lunes, 5 de diciembre de 2011

El dol, una asignatura pendent

1. EL DOL, UNA ASIGNATURA PENDENT

Grup de Treball de Titelles de l’ICE de la Universitat de Barcelona:
Anna Teixidó, Marta Torrico, Ruth Revaliente, Cristina Bertran, Mireia Ribalta, Teia Moner, Urgell Obiols.

Hem d'ajudar els nens a tenir eines per afrontar la mort dels qui estima, i de vegades, també per afrontar la seva pròpia. Molts mestres es troben amb alumnes que han sofert pèrdues en la família o d'algú proper. La majoria d'aquests d’ells no tenen recursos per regular les emocions d'aquests nens i no poden donar estratègies perquè acceptin de la millor manera possible la pèrdua i es facin més competents emocionalment.

Estem d’acord amb Conxita Larrull (mestra i escriptora) quan diu:

"Els problemes que té la nostra societat davant la mort, l’allunyament del cadàver de la casa i els rituals que es feien en família, ha fet que la majoria dels nens que han viscut la mort d’avis o parents no els hagin vist morts ni hagin anat al cementiri. 

Fa només un parell de generacions era normal morir a casa, i els nens participaven d’aquest fet, estaven presents i era habitual fer un petó de comiat a qui havia mort, el que et feia descobrir la fredor i la rigidesa, així com també la pena i el plor dels adults, com manifestacions naturals. 

A les cases es vetllava el mort, amb les visites continuades d’amics o parents que eren rebuts amb alguna cosa per picar i beure, on es parlava, es plorava i reia, recordant anècdotes o històries que havien viscut amb el difunt. Aquests rituals ajudaven a fer una bona comiat a qui marxava i ajudaven els que participaven a tancar la relació amb el difunt, d’alguna manera facilitaven fer un bon procés de dol. Això era vàlid també per als nens, que podien participar i expressar les emocions dins d’un context natural. 

Tal i com ho fem avui, que intentem evitar que els nens es trobin directament amb la mort, és difícil veure-ho com un fet natural, com un pas imprescindible de la vida .. És important per als nens trobar espais i moments on expressar lliurement les emocions i trobar una resposta clara, un suport amb els adults. "

Estem parlant d’una part de l’educació emocional molt important. La capacitat per expressar les emocions de manera que repercuteixi positivament sobre un mateix i els altres es converteix en un aspecte fonamental per al desenvolupament social.

Les emocions estan intrínsecament relacionades amb els processos d’aprenentatge que es donen a l’escola i aquesta té un paper important en el desenvolupament emocional saludable i en el benestar de l’alumnat. 


El mestre ha d’ajudar a regular reflexivament les emocions que comporten la pèrdua, ajudar a entendre, ajudar a assimilar en el pensament, ajudar a percebre i ajudar a expressar-les. En definitiva treballar la intel·ligència emocional.
Com diu el psicopedagog Rafael Bisquerra:

El rol tradicional del professor centrat en la transmissió de coneixements està canviant, donada la rapidesa amb que el coneixement queda obsolet. En aquest sentit, la dimensió de suport emocional del professorat passa a ser essencial, perquè l’ensenyament ha de consistir en lliurar eines per millorar les competències emocionals que permetin afrontar els reptes amb majors probabilitats d’èxit. A més, moltes de les dificultats de l’aprenentatge 


tenen el seu origen, precisament, en problemes emocionals, conseqüentment un ambient emocionalment favorable generarà un millor aprenentatge.”

Els titelles com a recurs i el conte com a vehicle poden ajudar als mestres a obrir finestres que donin pas d' una forma natural, a les emocions que aquestes circumstàncies originen: dolor, ràbia, por, pena ... I d’aquesta manera poder canalitzar-les d’una forma equilibrada i sensata. O sigui, una acceptació natural sense traumes que marquin l’experiència.


Hem representat amb llum negre i titelles el conte: "ET PUC VEURE SEMPRE QUE VULGUI" de Mariko Kikuta.

És la història d'un petit gosset anomenat Shiro que és feliç amb la seva propietària Miki, però un dia, Miki desapareix sobtadament, i Shiro no entén el perquè.










Juny 2010

 MATERIAL DE REFORÇ PER TREBALLAR EL DOL

1. LLICÈNCIES D’ESTUDI:

“Antropologia de la mort i el dol”
Conxita Larrull i Bertran Curs Escolar: 2004/2005 - Llicència Modalitat B3

“Pedagogía de la vida i de la mort: eines d’acció tutorial i propostes didàctiques per a l’educació primària”
Anna Nolla i Casals - curs 1999/2000

2. MALETA PEDAGÒGICA:

“La mort i el dol”. Disponible en els CRP’s
Hi ha contes, llibres, escrits, pel·lícules i articles sobre el dol.

2.CONTES:

ON ESTÀ L’AVI?
Cortina, Mar. Editor: Tàndem Edicions
 Aquesta és la pregunta que es fa una nena que fa uns dies que no veu al seu avi, no està. Pregunta a la seva mare, el seu pare, a la seva àvia ... i obté diferents respostes

EL NEN DE LES ESTRELLES
Grient, Katrien van der. ING Edicions
Aquest conte ens parla de Clara, una nena de 6 anys, que durant l'estiu ha vist com el seu germanet ha mort. Quan torna a l'escola ho explica a la seva mestra i als seus amics. Això genera preguntes i comentaris i un debat entre els nens. 
QUAN ESTIC TRISTE DAVANT LA PÈRDUA D’UN ÉSSER VOLGUT
Mundy, Michaelene. Editorial Sant Lluís
'Quan estic trist' ofereix als nens de totes les edats, ja quants tenen cura d'ells, un llibre realista que aporta suggeriments positives i vital per ajudar-los en els tràngol més dolorosos.
En les seves pàgines poden aprendre a viure el dolor amb aquest ànim realista i saludable que ajuda a créixer.
 
QUAN ELS AVIS ENS DEIXEN. COM SUPERAR EL DOLOR
Ryan, Victoria. Editorial sant Pau
El follets protagonista, descriu els dies anteriors i posteriors a la mort de l'avi, dóna idees per actuar i preguntes per discutir.
Una guia que ajudarà al vostre afligit fill a haver records consolador ja trobar alleugeriment.
 
EL CONTE DE THUMPY
Dodge, Nancy C. Editor: Share pregnancy & Infant Loss Support, Inc.
Thumpy, el conillet comparteix el dolor i les preocupacions que sent quan mor la seva germana sobtadament. La família s'uneix i es dóna ajuda mútua per curar la pèrdua i créixer en una experiència curativa. Aquest llibre, llegit en companyia d'un adult, suscita en el nen preguntes que ens orientaran en el mapa del seu estat emocional.
 
EL FIL DE LA VIDA
Bloch, Serge. Cali, Davide. Ediciones B
Aquest llibre il · lustrat recorre la vida per aquells moments més emotius: la infància, l'amor, el naixement d'un fill, la mort d'una persona estimada, ... Tot s'explica d'una manera molt gràfica, subtil i encertada. Les il · lustracions són les protagonistes, com també el fil de llana vermella que cal seguir durant tot el conte. 
EL LLIBRE TRIST
Blake, Quentin. Rosen, Michael. Editor: Serres
Aquest conte parla de la tristesa d'un pare que ha perdut el seu fill. 
L'ÀNEC I LA MORT
Erlbruch, Wolf. Editor: Barbara Fiore editora
A través de la relació que s'estableix entre un ànec i el personatge de la mort es van donant respostes a preguntes que l'ànec els fa a la mort, sobre la mort i el morir. La convivència entre ambdós facilita l'acceptació de la mort de l'ànec. ¿L'ànec li perd la por a la mort? ... Conte amb unes il · lustracions molt d'acord amb el sentit del conte. 
JULIA TÉ UNA ESTRELLA
 Jose, Eduard. Gubiana, Valentí; il. Editor: La Galera
 Conte sobre la mort de la mare. Julia té una estrella. L'estrella de Julia és de veritat, de les que hi ha al cel i es veuen de nit. I és molt especial: fa temps la seva mare va anar a treballar allà ... Recomanat per a nens a partir de 5 anys
 
MAMÁ
Zubeldia, Iñaki. Editor: Edebé
Beatriz, una nena de 8 anys, ens explica que quan ella tenia 7 seva mare va morir. Temps enrera a la mare de Beatriz es va trobar malament, i va resultar que tenia un càncer de mama, que gràcies a una operació ia la quimioteràpia va poder superar. La mare de Beatriz li explica què és el càncer i perquè se li cau el cabell. Quan semblava que ja havien deixat la malaltia enrere, la mare de Beatriz es va tornar a trobar malament, i li va explicar a Beatriz que havien de tornar a lluitar contra 'els bichitos'. Mare, també els va explicar a ella ia seu germà Álex el que era un cementiri, i que en el cel hi ha una estrella molt bonica il · luminant a la seva família. Conte recomanat per a nens a partir de 6 anys.

NANA VIEJA
Wild, Margaret. Edicions Ekaré
Meravellós conte que ens explica la relació entre una àvia i la seva néta que viuen juntes. I ens ensenya els sentiments que senten l'àvia i la néta quan l'àvia veu a prop la seva mort.

NO ÉS FÀCIL, PETITA ESQUIROL
 Ramón, Elisa. Osuna, Rosa. Editor: KALANDRAKA
 La petita esquirol ha perdut a la seva mare i està molt trist .. però al final entén    que la mare està amb ella i mai l'abandonarà.

NO TINDRÀ UN NOU BEBÉ. PER NENS I NENES QUAN EL GERMANET VA MORIR ABANS DE NÈIXER
Gryte, Marilyn. McClendon, Kristi; il. Editor: Centering Corporation 
Conte per explicar i parlar a un nen de la pèrdua d'un germanet o un germanet que va morir abans de néixer. La protagonista del conte és una nena que explica el que li passa i el que pensa quan mor el seu germanet abans de néixer. Al principi del conte dóna uns petits consells als majors de com tractar aquesta situació amb els nens 
PER SEMPRE
Durant, Alan. Gliori, Debian. Editor: Timun Mas
La llúdria, el talp, la guineu i la llebre formaven una gran família; però un dia la guineu es va posar malalt i es va morir. Tots estaven molt tristos, però en els seus cors, records i en el seu somriure la guineu seguia allà, al seu costat ... definitivament. 
ET TROBO A FALTAR
Verrept, Paul.
Editor: Joventut
Carla era la meva millor amiga.
Un dia es va traslladar amb els seus pares. Jo em sentia rar.
-Crec que trobes a faltar a Carla-va dir la mare.
- Què vol dir trobar a faltar? - Pensava en Carla i també en l'àvia. L'àvia va morir.
 
COM ÉS POSSIBLE??! LA HISTÒRIA DE ELVIS
Schössow, Peter. Editor: LOGUEZ
Com és possible que Elvis hagi mort? Aquest conte ens explica que ella, una nena, està trist i no entén perquè Elvis ha mort.
No el Elvis dels malucs ... seva Elvis, el seu petit ocell groc.

3. LLIBRES

LA MUERTE: UN AMANECER de KÜBLER-ROSS, ELISABETH
Aquesta autora ha escrit diversos llibres sobre el tema


4. INTERNET






No hay comentarios:

Publicar un comentario