al CDIAP i un altre grup amb alumnes de P5 ( algun té logopeda del CREDA).

Cada grup té un titella que dóna la benvinguda i presenta les activitats
( contes en paper, jocs, contes projectats amb el canó d’ internet....). Aquests dos titelles són animals. 

“També fem servir titelles per recrear contes ( ex. la marieta del conte la marieta mandrosa).
Quan expliquem algun altre conte, com ara la caputxeta després l’escenifiquem i cada nen fa d’un personatge ( cada un al seu nivell).

A vegades escullen diferents titelles i fan joc d’expressió lliure on cadascú es comunica com vol.” 
Els titelles que utilitzen són titelles de guant. 

RACÓ DE LLENGUA ORAL P4- P5

En aquest racó principalment es treballen “JOCS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA”per tal de desenvolupar per mitjà del joc algunes habilitats lingüístiques que són fonamentals en l’aprenentatge de la llengua escrita.

No es deixa de banda el mètode global (habilitats visuals), però quan es necessari s’incideix en la pronunciació dels sons (habilitats fonètiques)
El treball és oral i sempre hi ha un recull de l’activitat en forma de fitxa.

RACÓ DE LLENGUA ORAL P3 

Els objectius són els següents:
  • Expressar sentiments
  • Augmentar el vocabulari
  • Millorar la construcció de frases
  • Explicar vivències
  • Ajudar a participar de manera activa a la classe
  • Donar opinions
No es fa un treball logopèdic ni d’articulació de fonemes.
En alguna sessió es fa una fitxa del treball realitzat.
En tots aquests racons La Lorena i la Sandra tenen el suport dels titelles per introduir i per realitzar els aprenentatges amb els alumnes.


CEIP JOSEP GRAS. Sant Llorenç Savall. Barcelona.  

La Tere Abellan, mestra d’ EE, explica la seva experiència a l’aula amb els titelles

“La meva experiència a l' aula d' EE amb titelles es limita a un titella fet per mi mateixa amb cordill de color i guiat per fils de pescar enganxats a un guant. La seva caseta és una capsa folrada amb paper brillant i intenta ser molt màgic.

L' utilitzo amb alumne que fa 4t de primària i té retard mental i moltes dificultats a nivell de parla. És un projecte del curs anterior i l' experiència m' està informant que el Sr. Cordills necessita un company/a.

Aquest alumne a proposta de la mestra ha construït el seu propi titella. És un titella de fil amb dos guants.

Aquest contacte amb la mestra d’educació especial ha estat molt profitós i aquesta professional ha realitzat una altra experiència que us detallo a continuació: 

Títol de l’activitat: Farem una “pel.li” de riure!!!

Es tractar de fer una representació de titelles amb el Sr. Cordills i l’Asuqui que són titelles construïts per nosaltres mateixos. Es farà una filmació de la representació i es passarà més tard a la resta de companys de la classe.
El treball es farà des de l’aula d’educació especial i el portaran a terme dos alumnes de 4t de primària amb diferents trastorns. Assisteixen a l’aula de manera individual, però en aquesta ocasió treballaran junts, perquè, a més, són molt amics.

Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora

Es pretén fer un representació de titelles per a donar a conèixer la feina que fan dos alumnes de l’aula d’EE als seus companys/es de l’aula ordinària 4t de primària. La intenció d’aquests, que no és la primera vegada que fan una representació per a la resta de la classe, és la de fer-los riure.
El projecte el planificaran els mateixos alumnes i de manera conjunta amb la mestra de l’aula, qui els ajudarà a fer realitat el projecte. L’objectiu dels alumnes: fer riure als companys de la classe.
Objectius de la mestra:
Treballar l’expressió oral i el vocabulari d’un dels alumnes i la extrema timidesa de l’altre alumne.

La tecnologia mediadora:
L’ordinador, la càmera de fotografiar digital, el vídeo, el canó de projecció, consultes a diferents web’s que anotarem més endavant i utilitzarem els e-mail per comunicar-nos amb dues titellaires; una del poble i una altra de fora del poble.  La redacció del text de l’obra es farà amb el tractament de textos del Word i el programa per projectar el vídeo a través del canó.
Els agents personals:
Aprenents: Els dos alumnes de 4t de primària.
Mediadores: La mestra d’educació especial.
Col·laboradors: Dues titellaires i alumnes de 5è que faran la filmació de la representació de titelles 
Descripció del problema de partença en termes tecnològics 
L’ús  de les diferents tecnologies per aconseguir el nostre objectiu 

Segons Jonassen podem dir que el problema presenta les següents característiques en termes tecnològics:

Ben estructurat: Ja que partim d’un problema inicial ben definit (donar a conèixer què fan els alumnes a l’aula d’EE i un objectiu (fer riure als companys de la classe).

Complexitat: El problema en qüestió seria de complexitat mitjana, degut al nombre moderat de variables, que actuen en el problema. 

El problema és específic del context, ja que està situat i integrat.

A partir de la descripció del problema inicial, l’agent mediador (la mestra d’EE) gestionarà, de manera conjunta amb els alumnes, una sèrie de tasques amb els nens/es ben estructurades, amb la finalitat d’assolir un aprenentatge significatiu per part dels alumnes i que a la vegada donarà resposta al problema plantejat inicialment.

Plantejament del problema conjuntament amb els aprenents

L’ús dels titelles a l’aula d’EE per treballar les dificultats d’expressió oral d’un alumne i la timidesa i altres dificultats de relació entre iguals per part de l’altre alumne, és un fet des del curs anterior. La mestra dEE a inicis d’aquest curs escolar va contactar, i oferir la seva col·laboració, amb una titellaire que té concedida una llicència d’estudis amb l’objectiu de demostrar com els titelles són una mitjà terapèutic per a treballar a les aules d’EE.
El plantejament de treball sorgeix a partir d’una proposta de la mestra d’EE Què podem fer amb els nostres titelles? Els alumnes comencen a proposar idees que anem apuntant en un paper. Acudits, explicar una història...  Volem fer alguna representació per als nens de la nostra classe. Els volem fer riure!
Decidim demanar també opinió a les dues titellaires que coneixem i via e-mail aporten idees abans de començar el nostre projecte. 

Context de l’activitat

El context serà a l’aula d’EE per a la planificació de l’activitat. En cas necessari s’utilitzarà l’aula d’informàtica. La filmació es passarà a l’aula d’audiovisuals dins l’horari de la tutora del curs suggereixi.           
Les sessions de treball, planificació i execució es faran segons l’horari de l’aula d’EE i en estones que ja tenen assignades els dos alumnes dins l’aula d’EE.  

Característiques cognitives, emocionals, actitudinals i físiques dels aprenents

Partim per a la realització del projecte amb un grau de motivació excel·lent. Fer una pel.lí! per uns alumnes amb dificultats importants que passaran a convertir-se en protagonistes indirectes d’una filmació és bàsic. 

Els dos alumnes amb diferents trastorns seran el centre d’atenció dins la seva classe. Seran els protagonistes que intentaran fer riure i distreure als seus companys de classe amb una història inventada per ells.
Els dos alumnes faran una activitat per als altres, però alhora és terapèutica per a ells per vàries raons:
  • Possibilita el fet de tractar temes que preocupen als alumnes.
  • Les representacions a través dels titelles les viuen com si no tingués a veure amb ells. Fan una transferència, en termes psicoanalítics.
  • Les representacions davant els companys ajuda a integrar-los dins el grup, des de la concepció i treball de la diversitat.
  • Asseguren la confiança en les seves capacitats i millora de l’autoestima.
  • Aquesta motivació afavoreix una actitud col·laboradora i participativa pel desenvolupament del treball. A nivell cognitiu, es partirà dels coneixements previs en l’ús dels mitjans tecnològics i del nivell propi d’expressió oral i creatiu.
Cal evitar possibles frustracions i per això  es proposarà una bona planificació conjunta amb l’ajut i compromís responsable per part dels alumnes. Es tracta d’assolir amb èxit els aprenentatges, que els  resultin significatius i funcionals.   

Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir 
  • Experimentar de forma guiada la creació d’una representació de titelles.
  • Saber crear un guió i diàleg per a fer la representació.
  • Fer transcripcions amb el programa Word.
  • Utilitzar l’e-mail com a mitjà de comunicació tecnològic.
  • Familiaritzar-se amb la càmera de vídeo.
  • Treballar de forma col·laborativa, amb significació i funcionalitat.
Continguts
Conceptuals
  • Ampliació i millora del vocabulari i l’expressió oral.
  • Aplicació del tractament de text del word.
  • El funcionament del correu electrònic.
  • El funcionament elemental de consultes a web’s diferents.
  • El funcionament bàsic de la càmera de vídeo.
  • El funcionament  de la càmera fotogràfica.
Procedimentals
  • Creació, planificació i representació a través de titelles.
  • Realització de fotografies amb una càmera digital.
  • Filmació amb la càmera de vídeo.
  • Preparació a reproduir la filmació.
Actitudinals
  • Interès per superar les dificultats que sorgeixin.
  • Respecte per el material que utilitzem.
  • Participació positiva i col·laborativa en l’activitat.
  • Superació personal i per reforçar la confiança i seguretat individual.
Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció
Les sessions seran d’ 1 hora.
Sessió 1:
Planificar i decidir els inicis de l’activitat. Enviar correus a les titellaires per demanar orientacions.
Sessió 2:
Triar de l’argument de la pel·lícula. Consulta de diferents web’s per definir l’argument.
Sessió 3:
Elaboració en un document word de l’argument triat.
Sessió 4:
Configuració de l’argument i assaig de les representacions amb els titelles.
Sessió 5:
Configuració de l’argument i assaig de les representacions amb els titelles.
Sessió 6:
Configuració de l’argument i assaig de les representacions amb els titelles.
Sessió 7, 8,...:
Filmació de la representació i passi de la pel·lícula.
Aquesta previsió es podrà veure alterada segons el ritme de treball dels alumnes. Cal assegurar l’èxit de l’activitat  tenint en compte les característiques dels alumnes.
Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts de l’assignatura
Partint de la teoria constructivista amb el que el centre escolar intenta treballar i tenint en compte la línia i enfocament d’aquesta assignatura fonamento psicopedagògicament l’activitat amb les següents aportacions:
  • Parteix dels coneixements previs i nivell i capacitats de cada alumne per a construir i ampliar coneixements de manera constructiva.
  • Una activitat amb sentit i significació per als alumnes perquè l’han proposat i creat ells mateixos. 
  • Parteix de la motivació per part dels aprenents.
  • Planifica i es treballa a través del compartir i aprendre de manera conjunta; alumnes, mestres, companys d’altres classes.  
  • A través del modelatge de la mestra d’EE.
  • Parteix d’una tasca contextualitzada, globalitzada i inclusiva.
  • Permetrà que els dos alumnes s’adonin del seu propi procés d’aprenentatge significatiu.
L’activitat està pensada i planificada tenint en compte el context, les capacitats i objectius de progrés marcats que creiem possibles. 

Procediments i criteris d’avaluació

Es realitzarà una avaluació continuada de tot el procés de treball. Cal valorar l’actitud d’una manera especial perquè són alumnes especials.
L’avaluació es farà tenint en compte els objectiu marcats a les competències específiques.
És bàsica la pròpia autoavaluació que en faran els alumnes. 

Bibliografia
Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista, a Cabero, J. (coord.) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Ed. UOC. Barcelona.
ENQUESTA REALITZADA PER LA MESTRA PER SABER EL QUE PENSA L’ALUMNE 
Per què m’agrada fer anar els titelles?
“M’agrada estar amb els titelles perquè fan riure a la gent i també perquè quan poses la ma dins el titella te l’escalfa. Fa bellugar els dits iQuan estàs amb el titella sembla que està parlant el titella però qui parla sóc jo.
Amb el Sr. Cordills, el Punqui, l’Asuqui (titelles que hem creat aquest any) i el Courail (un monstre titella) hem fet una pel·lículade 8 minuts que els nens de la classe han pogut veure. Van riure molt i van aplaudir perquè els va agradar molt.
Varem pensar una història que seria l’argument de la pel·lícula, varem fer la representació amb una amiga nostra que és titellaire i la mestra ens filmava.  
Què és el que més m’ha agradat de fer titelles?
Poder treballar amb el Toni, que és el meu millor amic, i l’Àngels que és una titellaire del poble.
M’ha servit per aprendre a parlar millor?  
Sí que m’ha servit perquè a tercer encara no sabia gaire vocabulari. Ara penso que les paraules em surten millor. 
M’ajuden el titelles a sentir-me bé?
Sí perquè no és com l’escola que fas molts treballs. A mi em costen fer els treballs d’escola, però els titelles no.  
Els titelles són com amics teus?
Són com amics meus perquè jo els bellugo i ens coneixem perquè treballem junts. A vegades el Sr. Cordills s’enfada perquè els seus cordills s’enreden.

OPINIONS DE LA MESTRA D’ EDUCACIÓ ESPECIAL

El treball portat a terme amb la Teia ha estat realment profitós per diferents motius.
D’una banda, hem fet un treball realment terapèutic amb dos alumnes de l’aula d’educació especial. Dos amics que mai tenen l’oportunitat de treballar plegats.
D’altra banda, s’ha fet un treball global on les TIC han estat el mitjà per a portar a terme el treball planificat inicialment.

Els objectius prioritaris a l’hora de planificar el treball van ser el de l’ampliació del vocabulari i la millora de l’estructuració de les frases i expressió oral , especialment d’un dels alumnes. La satisfacció personal i el poder gaudir dins el recinte escolar amb una tasca no acadèmica ha estat l’objectiu de treball per l’altre alumne.

Partint de les teories constructivistes i l’aprenentatge significatiu, els dos alumnes han pogut partir d’un problema, d’un tema que volien treballar per a poder planificar i decidir com volien organitzar el seu propi procés d’aprenentatge. 

Ha estat realment una experiència gratificant. Els titelles s’han converit en un mitjà gratificant i motivador que ha permès, conjuntament amb les TIC i l’aplicació de les teories constructivistes, fer un treball efectiu a nivell terapèutic. Els dos alumnes han experimentar el que vol dir poder ser simplement ells i mostrar als companys quina és la feina que han fet. La seva autoestima s’ha modificat. Els dos alumnes es mostren més contents i tenen més interès per acabr bé les feines acadèmiques. 

Crec que aquest fet pot complimentar el que la Teia vol demostrar en la seva tesi. Els titelles han ajudat dos alumnes a sentir-se emotiva i emocionalment segurs de sí mateixos i alhora verificar que tot i les diferencies entre la diversitat són ells. El Santi i el Toni. Dos alumnes capaços de fer tasques boniques que fan riure els seus companys.



CEIP DURAN I BAS. Barcelona.  

Segons m’explica Marta Rivera, mestra d’EE, ha treballat amb dos alumnes de 1r i 2n de primària amb retards d’aprenentatge i un lleu retard mental.

Primer, els alumnes, van haver d’explicar oralment el conte de la Caputxeta Vermella. Després es van haver de posar d’acord en el final i el van haver d’escriure tenint molta cura amb els diàlegs. El van passar a net amb l’ordinador. A continuació van repartir els papers i van assajar vigilant les veus que utilitzaven i la posició de les mans. Finalment, van representar l’obra pels alumnes de P4 i P5.





CEIP EL MARGALLÓ. Vilanova i la Geltrú. Barcelona.  

Aquí us transcric les explicacions que m’ha donat tant amablement l’Anna Sanchís, mestra d’ Educació Especial:

Estic treballant al CEIP El Margalló de Vilanova i la Geltrú. El Margalló és una escola ordinària d’una línia amb 8 UEE.
He treballat amb alumnes amb NEE greus i permanents com a logopeda durant 10 cursos i com a tutora d’UEE durant 6 cursos més. 

Et volia fer arribar algunes propostes per a treballar amb titelles que he anat utilitzant durant aquests anys al Margalló.
També et volia dir que em sembla molt interessant el tema de la teva llicència d’estudis.
Així doncs, passo a explicar-te les propostes de treball amb titelles. Utilitzaré la “fitxa d’intervenció” que tu ens proposes...

  • Edat de l’alumne.
Alumnes de Primària.
  • Etapa i nivell d’escolarització de l’alumne.
Primària. UEE.
  • Trastorn de l’alumne.
Trastorn dins l’espectre autista.
Alumnes amb dificultats en el seu desenvolupament emocional no diagnosticats dins l’espectre autista.
  • Tipus de titelles emprats en l’activitat.
Titelles de pal fetes amb cartolina i plastificades.
  • Explicació de l’activitat amb titelles. 

ACTIVITAT 1

Trastorn de l’alumne
Transtorn dins l’espectre autista.

Objectius de l’activitat
  • Treballar aspectes del comportament emocional del’alumne vinculats a conductes de negació o evitació:
  • Dificultat per canviar de situacions (marxar de l’escola quan la mare el ve a buscar...).
  • Contenir-se davant una situació de canvi (fugir, cridar,enfadar-se molt... quan veu que la mare arriba a l’escola...).
  • Es comença a angoixar quan s’acosta el moment del canvi (caminar amunt i avall, “parlar sol”, no voler recollir, negar-se a sortir de a classe...).
  • Constatar aquestes conductes o altres que s’hi assemblen mitjançant les titelles.
  • Incorporar elements de canvi davant les conductes de negació/evitació (buscar “altres finals” per a les situacions viscudes, utilitzar personatges que fan de “mediadors”...).
Metodologia de l’activitat
Es tractaria de “recrear” situacions emocionals difícils de resoldre per l’alumne sense explicitar que “aquestes” són les seves pròpies conductes (intentar buscar certa “distància emocional”).
Utilitzar “personatges mediadors” que fan propostes de “nous finals” per a les situacions i que ajuden a contenir les emocions.
Escenificar les situacions amb aquests “nous finals” (patrons de conducta diferents).

ACTIVITAT 2

Transtorn de l’alumne
Distròfia muscular. Dificultats en el desenvolupament emocional.

Objectius de l’activitat
  • Treballar aspectes del comportament emocional de l’alumne vinculats a situacions de pèrdua i elaboració del dol:
  • Poder expressar emocions com la ràbia, tristesa, por...
  • Escenificar situacions viscudes difícils d’elaborar per l’alumne (situacions de risc, dificultat per caminar, caigudes...).
  • Poder expressar els propis desitjos (caminar millor...).
Metodologia de l’activitat

Es tractaria de “recrear” situacions emocionals difícils de resoldre per l’alumne sense explicitar que “aquestes” són les seves pròpies conductes (intentar buscar certa “distància emocional”). 

Utilitzar “personatges mediadors” que fan propostes de “nous finals” per a les situacions i que ajuden a contenir les emocions. 

Escenificar les situacions amb aquests “nous finals” (patrons de conducta diferents).
  • Observacions
En aquest treball és important: 
  • *Comprendre l’alumne i les seves necessitats emocionals.
  • *Poder establir un vincle significatiu amb l’alumne. 
Per tant, seria necessari disposar d’assessorament per part d’un professional de la psicologia clínica a l’hora de fer aquest treball.



CEIP DOCTOR ARRUGA. Begur. Girona.  

Maria Bahí, la mestra d’educació especial m’ha explicat la seva experiència:

“Disposem d' alguns titelles a l'aula d'educació especial, així com d' alguns ninots bàsicament per treballar temes de llenguatge i de relació entre individus, però no tenim cap projecte genèric de titelles, si no que és un recurs més.

Les activitats que fem son sobretot simulacions de situacions reals, tipus anar a comprar, situacions casolanes (esmorzar, converses a casa després de l' escola, converses familiars abans d' anar a dormir,...), situacions de pati, simulacions d' oficis,...”



CEIP NADIS. Barcelona.  

Som l' Escola d' Educació Especial Nadís, i nosaltres hem treballat amb titelles els contes.



CEIP TAIALÀ. Girona.  

La Cèlia Díaz, mestra d’educació especial, m’explica la seva experiència: 

“Fa unes setmanes que estic intentant acostar a en Sergi a treballar amb teatre i titelles, té força dificultats en l’àmbit de les relacions il’expressió. Fa primer. Com que tenia especial interès en els còmics d' en Massagran i Benet Tallferro m'ho ha posat fàcil. Hem fet titelles amb mitjons i com que quasi se sap les històries de memòria ja estem a punt per començar a deixar-les i començar a improvisar situacions diferents amb aquests personatges. O almenys aquesta es la meva idea. T’he de dir que fins ara ell ha fet el 95% del treball (ell es va apropar als còmics i va començar a demanar que interpretés els personatges), jo el que intento fer és observar per on em puc colar al seu món per ajudar-lo així a sortir al nostre.”



CEIP ARNAU BERENGUER. LEl Palau d'Anglesola. Barcelona.  

Alumne de 5 anys.El nivell d’aprenentatges d’aquest nen se situa en un nivell de P3, aproximadament. Té un retard generalitzat a tots els nivells: motriu, d’aprenentatges i de parla.

L’activitat que es fa amb les titelles es basa en la representació o dramatització de rutines i activitats de la vida diària, com ara: l’hora d’anar a dormir, l’esmorzar, el dinar i el sopar; la seqüenciació en matí, migdia, tarda i nit, la higiene, etc. Els titelles són de roba que representen una família: pare, mare i dos fills.


CEIP MONTNEGRE. La Batllòria. Barcelona.  

Aquesta experiència que ve a continuació està realitzada per la Merche Polol, una mestra d’EE que després de contestar-me l’e-mail dient que estava molt interessada en el projecte, em va demanar ajut per treballar l’hàbit de fer caca al vàter amb un alumne de 5 anys de P-4, amb retard mental moderat amb dificultats en l’articulació del llenguatge (l’A.). Vaig preparar una activitat amb titelles per aconseguir aquest aprenentatge, i em va enviar el resultat de l’activitat.

“Fa dues setmanes que la vaig posar en pràctica, en dues sessions seguides.

Em vaig preparar una capsa com em vas dir i la vaig posar al davant meu a sobre d’una taula i els animals a dintre. Llavors anava llegint el conte, que el tenia amagati anava traient els personatges conforme els anava anomenant. Llavors un cop explicava aquest personatge, l’enganxava davantla capsa amb “glutac” i així estaven tots presents quan surt finalment el pollet i representa que tots se’n alegren de que faci la caca.

Llavors va acabar molt aviat la història, potser jo m’hauria d’allargar una mica més. I a continuació van anar, perquè estaven en rotllana, al seu lloc i els vaig explicar que faríem un titella, amb els animals que havien sortit al conte. Estaven molt contents. Els vaig enganxar a la pissarra perquè els veiessin per si volien pintar-los igual i els vaig repartir les diferents plantilles d’animals. 

Desprès ens varem dedicar la tutora i jo a ajudar-los a punxar amb el punxó, aquí potser els va resultar més complicat per algun revolt que hi ha en algun dels dibuixos i clar ells seguien la línea negra del dibuix i varem haver d’enganxar més d’un bec perquè el van punxar o alguna cua. Però res que no es pogués solucionar. Els varem ajudar a posar la tija amb celo i així varem passar les dues hores. Va anar justet de temps, perquè la construcció ocupava més del que em pensava. L'A. estava molt content i tots els nens també. I van sortir amb el seu titella a casa contentíssims. Però he de dir que m’ha faltat la part d’anar al vàter amb els ninotets. Al dia següent l'A. em deia "el pollet que fa caca" i crec que si puc treballar amb ell més periòdicament, alguna cosa en trauré però estic ara que em passo els dies, les setmanes (bé porto tot el curs) substituint i no puc fer treball continuat amb els meus alumnes.

La veritat és que és molt “xula” i m’ha agradat molt, és engrescadora i els arriba als nens el missatge molt més fàcil. Ah! també varem poder fer la representació amb els nens sols. Va ser molt divertit perquè ja mentre la pintaven entre els grupets de les taules jugaven a ser una família d’animals. I a la representació ens ho varem passar molt bé. Es van sentir totalment protagonistes!! Tinc pensat tornar-la a fer abans d’acabar el curs i no sé si hi seré el proper any a aquesta escola però si fos així, ho començaria amb l'A. ja al primer trimestre. Teia, una abraçada i moltes gràcies.” 

Aquesta activitat està dins la maleta pedagògica que es presenta junt amb aquest estudi. Després de comentar-la amb la MEE, he fet les rectificacions perquè sigui més efectiva.


CEIP FOLCH I TORRES. Palau-solità i Plegamans. Barcelona.  
Mestra: Maria Teresa Martínez Moner

Aquesta és una experiència que vaig realitzar-la l’any 1999, quan estava de reforç a una escola de primària, amb un alumne amb trastorn de personalitat.

“Aquest alumne, en P., era una persona amb trets psicòtics. Agressiu amb la mestra, amb els companys, amb els mestres, obsessiu...Com se sap les persones amb aquest trastorn de la personalitat no tenen en compte els drets i els sentiments dels demés. El més característic és que expressin els seus conflictes de manera impulsiva i irresponsable, de vegades amb hostilitat i violència intenses. Sovint són incapaços de preveure les conseqüències negatives del seu comportament antisocial, i no tenen cap sentiment de culpa. 

El càstig poques vegades modifica el seu comportament ni millora el judici o la seva previsió sobre les coses, al contrari, els hi confirma la seva visió d’un món sense sentiments.

Aquest alumne portava en l’escola des d’Educació Infantil. Anava a classes individuals amb el mestre d’Educació Especial unes hores a la setmana, i a classes de reforç individual també unes hores. Jo era l’encarregada de donar-li aquestes sessions de reforç, ja que es va decidir des de direcció i tutoria que serien unes sessions positives per ell i per la resta de classe, ja que d’aquesta manera la resta de la classe tenia un temps per treballar amb normalitat (el 70% del temps amb ell a classe era impossible fer-ho). 

Era un alumne que solament participava en tasques que l’interessessin. Estava per això predisposat a mostrar sempre les seves habilitats o coneixences als altres alumnes, trobant d’aquesta manera una autoafirmació davant dels demés.

El reforç que vaig començar a fer amb el P., era el que s’havia planificat des de tutoria: afermar els seus coneixements sobre l’Àrea de Socials i la de Naturals. Aviat em vaig donar compte que per aquell camí no anàvem bé. I vaig començar a buscar recursos per captar l’interès i crear un hàbit de treball efectiu.

Com que era un nen molt esquerp i agressiu, amb una manca de afectivitat terrible, vaig decidir començar a construir entre tots dos un titella de fil i aprendre a manipular-lo per canalitzar els sentiments.

El titella de fil proposat era molt simple, estava fet amb un mocador i cinc boles (cap, mans i peus) tenia tres fils al cap i dos que feien moure les mans i els peus alhora. És un titella de moviments limitats però molt expressiu. Un dels trets importants d’aquest titella és que la seva manipulació requereix un moviment molt controlat i lent per transmetre accions o sentiments. És per això que vaig escollir aquest tipus en concret, ja que el P. era tot el contrari. 

En la primera sessió li vaig portar la marioneta (titella de fil), i la vaig manipular davant d’ell. Vaig mostrar-li els mecanismes que feia servir per a la manipulació (comandament, fils..) i com a una acció física dirigida sobre el seu comandament, bellugava una part del cos o una altra a voluntat. Li vaig mostrar també com el personatge podia expressar coses (emocions, accions...), com podia tenir ànima. I sobretot que jo era la que provocava aquestes situacions i que els fils i els titella eren transmissors. Una reacció insospitada d’ell va ser la de voler que el titella se li acostés i li fes petons.

Aleshores li vaig deixar manipular. Es va mostrar molt receptiu. Va començar intentant fer els moviments que jo havia fet, i m’anava preguntant com es realitzaven. Després li vaig proposar de construir junts un titella com aquell i que seria per ell. Va estar il·lusionat.

La segona sessió va ser treball purament plàstic. Jo vaig portar els materials i ell el va pintar i li va donar personalitat segons el seu criteri. També es va mostrar molt col·laborador.

La tercera sessió varem començar a manipular la marioneta. Jo em posava al seu costat amb el meu titella i ell anava fent els mateixos moviments amb la seva.

Posteriorment vaig intentar crear situacions entre els dos titelles. Estava obsessionat per saber si aquells titelles podien lluitar. Jo li vaig dir que si. I varem començar una lluita simulada. Però el curiós del cas és que tenia molta cura de no “fer mal” als personatges (quan a l’escola s’havia autolesionat i fet mal a companys i mestres).Més tard vaig crear situacions d’apropament, de carícies, en definitiva intentar treure la part sensible. Va haver-hi realment moments molt tendres. Totes aquestes escenes van ser curtes. Era important conservar el tempo, d’una altra manera l’exercici no hauria servit, ja que les característiques de l’alumne no permetien estar molta estona realitzant la mateixa tasca, perquè fos efectiva. Amb un trastorn de personalitat com el que tenia el P., era difícil creure com podia transmetre aquells sentiments tant delicats. En aquells moments, ell estava utilitzant el titella com a transmissor dels seus propis sentiments. Va ser una experiència molt fresca, relaxada i gratificant. Tant per ell com per mi.

En una altra sessió varem portar el titella a la classe. No estava previst però ell m’ho va demanar. El va manipular davant de tothom però estava més cohibit, tot i que en aquells moments tenia l’aprovació de la resta de classe. 

Una cosa que em va sorprendre va ser que un cop acabades les sessions no es va voler quedar amb el titella, perquè em va dir que jo tindria més cura d’ell, que si se l’emportava se li trencaria, que a casa li perdrien.....

És com si no volgués tenir cap lligam afectiu amb cap objecte.

Més endavant varem treballar ombres, malabars i màgia. Li llegia (contes, fets històrics, curiositats que tenien que veure amb les ciències...), opinàvem sobre els mateixos, ell m’informava sobre els temes que coneixia... però això és una altra història.”

No hay comentarios:

Publicar un comentario