domingo, 11 de diciembre de 2011

El pastis de xocolata

EL PASTIS DE XOCOLATA

Conte creat amb un alumne amb síndrome d'Asperger i explicat a alumnes d'Educació Infantil, per ell mateix. Les accions del conte les fa el propi alumne i les anima a fer als espectadors.

"Quan sortim de l’escola, la meva germana Marta i jo anem a passar la tarda a casa de la tieta Cèlia.

( ADEU SENYORETA I FAN ADEU AMB LA MA)
Mmmm...quina oloreta més bona!
(INSPIRANT PEL NAS. MMM...)
-        Pastis de xocolata! Que bo! –diu la Marta.

(TREURE LA LLENGUA I LLEPAR-SE ELS LLAVIS)
-     Com ho saps, si no l’has tastat?  -li pregunta la tieta.
-     L’oloro amb el nas –contesta ella.

( INSPIRANT PEL NAS)
-     Ahà, ho diu l’olfacte!

Anem corrents al menjador a buscar el pastís, però no hi és.

(PICAR DE PEUS A TERRA)

-     Qui vol suc? I la tieta Cèlia ens porta un got de llimonada a cadascun.
-     Ui,ui,ui! Està molt fred!
(DIR “UI, UI, UI”, FREGANT-SE LES MANS)
-     Com ho saps, si encara no has begut?
-     Però estic tocant el got amb les mans! – contesto.
-     Ahà, ho diu el tacte!

Cling, cling, cling! Es la campaneta del forn.
(DIR: CLING, CLING, CLING)
-     El pastis és a punt!
-     Com ho saps, si no ets a la cuina?
-     Perquè sento amb les meves orelles la campaneta.
Ho diu l’oïda.
(AMB LES MANS FER CAMPANA AMB LES ORELLES)

 
-     Qui vol veure el pastís que trauré del forn?
-pregunta la tieta Cèlia.
-     Jo, jo, jo...!
-     D’acord, però fins que no es refredi, no podrem ni tocar-lo.
(BELLUGAR LES MANS)
-     Ja podeu entrar! Que és aquí el pastís? 
-     És clar! - –dic en veure’l sobre la taula.
-     Com ho saps?
-     Perquè el veig amb els meus propis ulls.
-     És clar, t’ho diu la vista.
(SENYALAR ELS ULLS AMB UN DIT)
-     Quan es refredi el pastís, el portarem al menjador, el tallarem en trossos i...
-     Serà boníssim! – -dic impacient.
-     I com ho sabràs?
-     Doncs perquè l’assaboriré amb la llengua.
Ho diu el gust.
 
(HUMM, LLEPAR-SE ELS LLAVIS)
Ja hem après els cinc sentits!
Aquell dia, el pastís de xocolata de la tieta Cèlia ens va agradar més que mai." 









No hay comentarios:

Publicar un comentario