domingo, 11 de diciembre de 2011

El petit cabirol

EL PETIT CABIROL
recuperat per Madeleine Lions



El Petit Cabirol s’havia adormit al peu d’un arbre que havia en el cim d’una gran roca. Durant la nit havia plogut molt, tant que el riu havia sortit de les seves riberes i ara, la roca i l’arbre feien una petita illa enmig d’una gran extensió d’aigua. Quan el Petit Cabirol es va despertar, va tenir molta por; però era un petit cabirol molt assenyat. “Vaig a romandre tranquil·lament aquí, a esperar que l’aigua es retiri, es va dir, ja que no sé nedar i hi ha molts cocodrils en l’aigua. ” 

Es va posar llavors a observar al seu voltant. La crescuda sobtada implicava tota classe de coses: branques d’arbres, i fins i tot troncs d’arbres sobre els quals s’havien refugiat petits animals sorpresos quan dormien. Sobtadament el Petit Cabirol va veure un gran tronc d’arbre aixecar el cap i dirigir-se cap a ell. Amb horror va veure dos ulls malèvols obrir-se i mirar-lo. Era el vell rei dels Cocodrils!“Nyam Nyam! va dir el rei dels Cocodrils; quin bon esmorzar vaig a fer: no pot escapar-se’m! ” Com que tenia bon humor, va entaular conversa. “Mira quin honor et faig, estimat meu. Vas a acabar la teva vida en el meu estómac reial! ” Obria una mandíbula enorme, amb unes dents espantoses; gairebé es podia veure el seu estómac de l’oberta que estava la seva boca!
El Petit Cabirol tremolava de por, però era molt valent i molt astut; va buscar una manera de guanyar temps.“T’agraeixo l’honor que vas a fer-me, oh gran rei, però és un menjar o una medicina el que necessites? Ja que, sóc un dolent menjar, però sóc la millor medicina del món. ” El rei dels Cocodrils era molt vell. Tenia de vegades una mica de reuma i una medicina convenient no li aniria malament… “Necessito guarir-me; seràs la meva medicina! ” va dir. “Atenció, va dir el cabirol - que reflexionava ràpidament: el rei li semblava molt ximple! - Una medicina no és un menjar, és necessari dosificar-la. Si m’empasses sencer, en comptes de guarir-te, em convertiré en un verí. És necessari que em divideixis i així també podràs guarir als teus súbdits”
El rei va quedar decebut; no li agradava haver de dividir-lo, però es va dir que això li valdria el reconeixement dels seus.“Bé, d’acord! va dir.” Quants sou? ” va demanar el cabirol. El rei va reflexionar; no tenia molt bona memòria. “Crec que som 79, i amb mi, hem de fer 80, veritat? ” - “desgraciadament, gran rei, no és suficient. és necessari que estigui dividit en 150 trossos, ni un més ni un menys!…” menja-te’l de seguida! ” va dir un gran cocodril que s’havia acostat. ” Oh rei, els teus súbdits et donen ordres, ara? ” El vell rei, que es preparava per a menjar al cabirol, va romandre quiet. “Segurament vol veure’t morir enverinat, mentre que tu vigiles per la seva salut. ” Afalagat el rei dels Cocodrils, va demanar que s’anés a buscar a altres cocodrils per a participar en la divisió. Quants? És difícil contar, sobretot quan solament es té la pràctica de pensar en si mateix. 80, això estava segur. Quants cocodrils eren necessaris per a fer 150? Potser 10, potser 20… Cada vegada que afegia un, veia el seu tros de cabirol estrènyer-se… “són necessaris 70 més” va dir el cabirol. Va anar a buscar els que li faltaven; l’aigua s’havia tornat molt verda, de tants cocodrils que hi havia al voltant de la roca.
Necessitem calma i disciplina, va dir el cabirol. Vaig a contar-los tots per a estar segur que no falta cap. Poseu-vos en fila els uns darrere dels altres. Quan us hagi contat, el vostre rei farà la partició i us convertireu en més forts i més immortals. ” Llavors, valentament, el Petit Cabirol va saltar sobre l’esquena del rei, contant en veu alta:“Un! ” - “un” van dir alhora tots els cocodrils.“Dos! ” va dir el cabirol saltant sobre l’esquena d’un altre cocodril.“Dos! ” van dir tots els cocodrils.“Tres!” - “tres!” - “vint!” “Vint!”… “Cent!” - “cent!”… “Cent quaranta-nou!” - “cent quaranta-nou! ” deien els cocodrils.“Cent cinquanta! ” va dir el cabirol que, saltant d’esquena en esquena, havia arribat a la riba.“Cent cinquanta! ” van dir els cocodrils a l’uníson. En tres salts, el cabirol s’havia refugiat en terra ferma.“Colla de babaus! Gràcies pel servei! ”, va cridar el Petit Cabirol que va sortir xiulant com una fletxa sense donar-se la volta…

No hay comentarios:

Publicar un comentario