diumenge, 3 d’agost de 2008

Els titelles, una eina educativa i terapèutica

   I Jornada Internacional Educació i titelles 2008
  ELS TITELLES, UNA EINA EDUCATIVA I TERAPÈUTICA
 
Presentació de la Jornada 

El titella és un instrument de comunicació diferent d’un llibre o de qualsevol altra eina d’aprenentatge. Està connectat personalment amb l’usuari, una qualitat que explica la seva efectivitat en l’ensenyament.

Aquests objectes són generadors de múltiples aprenentatges, no solament involucren el saber (els conceptes, lo purament cognitiu), sinó que també impliquen el saber fer (els procediments, mètodes, tècniques i estratègies) i l’ aprendre a ser (normes, valors i actituds). 

El teatre de titelles és un art complert on es combinen les arts visuals (la forma, el color, la llum, les textures), la música (el so, els ritmes, els silencis), el moviment (pes, to muscular, desplaçaments), el teatre (personatges, rols, conflicte, acció, espai, temps), la dansa, la literatura, la tecnologia, matemàtiques (saber mesurar, calcular, dividir materials), història, ciència i valors. Totes les disciplines poden estar presents en un projecte globalitzador i interdisciplinari realitzat amb titelles.

Donat el desconeixement generalitzat, sovint aquests personatges entren a l’aula com un divertiment més, utilitzant el recurs per passar l’estona i desaprofitant així la gran riquesa didàctica que poden originar. 

A Catalunya i a la resta de l’ Estat Espanyol, no existeix pràcticament cap escrit ni cap investigació sobre les aplicacions educatives i terapèutiques dels titelles.   Portem un gran endarreriment en comparació d’altres països europeus. Tot i així, molts professionals de l’educació del nostre país estan interessats en aquest mitjà d’aprenentatge, però la manca de recursos (teòrics, pràctics i personals) fa renunciar a la realització de programacions continuades amb titelles per reforçar els aprenentatges dels seus alumnes.  Un treball interessant és la llicència d’estudis publicada en aquesta pàgina web: http://www.xtec.cat/~tmartin1

A l’estranger tenen força documentació i disposen d’associacions formals i actives que organitzen trobades per a professionals amb la finalitat de posar en comú les seves experiències i formar als educadors.   Arreu podem trobar pràctiques molt interessants, no solament en l’àmbit escolar sinó també en altres llocs on la força terapèutica del titella és necessària: hospitals generals, hospitals psiquiàtrics, esplais, llocs on han patit catàstrofes naturals, orfenats, geriàtrics, centres d’ acollida...   

Aquesta jornada vol ser una descoberta d’un nou àmbit formatiu basat en aquest art mil·lenari que cada dia cobra més vigència i que a cada pas se li troben noves funcions educatives, terapèutiques i expressives.   Amb aquest objectiu hem convidat a mestres del nostre país perquè ens expliquin les seves experiències en aquest camp i també a la Sra. Madeleine Lions (Presidenta de l’Association Marionnette et Thérapie” de França, i de FIMS (Fédération Internationale de la Marionnette pour la Santé), un referent mundial de l’educació iteràpia amb titelles, que ens explicarà els orígens i la situació actual de les teràpies i els aprenentatges amb titelles en el món.   

Per acabar volem agrair la participació de la Fundació ECOM que amb el seu espectacle de titelles “Companys de Barri”, ens mostrarà com els nostres alumnes poden apropar-se d’una manera lúdica a la sensibilització vers les persones discapacitades.

Esperem que la vostra assistència us sigui divertida i profitosa.
Teia Moner 

Conferencia Madeleine Lions

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
CONFERÈNCIA MADELEINE LIONS 
El titella pot ajudar a la integració dels nens i adolescents estrangers escolaritzats?

Els camins de la meva vida

No sé qui ha dit : « Els camins no existeixen. Els fas tu caminant !
Pot ser a causa de Compostela que recordo aquesta frase. Quan em vaig embarcar en aquesta gran aventura « Marioneta i Teràpia », existien ja alguns grans eixos que havien estat traçats per psicoanalistes que s’estaven plantejant l’oportunitat d’utilitzar el titella en el camp de la teràpia i, en la nostra associació, ens hem inspirat en el treball de Madeleine Lambert. Pot ser que no sigui la primera en utilitzar el titella per a desblocar alguns nens traumatitzats, però que jo sàpiga ha estat la primera en publicar les seves experiències. No parlaré més d' ella , ja que Teia Moner ho ha explicat en un quadre històric en la seva web en Internet.
Per mi, la meva primera referència ha estat George Sand i també Lemercier de Neuville. Els dos en principi van començar a utilitzar les titelles per a divertir als seus fills malalts. Però es van enganxar en el joc. Això és el que em va interessar d’aquests dos personatges, el benefici per als seus nens. Maurice, el fill de George Sand, tenia per la seva mare –i ella per ell- estranys sentiments. George, la dominadora, no deixava lloc al pare biològic de Maurice. Tots aquests senyors talentosos que compartien per torn la intimitat de la seva mare, el feien patir terriblement.
Ell era fluix, passiu, ple de possibilitats sense aprofitar. Per Lemercier de Neuville, era més simple, però potser més dolorós, encara que no es pot calcular el patiment! El seu fill era tísic i es moria. No sé si va sobreviure, però el seu pare es va convertir en un dels nostres més grans titellaires del Segle XIX, un “titellaire de saló” ridiculitzant sense parar la política de la seva època.
Pensant en ells, em pregunto com deuen fer els pares per enfocar la discapacitat dels seus fills?. Ningú està preparat. Com s’ha de fer? La lluita és constant i sovint no hi ha resultats tangibles. Jacqueline Rochette pensava ajudar a la seva última filla nascuda trisòmica.
Per la meva banda, a causa de la meva hospitalització després d’un accident de tràfic vaig conèixer l’abast de les necessitats dels nens amb minusvalideses físiques o traumàtiques amb condicions de vida insuportables.
Gairebé guarida, vaig començar a realitzar espectacles de titelles en els hospitals per a divertir als nens i fer-los oblidar per un moment els seus patiments i, com George Sand i Lemercier de Neuville,“em vaig enganxar en el joc”!
Ràpidament, em vaig adonar que si ja existien alguns grans eixos ben traçats, hi havia també la possibilitat, caminant, de traçar sengles encara ignorats. Hi ha encara molts camins per descobrir, carreteres que han d'ampliar-se i tornar-se segures. Però atenció, no s’ha de creure en les autopistes que van massa de pressa i que creuen els grans eixos sense mostrar-nos gens de les belleses simples i primordials de la naturalesa.
Hi ha molts documents publicats i informes d’experiències seriosos que es poden prendre com referència. Per anar sobre grans camins, hem de portar bones sabates i un bon bastó per a la marxa. És a dir: tenir una sòlida formació bàsica sobre la mediació i sobre teràpia. Un pianista pot improvisar si va adquirir i va assimilar totes les bases indispensables del solfeig. És deixar la carretera alquitranada per a caminar per les sendes més pedregoses. Aventurar-se per petites senderes. Pressentir que hi ha una possibilitat d’utilització del titella com a mediador terapèutic en un àmbit on no s’ha utilitzat encara, o en un àmbit que ens és desconegut, és obrir una via perquè uns altres aprofitin aquesta troballa.
El camí es fa en el bosc. Cadascun traça el seu propi camí, però es necessària una brúixola per a no perdre’s. Atenció perill! No posar a un altre en perill. Atenció: no perdre’s un mateix. Saber retrocedir, demanar ajuda, recuperar el camí si et trobes amb algú que sap on està. Prendre nota i fer marques ja que, d’una altra manera, el bosc fa prevaler els seus drets i el camí s’esborra. Estem investigant i no divagant. En els camins, es fan sovint trobades; per la meva banda, vaig trobar el Titella. Després de l’arribada del cinema i la televisió, el titella ha conegut un veritable declivi.
Després de ser un joc de nens, es va transformar en un material pedagògic per als professors en les classes de maternals o preparatòries (CP). Utilitzada com mediació, el titella aporta el seu suport per a crear un espai lúdic on l’aprenentatge es fa més fàcilment. Ajuda a la socialització i a sortir de situacions difícils, com la separació de la mare. Els nens parlen i diuen amb un titella; és per això que Madeleine Rambert ho va utilitzar en 1938 en psiquiatria com a mitjà de transferència ja que facilitava l’expressió, fent sorgir els sentiments de l'inconscient.
En els anys cinquanta, el titella va conèixer un renaixement. El titella havia d’ocupar un paper sovint important durant la guerra, els antics scouts la van introduir en els “stalags”. Alliberats, alguns es van convertir en titellaires professionals. Es tendeix a oblidar aquest fet. Gràcies als moviments scouts Jacques Félix va poder formar la companyia dels Petits Comédiens de chiffon i organitzar el primer festival internacional en Charleville-Mézières que va passar a ser per als titelles el que el Festival d'Avinyó per al teatre. És així com els adults van trobar un interès pels espectacles de titelles.
El Dr. Rojas Bermúdez va ser un pioner en la utilització del teatre de titelles en psiquiatria per a adults. Associat al psicodrama, li va aportar una ajuda preciosa per a establir relacions privilegiades amb pacients psicopàtics hospitalitzats durant molt temps i que perdien tot concepte de socialització. Després d’haver viscut molt temps a Argentina, va tornar de nou a Espanya on va crear a Sevilla una escola de psicodrama i titelles. El Dr. Ernesto Fonseca, el seu alumne, va crear una a Barcelona. A França, en els anys setanta, es van crear tallers terapèutics en diferents hospitals psiquiàtrics. El Dr. Jean Garrabé i el seu equip van ser els primers a escriure un llibre sobre la seva pràctica.
Colette Duflot, en el seu llibre “Donis marionnettes pour li dire”, va parlar dels casos clínics trobats en el seu taller terapèutic de l’hospital de Mayenne (53). Jean Garrabé i Colette Duflot són la causa de la creació de " Marionnette et Thérapie". Els seus dos tallers eren “tallers tancats”. Eren essencialment terapèutics, eren llocs de cura i no es mostraven gens. En l’hospital Bélair, en Charleville-Mézières (08) i en l’hospital de Saint-Égrève (prop de Grenoble, 38), els tallers finalitzen amb un espectacle. L’objectiu d’aquests tallers és socialitzar. Tinguem en compte que són animats per ergoterapeutes. Aquests exemples situen bé els diversos papers del titella en diferents situacions.
Per als presos de guerra, el titella va ocupar un veritable paper catàrtic: poder riure a costa de l’enemic; difondre la informació a les seves esquenes.
Per a Rojas Bermúdez, re-humanitza els pacients fossilitzats en la seva psicosi.
Per a Jean Garrabé i Colette Duflot, cura i serveix com treball d’anàlisi. Para François Renaud, del C.H. Bélair, i Juan-Louis Torre-Quadrada, del C.H. de Saint-Égrève, tenen efectes terapèutics facilitant la socialització.
Són aquests alguns exemples per a demostrar que el teatre de titelles pot adaptar-se a diferents situacions amb la condició de precisar bé quan es va a utilitzar? Per qui? Per què? Com? S’ha d’estructurar bé el quadre i el marc, i el terapeuta o pedagog no ha d’improvisar si no estan formats per a aquestes funcions.
En el meu camí, vaig haver de realitzar tallers amb objectius terapèutics. Això va ser per a mi comprometre’m en un camí que no m’era familiar. Ràpidament vaig comprendre la importància d’adquirir una bona formació i tenir una supervisió. Quan realitzo tallers per a nens o adults minusvàlids físics o que pateixen malalties evolutives com la miopatia, estudio aquestes diferents malalties per a comprendre el procés d’evolució.
Si vaig poder realitzar tallers pedagògics, és per que tenia la pràctica de treballar amb adolescents utilitzant altres mediacions (taller d’esmalts sobre coure en un M.JC - Casa dels joves i de la cultura). Penso que la major qualitat per a un terapeuta o un pedagog, és la vigilància. Fins i tot amb molta experiència, ningú està exempt de sorpreses! He de dir que vaig tenir algunes quan vaig realitzar tallers amb titelles per a l’educació nacional.
Vaig haver de formar professors en la utilització del teatre de titelles en el marc de la seva formació en les escoles normals i més tard en l'I.O.F.M., tant en la França metropolitana com en Martinica o en la Reunió. Això em va permetre tenir la possibilitat d’introduir el teatre de titelles en l’ensenyament d’alumnes que preparaven un BEP “sanitària i social”, en el marc dels PAE (projecte d’animació educativa). Aquests PAE es van prorrogar en un col·legi de 1985 a 1992. En 1992, no estava ja disponible i tres directors es van succeir a causa de un suïcidi, d’una depressió i d’ una sol·licitud de canvi de lloc de treball. Gens era fàcil amb aquests adolescents, però tot era possible amb la condició d’implicar-te personalment i guanyar-los la confiança.
Actualment, passo el relleu a la meva néta Delphine. La vaig iniciar en el teatre d’ombres. Ho va utilitzar amb adolescents entre 17 i 19 anys mentre que ella era la seva monitora, pocs anys més grans que ells. Va aconseguir interessar-los malgrat que l’únic important per a ells eren els vídeo jocs. Durant el seu any de període de pràctiques, després d’haver superat l’ajuda de l'I.O.F.M., va treballar durant tres setmanes amb una classe de parvulari. Aquests nens van tenir molta alegria i sorpresa al saber que posseïen tots una ombra que els segueix o que els precedeix sempre. És una gran felicitat per part meva constatar que vaig poder transmetre una mica del meu coneixement a la meva néta; té una llarga carretera que fer, però segueix un atractiu camí esbrossat.
Barcelona no m'és desconeguda. La vaig descobrir i em va agradar immediatament quan vaig venir a participar en el festival de Caldes de Montbui. Silvia Bierkens, que va crear l'associació espanyola " Marioneta i Teràpia" va seguir a França tots els períodes de pràctiques de " Marioneta i Teràpia". Va treballar amb mi en tallers terapèutics amb joves adults autistes i psicopàtics. Tinc una gran admiració per Jordi Bertran; varem tenir la sorpresa de trobar-nos a Curitiba, a Brasil. Hi ha també una associació " Marioneta i Teràpia-Brasil" en Curitiba.
Estic admirada pel treball fet per Teia Moner. És un treball pharamineux! Però també un treball molt seriós que se sustenta en bases sòlides. Constato que Catalunya està ara a l’avantguarda de la investigació, pel que fa al teatre de titelles en les escoles primàries i infantils. L'Escola de Psicodrama i sociometria de Catalunya, així com la de Sevilla, mostra l’energia que la transporta. Això em fa molt bé ja que, actualment a França tinc la impressió que no ens movem molt.

Treball a l'escola pública

En el marc de " Marionnette et Thérapie" , vaig treballar sovint a l'escola pública. D'una banda, vaig intervenir durant diversos anys en les acadèmies de Créteil, La Rochelle, Laval, Nantes, Orleans, Perpignán, Reims, Tours, Sant-Denis de la Reunió, Fort-de-France en la formació de reeducadores i vaig tenir la sort de treballar amb el Sr. Yves de La Monneraye i Ivan Darrault-Harris, autors d'obres notables que sovint citem en les nostres intervencions. Per altra banda, vaig animar a Tours l’any 1991 una trobada nacional que agrupava a vint-i-cinc personalitats procedents de totes les regions de França. I sempre a petició de l'escola pública, he donat conferències de sensibilització sobre l'interès de la utilització del teatre de titelles per a ajudar alumnes amb dificultat escolar i mostrar els diferents impactes mediàtics del titella.

En 1982, una d'aquestes conferències feta en l'Escola normal de Sant-Denis (93) va desembocar en una llarga cooperació. A continuació vaig treballar diversos anys en un L.I.P. (institut de formació professional) de la regió parisenca on, en el marc d'un P.A.I. (projecte d'animació educativa) els alumnes de “sanitari i social” van representar Hamlet amb èxit.Per altra banda, durant quatre anys, de 1992 a 1995, quatre professors de l'acadèmia d'Orleans (45) van participar amb mi i un grup franco-germànic en una investigació sobre “el teatre de titelles com a camp d'experiència intercultural”, això es realitzava en el marc de l'O.F.A.J. (oficina franco-germànica per a la joventut) amb la doble participació de l'H.I.L.F. (institut hessois de formació contínua) a Weilburg i de " Marionnette et Thérapie" a Marly-li-Roi (78).

Abans de seguir, he de recordar el nom de Lazarine Bergeret, mestra que vaig tenir l'alegria de trobar quan vaig començar a descobrir el titella i els seus múltiples aspectes. Lazarine Bergeret, i la seva mare abans que ella, van estar entre les primeres persones que van utilitzar el titella com a material pedagògic a França a l'escola maternal. Lazarine Bergeret em va explicar moltes aventures succeïdes al seu famós personatge el Sr. Berlingot.

El titella era conegut a l'escola maternal Varenne (94) - paradoxalment visc molt prop d'allà - després a continuació a l'escola Blancs Abrics on Lazarine Bergeret va acabar la seva carrera de mestra. El Sr. Berlingot, descansa ara en el Museu pedagògic del carrer de Ulm. Lazarine i la seva mare van cedir un gran nombre de titelles a aquest museu.

Aquesta conferència feta en 1982 va tenir prolongacions i gràcies a ella vaig trobar un parell de professors molt compromesos amb el seu ofici. Els dos són professors d'Art plàstic en el mateix institut de formació professional (L.I.P.). Aquest col·legi se situa en el suburbi nord-est de París, en un lloc de risc, per dir-lo així. Quan, en l'acadèmia, es parla d'aquests L.I.P., es diria que s'invoca a Attila! .Bé, en aquest L.I.P., tindria moltes alegries. I si vaig tenir de vegades dificultats en aquest lloc, la majoria van ser degudes a professors que no els agradaven els titelles, o que veien amb mals ulls a alguns dels seus antics alumnes - considerats rucs íntegres - que s'interessaven per una activitat i que feien progressos escolars sorprenents a causa d’un desbloqueig.
Varem decidir d'acord amb el director dedicar cada divendres a la tarda (4 hores) als titelles, juntament amb tres professors: un professor de francès, un de sanitari i social i un d'art plàstic. El professor de sanitari i social també estava perquè es tractava d'una classe que preparava un B.I.P. " Sanitari i Social". Aquests alumnes tenen períodes de pràctiques que han d'efectuar durant el seu any escolar, o en guarderies, o en escoles maternals, o en llars de joves treballadors o en llars de vells.

En realitat, aquests alumnes van on són acceptats i l'acta i la valoració del director del lloc on van són molt importants per a aprovar la seva B.I.P . Des del primer dia els alumnes es van apassionar per aquesta activitat. És necessari dir que el col·legi havia fet bé les coses. Durant la primera setmana, els alumnes van seguir “un període de pràctiques complet de titelles”. Descarregats de qualsevol altra assignatura, durant tota aquesta setmana, van construir cadascun una titella a la seva manera (sense tema inicial). Al titella se li va donar un nom i se li va situar en un escenari fet pels alumnes. Els titelles van ser escollits a sort, per tant havia moltes situacions diferents per a cada personatge.
Aquesta classe era privilegiada, dotze alumnes, però de nacionalitats diferents: Algèria, les Antilles, Madagascar, El Marroc, Polònia, Portugal, Tunis, Turquia. De religions diferents: animista, ateu, catòlic, jueu, musulmà, protestant. Aquest grup va formar un equip compacte. Totes van aprovar la seva B.I.P. Vaig tenir recentment notícies d'una d'elles; és ara directora d'un centre d'oci i en el seu centre el titella té un lloc privilegiat. Les històries escrites per aquestes senyoretes eren sorprenentment assenyades. Mai critiquem el seu treball, varem tenir la major comprensió possible. Van acceptar sense dir ni piu fer tots els exercicis: mim, màscares, manipulació de dos tipus de titelles, guant i marota. Les dúiem a diversos museus el dissabte: museu dels A.T.P., de la Moda, el Louvre, el museu Kwok On. Les dúiem a veure espectacles de titelles. No sempre era fàcil organitzar aquestes tardes. Era necessari convèncer als pares perquè donessin l'autorització escrita i signada, i trobar els cotxes per a acompanyar a aquestes alumnes en els seus allunyats suburbis. Però els pares, fins i tot, els més rondinaires, van comprendre. Alguns van venir als espectacles, varem poder conèixer-los. A la fi del curs, amb el B.I.P. acabat, varem ser convidats per totes les famílies. Varem tenir menjars pantagruèlics de cuines típiques. Era molt dur separar-se. Aquestes antigues alumnes tornen regularment al L.I.P. a veure als seus antics professors d'Art plàstic. M'escriuen sempre.
Enfortits amb aquesta primera experiència, varem decidir a l'any següent representar Ubu. Havíem vist Ubu de Massimo Schuster, fet amb elements de Meccano… El professor de francès volia costi el que costi representar Ubu. Estava contenta, m'agrada molt Jarry i Ubu és una obra fantàstica. Aquesta vegada varem voler fer titelles molt grans, manipulats per dues persones. Durant una setmana els alumnes van fabricar els caps de les titelles, després d'haver llegit el text i haver estudiat els caràcters de cadascun. Manipular a dos aquest tipus de titella no té secrets però va ser necessari formar als manipuladors. No és tan simple com sembla ja que aquesta manipulació té un costat íntim evident. Treballem molt sobre el cos de l'altre, com auxiliar i no com objecte de desig sexual. Aquest any, teníem dos nois i setze noies. Com l'any anterior, teníem un gran nombre d'ètnies diferents, i també altres problemes deguts al fet que havia dos nois i per altra banda la tendència d'un professor a comparar amb els alumnes brillants de l'any anterior.
El professor de sanitari i social anava a ser el vincle per a permetre realitzar l'experiència el tercer any (1986-1987). És a dir, representar Hamlet. Ja que aquest any, havíem treballat amb un altre L.I.P., situat en…N , que tenia una assignatura de preparació per a l'ofici de sastre de teatre. La mare del nostre professor de sanitari i social era la professora titular d'aquesta assignatura. No crec que hagi hagut altre treball d'aquest tipus a França. Dos L.I.P. que treballen sobre un P.A.I. comuna! Els alumnes es reunien de vegades en un col·legi, de vegades en un altre. Discutien els uns amb els altres per a l'elaboració dels vestits de Hamlet, desitjant tots que quedessin perfectes. Van anar a comprar els teixits al mercat de San Pedro. Van enxampar les caixes de costura de les mares o àvies per a tenir boniques puntes, galons, botons. Res era massa bonic per a aquest espectacle de Hamlet. Per què?
Aquest any, el retorn a l'escola tenia lloc el 5 de setembre i aquest dia, cada alumne va tenir la sorpresa de rebre un llibre de peces de Shakespeare i assabentar-se que representarien a Hamlet amb titelles. Perquè l'elecció de Hamlet? L'any anterior havíem dut la classe a veure l'espectacle de Macbeth per Massimo Schuster. I durant el festival de Montreal havia vist l'espectacle iugoslau Hamlet (no recordo haver-me rigut tant en la meva vida). El que és interessant en Hamlet, és que hi ha espectacle en l'espectacle. El professor de francès estava impacienti per veure com sortiríem d'aquest projecte tan ambiciós. La meitat de l'acadèmia era entusiasta i l'altra meitat, escèptica. Els alumnes estaven esbalaïts per aquesta elecció. Se sentien valorats. Em van dir: “Ens dónes confiança. Ja veuràs, que tot sortirà perfecte! ”
Va ser molt dur! No sé si tindria l'energia de refer aquest treball. Però és veritat que va ser un èxit. Tres classes van treballar en aquest projecte: una classe de mecànics, de divuit alumnes nois, van construir l'escenografia; una classe de sastres de teatre de dotze alumnes noies i un noi; una classe de sanitari i social, vint-i-dues alumnes noies, i tres nois.

Aquests tres nois eren molt diferents. K…, molt brillant, però ràpidament ens varem adonar que no sabia llegir! Al principi del C.P., balbotejava i va dir que volia ser Hamlet. Les noies el van esbroncar. Dur, dur! Va fer fàstics, després es va convertir en l'encarregat de l’atrezzo, i el regidor. Va trobar el seu lloc, únic i digne, que li convenia. J…, reservat i quec. Va ocupar el paper d'ambaixador. Havia d'actuar a duo amb una jove noia que feia el segon ambaixador. Desitjàvem veure'ls ocupar aquests papers una mica com el Dupont-Dupond. Eren els dos tan tímids i quecs. Un dia, F… em va dir: “Renuncio, no ho aconseguiré fer mai! A més la meva àvia (les Antilles) em va dir que el dia del meu naixement un geni malvat m'havia tirat el mal d'ull. ” Un mica confosa a l'escoltar això, no sé per quina inspiració, li vaig bufar damunt dient-li que jo expulsava el mal ull. Miracle, això va funcionar! F… va canviar. Es va tornar molt graciosa. Lo bastant per a tenir confiança en ella mateixa i els nos tres dos ambaixadors van funcionar bé.
Per contra em vaig fer amb una enemiga. Una noia havia fabricat el cap de Hamlet, molt ben fet, he de dir-ho. Volia fer el paper. Volia ser l'estrella. Ara bé el dia de l'assaig general, no va venir. Sense excuses. Això va tenir una conseqüència. La jove noia que feia el paper principal infringia les normes sagrades del teatre: faltava voluntàriament el dia de l'assaig general. Llavors vaig demanar a una jove noia molt discreta, que tenia un paper secundari a causa de la seva timidesa, fer el paper de Hamlet. Havia observat que ho sabia i que de vegades li havia bufat el text a la protagonista. Va ser un èxit.

A l'endemà va haver escàndol! L'estrella va arribar i es va assabentar que vaig donar el seu paper a una altra. No suportant la substitució em va dir: “L'espectacle no es farà. És una injustícia. Els meus companys faran vaga.”

No va aconseguir el seu objectiu! Tots van entendre que no havia injustícia, i que tenia el que s'havia buscat. Aquests adolescents estaven orgullosos de treballar un text tan dur. Aquest any, en la FR 3, donaven, el dissabte a la tarda, retransmissions de peces de Shakespeare en anglès, subtitulades en francès. Els pares estupefactes veien als nens observar aquests espectacles. El dilluns, els comentaven els uns amb els altres, demanaven explicacions als professors. Alguns van fer el viatge a Stratford. Es van enganxar al teatre per a sempre.

Referent al titella, els brollen sovint llàgrimes en els ulls quan parlen o quan recorden el col·legi “veure els L… ”, els seus antics professors d'Art plàstic. Ja fa bastants anys que van deixar el col·legi.
Us direu:“Tot aquest treball per a representar-lo quatre o cinc vegades!” Sí, però QUINES VEGADES! Com deia Colette Duflot, varem fer un treball de veritables pedagogues ja que els varem dur a conèixer un altre mitjà per a adquirir coneixements indispensables i sobretot per a aconseguir més confiança en ells mateixos. L’any 1990 repreníem el treball amb dotze alumnes, sobre el surrealisme… Va ser sorprenent. Elles havien trobat una nova arma: el revòlver de donar vida! Però el meu horari ja no em permetia estar disponible tots els divendres, i vaig passar el relleu a Dominica Apertización, una titellaire formada en teràpia
Madeleine LIONS.

Madeleine Lions es Presidenta de l’Association Marionnette et Thérapie” de França, i de FIMS (Fédération Internationale de la Marionnette pour la Santé)

 

Experiències grup de treball de l'ICE de l'UB

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
EXPERIÈNCIES GRUP DE TREBALL ICE
Aprenentatges amb titelles a les Aules d’Educació Especial
Coordinadora:
  • Teia Martinez Moner. Mestra d’Educació Especial i Titellaire
Integrants:
  • Anna Teixido. Mestra de Primària
  • Urgell Obiols. Mestra d’Educació Física i Psicomotricitat
  • Ruth Revaliente. Mestra d’Educació Infantil i Mestra d’Educació Especial
  • Marta Torrico. Mestra d'Educació Infantil
  • Cristina Bertran. Logopeda i Mestra d’Educació Especial.
INTRODUCCIÓ
En aquest grup de treball ens hem plantejat realitzar un treball molt pràctic però amb un bon fonament teòric. Volem oferir eines i recursos didàctics als mestres per treballar els aprenentatges amb titelles per aquests trastorns: Espectre Autista, Retard Mental, Trastorns de Conducta, TDAH, Síndrome de Down i handicaps físics.
Cada proposta va acompanyada dels titelles, d’unes fitxes d’activitats pels mestres, per quin tipus de trastorn serveixen i com avaluar-les.
Aquest primer curs hem treballat alguns hàbits a l’Educació Infantil: El reciclatge i la bona alimentació
En un principi la intenció és la de realitzar unes activitats cada curs, tractant parts de l’aprenentatge dels nostres alumnes per nivells: Educació Infantil i Educació Primària.
Tot i que les propostes estan enfocades als alumnes d’ Educació Especial, la resta de la classe ordinària també pot realitzar les activitats i beneficiar-se del contingut pedagògic de les mateixes.

 

El joc del reciclatge

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
EXPERIÈNCIES GRUP DE TREBALL ICE
El joc del reciclatge. Ruth Revaliente i Marta Torrico 


Unitat didàctica:  
EL JOC DEL RECICLATGE  
Nivell: Educació Infantil. P-5
Àrea: Descoberta d l’entorn
Adaptació del tradicional joc de l’oca 
TREBALLEM EL RECICLATGE AMB ALUMNES AMB BAIXA VISIÓ


Característiques de l’alumne
    • Alumne amb agudesa visual de 0,3 (de lluny)
    • Patologia congènita i estable (no degenerativa)
    • Disposa de correcció òptica (astigmatisme)
    • Camp visual total, sense reducció (+-180º)
    • No té problemes cromàtics. Bona percepció del color
    • Atès a l’equip d’integració des d’educació infantil (P-3)
    • Treball de prop: sense problemes (sense valoració)
Objectius generals
    • Ser respectuós amb el medi ambient.
    • Aprendre a classificar les deixalles reciclables.
    • Comprendre les normes d’un joc.
    • Ser capaç de respectar les normes d’un joc.
    • Aconseguir que els alumnes es relacionin entre ells i creïn un ambient de respecte i comprensió mutu.
    • Diferenciar i identificar els materials de reciclatge aprofitant les restes de visió i amb ajut del tacte.
    • Aprendre a relacionar els colors amb els materials de reciclatge: vidre, paper i plàstic
    • Aprendre la numeració fins el 24
    • Saber esperar el torn
    • Saber perdre i guanyar
    • Poder expressar els sentiments que sorgeixen al voltant del joc d' una manera correcta 
Metodologia
El mestre explica amb un peix titella un conte introductori al joc. Desprès el peix titella explica les normes del joc. El mestre és el que dirigeix el joc, en el que hi participen dos jugadors.
Temporització
30 minuts d’activitat
Avaluació
Mitjançant una graella d’observació. ANNEX 1
Material
      • Taulell de joc
      • Objectes per reciclar
      • Dau
      • 2 titelles
      • 2 fitxes-lletra
      • 2 cistelles
      • Instruccions del joc
      • 3 containers per reciclar
      • Bossa per guardar el joc
Explicació de l’activitat
      1. Poden jugar, de forma simultània, un màxim de 2 persones o 2 equips.
      2. Després de tirar el dau tots els jugadors, comença qui hagi obtingut la xifra més alta.
      3. En el seu torn cada jugador tira el dau que l’indica el número de caselles que ha d’avançar.
      4. Les caselles estan numerades de l’1 al 24.
      5. Quan es caigui a les caselles que hi ha un objecte per reciclar, s’ha de portar als containers de reciclatge. Si es col·loca correctament, el jugador pot continuar jugant, si no, passa el torn al següent jugador.
      6. Quan es caigui a les caselles que hi hagi un dibuix, s’haurà de seguir les instruccions del mateix.
      7. El primer jugador que arribi, amb el número exacte, al final, és el guanyador del joc. 
Caselles amb dibuix (explicació): 
LA BARCA: en les caselles 4 i 9 hi ha barques. Al caure en una d’elles es pot avançar o retrocedir fins la casella que hi ha l’altra barca.
EL PEIX: en les caselles 6, 9, 18 i 24 estan dibuixatsels peixos. Quan es cau en una d’aquestes caselles es pot avançar fins la casella que hi ha un peix i tornar a tirar.
EL REMOLÍ: en la casella 22 està dibuixat un remolí, a l’arribar a aquesta casella s’està obligat a retrocedir a la casella 1.
L’HAM: en la casella 15 està dibuixat un ham; caure en aquesta casellasignifica quedar-se dos torns sense jugar.
CASCADA: en les caselles 8 i 20 hi ha una cascada, si es cau a la casella 8 s’ha d’anar a la 20 i si es cau a la casella 20 s’ha d’anar a la 8.
.
ANNEX 1. GRAELLA D’ AVALUACIÓ 
NOM DE L’ALUMNE__________________CURS_______
“JOC DEL RECICLATGE” .
OBJECTIUS
A (assolit)
NA (no assolit)
EP (en procés)

Relacionar els colors amb els materials de reciclatge: vidre, paper i plàstic




Comprendre les normes d’un joc




Respectar les normes d’un joc




Diferenciar i identificar els materials de reciclatge




Aprendre la numeració fins el 24




Saber esperar el torn




Saber perdre i guanyar




Expressar sentiments d’una manera correcta







INSTRUCCIONS DEL JOC DEL RECICLATGE
      1. Poden jugar, de forma simultània, un màxim de 2 persones o 2 equips.
      2. Després de tirar el dau tots els jugadors, comença qui hagi obtingut la xifra més alta.
      3. En el seu torn cada jugador tira el dau que l’indica el número de caselles que ha d’avançar.
      4. Les caselles estan numerades de l’1 al 24.
      5. Quan es caigui a les caselles que hi ha un objecte per reciclar, s’ha de portar als containers de reciclatge. Si es col·loca correctament, el jugador pot continuar jugant, si no, passa el torn al següent jugador.
      6. Quan es caigui a les caselles que hi hagi un dibuix, s’haurà de seguir les instruccions del mateix.
      7. El primer jugador que arribi, amb el número exacte, al final, és el guanyador del joc.
Caselles amb dibuix: 
LA BARCA: en les caselles 4 i 9 hi ha barques. Al caure en una d’elles es pot avançar o retrocedir fins la casella que hi ha l’altra barca. 
EL REMOLÍ: en la casella 22 està dibuixat un remolí, a l’ arribar a aquesta casella s’està obligat a retrocedir a la casella 1. 
L’HAM: en la casella 15 està dibuixat un ham; caure en aquesta casellasignifica quedar-se dos torns sense jugar. 
CASCADA: en les caselles 8 i 20 hi ha una cascada, si es cau a la casella 8 s’ha d’anar a la 20 i si es cau a la casella 20 s’ha d’anar a la 8. 
EL PEIX: en les caselles 6, 9, 18 i 24 estan dibuixatsels peixos. Quan es cau en una d’aquestes caselles es pot avançar fins la casella que hi ha un peix i tornar a tirar.

CONTE
Fa un temps en un poble de mar vivien unes persones molt pobres, tant tant pobres que no tenien diners per comprar-se cubs d’escombraries.
A casa tenien molt menjar però clar, quan ja s’ho menjaven tot no sabien on llençar els papers i les peles i al final ho van llençar TOT al mar.
Allà, AL FONS DEL MAR, hi vivia un peix globus molt bonic.
De cop va veure com queien totes aquelles escombraries a sobre de casa seva.
Llavors pensant molt, va decidir seguir un camí i anar a buscar als seus amics peixos per demanar ajuda.
Nedant, nedant es va trobar amb un grup de peixos martell i els hi va explicar el que havia passat i els va dir:
    • Peixos martell que m’ajudaríeu a netejar el mar i agafar les escombraries que han caigut a sobre de casa meva?
    • I tant que t’ajudarem!
El peix globus i els peixos martell van agafar un sac i van continuar el camí del mar, quan de sobte es van trobar a un grup de peixos piranya.
Van pensar que hi havia tantes escombraries que quants més fossin millor.
Llavors els hi van explicar el que havia passat i els van dir:
    • Peixos piranya que ENS ajudaríeu a netejar el mar i agafar les escombraries que han caigut a sobre de casa meva?
    • I tant que t’ajudarem!
El peix globus, els peixos martell i els peixos PIRANYA van continuar el camí del mar, quan nedant, nedant es van trobar a un grup de peixos TAURÓ.
Llavors els hi van explicar el que havia passat i els van dir:
    • Peixos tAURÓ que ENS ajudaríeu a netejar el mar i agafar les escombraries que han caigut a sobre de casa meva?
    • I tant que t’ajudarem!
El peix globus, els PEIXOS martell, els peixos PIRANYA I ELS PEIXOS TAURÓ van continuar el camí del mar, quan nedant, nedant es van trobar a un grup de peixos GRANOTA.
Llavors els hi van explicar el que havia passat i els van dir:
    • Peixos GRANOTA que ENS ajudaríeu a netejar el mar i agafar les escombraries que han caigut a sobre de casa meva?
    • I tant que t’ajudarem!
El peix globus, els peixos martell, els peixos PIRANYA, ELS PEIXOS TAURÓ I ELS PEIXOS GRANOTA van continuar el camí del mar, quan nedant, nedant es van trobar a un grup de peixos AIGUA.
Llavors els hi van explicar el que havia passat i els van dir:
    • Peixos AIGUA que ENS ajudaríeu a netejar el mar i agafar les escombraries que han caigut a sobre de casa meva?
    • I tant que t’ajudarem!
El peix globus, els peixos martell, els peixos PIRANYA, ELS PEIXOS TAURÓ , ELS PEIXOS GRANOTA I ELS PEIXOS AIGUA van continuar el camí del mar, quan nedant, nedant es van trobar a un grup de peixos TORTUGA.
Llavors els hi van explicar el que havia passat i els van dir:
    • Peixos tORTUGA que ENS ajudaríeu a netejar el mar i agafar les escombraries que han caigut a sobre de casa meva?
    • I tant que t’ajudarem!
Al final tots els peixos del mar van ajudar al peix globus. Van ficar totes les escombraries AL SAC I HO VAN DEIXAR TOT SUPER NET.
ESTAVEN MOLT CONTENTS però llavors ES van ADONAR QUE NO HAVIEN pensaT que podien fer amb el sac ple D’ESCOMBRARIES.
Van pensar molt i van decidir demanar ajuda als escombriaires que els van ajudar a portar el sac als contenidors del poble.
I conte contat aquest conte s’ha acabat!!!
Ruth Revaliente i Marta Torrico

La bona alimentació

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
EXPERIÈNCIES GRUP DE TREBALL ICE
La bona alimentació. Urgell Obiols i Anna Teixidó
 Unitat didàctica: TREBALLEM LA BONA ALIMENTACIÓ
 CONTE: “QUINA GANA QUE TINC!”

Nivell: Educació Infantil: P-4
Característiques de l’alumne Alumne amb Síndrome de Down
Lloc on es realitza l’activitat Aula d’Educació Especial
Participants Alumne i Mestra/e d’Educació Especial
Hàbit que es treballa La bona alimentació

Objectius didàctics
  • Aconseguir diferenciar alguns aliments més saludables dels altres.
  • Percebre l’ombra pròpia i la produïda per objectes i la pròpia persona interposats a la llum, davant la pantalla o amb llum solar adequada.
  • Diferenciar entre objecte i ombra: l’objecte es pot agafar –té volum- l’ombra és plana.
  • Reconèixer els diferents personatges que formen part de l’obra.
  • Respectar el material i utilitzar-lo seguint les pautes d’ús donades prèviament.
  • Treballar el vocabulari bàsic del conte
  • Gaudir de l’activitat.
Metodologia
Partim de la idea que l’organització i l’enfocament de les àrees tenen un caràcter global i integrador. Per aquest motiu, per tal que el alumne sigui capaç de posar en escena els personatges del conte, es començarà a treballar l’hàbit a partir de l’experimentació directa (descobriment de la pròpia ombra projectada a la pantalla i de diferents objectes a partir d’activitats lúdiques) i posteriorment s’introduirà l’hàbit de tenir una bona alimentació, explicant un conte i presentant els seus personatges.
Temporització 
Una hora setmanal durant el darrer trimestre de curs.
Avaluació 
Mitjançant una graella d’observació. ANNEX 1
Material 
- Paper i colors, diversos objectes, paper transparent, llum, pantalla d’ombres, tisores, cinta adhesiva, ordinador, escàner. 
Explicació de l’activitat 
  • Es fa un treball previ amb les ombres i la llum:
  • S’experimenten moviments lliures suggerits pel descobriment de l’ombra pròpia projectada a la pantalla.
  • Es fan exercicis per endevinar mitjançant l’ombra les parts del cos, objectes...
  • Descobriment dels cossos opacs i dels cossos transparents.
  • Explicació del conte per part del mestre.
  • Es dibuixen els personatges (opcional), o s’utilitzen els que estan fets.
  • S’escanegen els dibuixos, s’imprimeixen i es plastifiquen (ho realitza el mestre).
  • Es munten les ombres.
  • Posteriorment s’assaja el conte amb ajut del mestre i es fa una representació. HI ha l’opció de que estigui gravat.
El mestre anteriorment ha muntat una pantalla d’ombres amb una llum darrere
ANNEX 1. GRAELLA D’ AVALUACIÓ 
NOM DE L’ALUMNE__________________CURS_______
“CONTE:QUINA GANA QUE TINC!”
OBJECTIUS
A (assolit)
NA (no assolit)
EP (en procés)
Aconseguir diferenciar alguns aliments més saludables dels altres


Diferenciar entre objecte i ombra


Respectar el material


Utilitzar el material seguint les pautes donades


Reconèixer els personatges de l’obra


Conèixer el vocabulari bàsic del conte


CONTE: QUINA GANA QUE TINC !
NARRADORA:Hi havia una vegada una nena que estava llegint un llibre de cuina perquè els hi volia donar una sorpresa als seus pares i els hi volia preparar el sopar.
No sabia per quina recepta decidir-se.
Va començar a entra-li son i quan estava a punt d’adormir-se, va veure com del llibre sortia una pastanaga i un pot de ketchup. 
Pastanaga: De primer plat pots fer una amanida amb tomàquets, enciam...
Ketchup:No. No, de primer plat es millor fer una hamburguesa amb molta maionesa, molt de ketchup i patates fregides.
Pastanaga:No vull discutir-me més. Que decideixi ella.
Què prefereixes fer de primer plat?
Nena:Com queno sóc cuinera, per això estava mirant aquest llibre de cuina.
Ketchup:Tan se val. Et preparem els plats i tu els proves, val? 
Nena: D’acord.
(El Sr. Ketchup li dona a provar una hamburguesa amb força maionesa, ketchup, patates fregides.....etc
La nena comença a menjar i es comença a inflar...Tot seguit la Sra. Pastanaga li dona l’amanida i la nena comença a desinflar-se.) 
Nena:Potser millor menjar una amanida. Ja em sento millor. 
Ketchup:(enrabiat)
De postres prova aquest deliciós pastisset de xocolata...
(La nena hi fa una mossegada i torna a inflar-se !
Ràpidament la Sr. Pastanaga li dona una poma a la nena, i la nena es desinfla !)
Nena:Ara ja sé que faré de postres... una macedònia.
(El Sr. Ketchup marxa molt enrabiat , la Sra. pastanaga i la nena es posen el davantal i de dins el llibre surtenun enciam,un tomàquet,un cogombre,un plàtan,una taronja i unes maduixes,cantant i dansant ).
NARRADORA:Una estoneta més tard van arribar els pares i es van trobar la taula molt ben parada amb una nota : UN SOPAR MOLT SA PER ELS PARES MES BONS
 Urgell Obiols i Anna Teixidó

En Pau va al mercat

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
EXPERIÈNCIES GRUP DE TREBALL ICE
En Pau va al mercat  Intervenció logopèdica amb titelles. Cristina Bertran

Escola Carrilet de Barcelona. 
Destinataris: 3 infants entre 8 i 10 anys amb autisme i psicosi.
Característiques del grup
  • Comprensió: comprensió d’ordres poc complexes
  • Expressió: omissió d’elements dins l’oració
  • Ús: necessiten consignes d’actuació, imiten accions dels altres
Necessitat principal en àmbit logopèdic: Facilitar, promoure, millorar i potenciar la comunicació i relació.

Objectius a treballar
Objectius generals:
  • Afavorir la comunicació mitjançant l’ús del titella.
Objectius concrets:
  • Utilitzar el llenguatge per a fer demandes
  • Aprendre a respectar els torns de paraula
  • Demanar i mostrar coses
  • Desenvolupar activitats comunicatives socials
  • Habituar-se a escoltar, mirar als companys en situacions comunicatives i mostrar interès
  • Fomentar la independència per a les activitats més quotidianes.
Descripció de l’activitat: EN PAU VA AL MERCAT
  • Temàtica: anar a comprar
  • Conte representat per 3 titelles on cada un serveix per escenificar els objectius proposats
    • Titella venedor
    • Titella comprador
    • Titella mare
  • Cada infant assoleix el rol d’un titella que anirà rotant al llarg de cada sessió
Material: EN PAU VA AL MERCAT
  • 3 titellesConte: amb suport visual i escrit Llistes de la compra: amb suport visual i escritTeatrí/paradetaMoneder, cistell compra i diners

Metodologia de l’activitat
  • Introducció de l’activitat
  • Representació del conte amb els titelles per part de l’adult
  • Preguntes als infants per comprovar si s’ha entès el conte: feedback
  • Segona representació del conte amb els titelles per part de l’adult
  • anipulació dels titelles i del material per part dels infants
Realització de l’activitat
  • Els alumnes: bona acollida, actius i amb ganes de manipular els titelles
  • Esforç i motivació per reproduir el rol assignat
PROPOSTES:
  • Introducció de nous aprenentatges partint d’aquest centre d’interès
 Cristina Bertran

 

La cigala i la formiga

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008

EXPERIÈNCIES GRUP DE TREBALL ICE
La cigala i la formiga. Teia Moner

Unitat didàctica

Conte: “LA CIGALA I LA FORMIGA”  
Nivell: 3r Primària
Àrea: Llenguatge verbal i escrit. Educació Física. Coneixement del Medi Natural. Coneixement del Medi Social i Cultural. 

CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES

  • Síndrome d’Asperger lleu.
  • Tetraparèsia espàstica lleu, amb alteracions i desordres motors degut a unalesió fa 4 anys.
  • Dèficit d’atenció. Dificultats d’aprenentatge. Trastorn lectoescriptura.
  • Problemes emocionals (autoestima baixa).
  • Dificultats d’aprenentatge, problemes de parla i comunicació.
OBJECTIUS GENERALS
Competència comunicativa i audiovisual
  • Expressar emocions i sentiments utilitzant recursos verbals.
  • Utilitzar objectes i materials com a instrument d’expressió i comunicació.
  • Produir textos orals utilitzant els recursos adequats.
  • Llegir i comprendre relats.
  • Compartir i reconstruir històries.
  • Llegir conjuntament i amb guia per aprofundir en el sentit del text.
  • Prestar atenció en el to de veu, la pronunciació i l’entonació.
  • Fer interpretacions personals dels textos.
Competència artística i cultural
  • Aprendre a dramatitzar un conte.
  • Aprendre a interpretar i crear un personatge.
  • Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu i el cos.
  • Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres.
  • Identificar la diversitat de materials i de qualitats.
  • Conèixer la vida i la obra d’autors literaris
Competència aprendre a aprendre
  • Tenir consciència de les capacitats d’aprenentatge, atenció, concentració, memòria, comprensió i expressió lingüística.
  • Plantejar fites assolides a mitjà termini i complir-les.
Àrea d’Educació Física
  • Orientar-se espacialment.
  • Aprendre habilitats motrius.
  • Elaborar un control motriu i domini corporal.
  • Adequar el moviment a estructures espacio-temporals.
  • Aprendre a coordinar moviments corporals.
  • Aprendre a mantenir l’equilibri estàtic i dinàmic.
OBJECTIUS ESPECÍFICS 
  • Treballar comunicació oral i la relació amb els companys
  • Coordinar alhora diversos moviments corporals
  • Reforçar l’autoestima 
  • Treballar comunicació oral i parla 
CONTINGUTS 
  • Ampliació i millora del vocabulari i l’expressió oral.
  • Característiques de les formigues. Cóm són i com viuen.
  • Característiques de les cigales. Cóm són i com viuen.
  • Diferenciació de la intensitat del so.
  • Representació a través de titelles.
  • Participació activa i col·laborativa en interacció amb el grup i la mestra.
  • Identificació i comprensió del llenguatge teatral.
  • Respecte pel material que s’utilitza.
  • Superació personal.
METODOLOGIA
Mitjançant la representació amb titelles d’un conte, es treballen els objectius i els continguts marcats.
Primer es llegeix el conte. Es fan improvisacions per trobar el personatge. S’assaja i finalment es representa davant les classes d’ Educació Infantil, 1r, 2n i 3r de Primària.
PROCEDIMENTS

Desenvolupament de les sessions
  • Lectura del conte
Primer de tot és llegeix el conte, que prèviament la mestra ha adaptat teatralment.
  • Reelaboració del conte
Després se’ls hi diu als alumnes que aquest conte s’ha de representar davant de nens d’ Educació Infantil i que hi han moltes paraules que potser no les entendran i que s’han de buscar paraules que signifiquin el mateix però més senzilles. Primer es cerca al diccionari les paraules que no entenen i després es pensen paraules que vulguin dir el mateix. Es prepara el text perquè sigui comprensible.
  • Cercar informació de l’autor
Se’ls hi diu que busquin informació de la vida i l’obra de l’autor.
  • Cercar informació de les cigales i les formigues
Es treballa les característiques de les formigues i de les cigales, com són i com viuen.
Han de cercar informació i portar-la per posar-la en comú.
La mestra també els hi dona un dibuix d’un niu de formigues per pintar.
  • Entendre la faula, reflexionar sobre ella i fer una nova interpretació
En la faula la actitud de la formiga és bona perquè treballa i la de la cigala dolenta perquè no fa res. Però aquestes apreciacions són veuen del tot correctes, ja que és bo ser treballador però també es bo saber gaudir del descans.
  • Lectures dramatitzades del conte
La mestra distribueix els personatges i durant algunes sessions es llegeix el conte en veu alta, interpretant els personatges.
  • Improvisacions i assajos del conte amb els titelles
La mestra porta els titelles construïts i es pren contacte amb ells. Abans d’assajar directament el conte es fan improvisacions amb els titelles. Moviments, sons, veus dels personatges...Aquest treball serveix per agafar confiança amb l’objecte i trobar el personatge.

TEMPORITZACIÓ
12 sessions per trimestre. Una sessió setmanalamb els tres alumnes alhora. Cada sessió dura una hora.
AVALUACIÓ
Mitjançant una graella d’observació. (Veure annex 1)
MATERIALS
    • Titelles: Cigala, Formiga, Avi i Àvia
    • Escenografia: Una taula i dos cadires.
    • Conte escrit
 
ANNEX 1. GRAELLA D’AVALUACIÓ
NOM DE L’ALUMNE___________________CURS_____
ACTIVITAT:“LA CIGALA ILA FORMIGA”
OBJECTIUS
A (assolit)
NA (no assolit)
EP (en procés)
Llegir donant l’entonació correcte.


Comprendre el relat.


Compartir i reconstruir històries.


Expressar emocions i sentiments utilitzant recursos verbals.  

Prestar atenció en el to de veu, la pronunciació i l’entonació.


Aprendre a dramatitzar un conte.


Aprendre a interpretar i crear un personatge.


Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres.
   
Relacionar-se correctament amb els altres
    
Aprendre a coordinar moviments corporals.
   
Gaudir de l’activitat       

Teia Moner 

Escola Josep Gras. M. Teresa Abellan Pérez

I Jornada Internacional Educació i Titelles 2008
Escola Josep Gras. Sant Llorens Savall.
M. Teresa Abellan Pérez.   Mestra d’educació especial i psicopedagoga

Experiència anterior amb titelles
  • Utilitzava el Sr. Cordills amb un alumne de 4t, en Santi, amb un trastorn important de llenguatge i parla.
  • De tant en tant fèiem una representació a la classe ordinària per donar significat a la feina feta.
  • La tasca del dia a dia ens deia que calia introduir algun canvia perquè ja feia un curs que el Sr. Cordills estava amb nosaltres.
  • El Santi i la seva mare van crear un titella a casa que faria companyia al Sr. Cordills.
I, sense que fos una casualitat.

M’arriba i m’afegeixo a la proposta de la Teia.

Complemento l’experiència amb un treball de noves tecnologies on l’aprenentatge significatiu era l’objectiu principal.

Calia...
  • Replantejar quins canvis introduiríem, elper què dels canvis i com introduir-los.
  • Demanar permís a l’equip directiu.
  • Parlar amb el Santi.
  • Parlar amb la tutora del curs.
  • Programar...
Objectius de la mestra
  • Treballar l’expressió oral i el vocabulari d’un dels alumnes.
  • Treballar les dificultats de relació i comportament de l’altre alumne.
Comencem a treballar! Què podem fer amb els titelles?
  • Els alumnes comencen a proposar idees que anem apuntant en un paper. Acudits, explicar una història...  Volem fer alguna representació per als nens de la nostra classe. Els volem fer riure!
  • Decidim demanar també opinió a les dues titellaires que coneixem i via e-mail aporten idees abans de començar el nostre projecte.
De mica en mica el projecte es fa realitat
  • Es creen els altres titelles; l’Asuqui i el Monstre Courail.
  • Els alumnes estan molt emocionats i ho transmeten a la resta de persones del centre.
  • Es troben i comencen a treballar fora del centre.
  • Els pares i mares comencen a fer el seguiment del neguit.
Una pel.li de riure!
  • Personatges: El Sr. Cordills i l’Asuqui que són titelles construïts per nosaltres mateixos.
  • Es farà una filmació de la representació i es passarà més tard a la resta de companys de la classe.
  • El treball previ es farà des de l’aula d’educació especial i el portaran a terme dos alumnes de 4t de primària amb diferents trastorns.
  • Assisteixen a l’aula de manera individual, però en aquesta ocasió treballaran junts, perquè, a més, són molt amics.
Característiques cognitives, emocionals, actitudinals i físiques dels aprenents.
  • Partim d’un grau de motivació excel·lent. Fer una pel.lí!
  • Els dos alumnes seran el centre d’atenció dins la seva classe. Seran els protagonistes que intentaran fer riure i distreure als seus companys de classe amb una història inventada per ells.
  • Alhora es normalitzarà el seu món d’imaginació no sempre ben entès.
Aprenentatge significatiu
  • Parteix dels coneixements previs i nivell i capacitats de cada alumne per a construir i ampliar coneixements de manera constructiva.
  • Una activitat amb sentit i significació per als alumnes perquè l’han proposat i creat ells mateixos. 
  • Parteix de la motivació per part dels aprenents.
  • Planifica i es treballa a través del compartir i aprendre de manera conjunta; alumnes, mestres, companys d’altres classes.  
  • Parteix d’una tasca contextualitzada, globalitzada i inclusiva.
  • Permetrà que els dos alumnes s’adonin del seu propi procés d’aprenentatge significatiu
Activitat terapèutica
  • Possibilita el fet de tractar temes que preocupen als alumnes.
  • Les representacions a través dels titelles les viuen com si no tingués a veure amb ells. Fan una transferència, en termes psicoanalítics.
  • Les representacions davant els companys ajuda a integrar-los dins el grup normalitzant una activitat i els conceptes implícits.
  • Asseguren la confiança en les seves capacitats i millora de l’autoestima.
  • Aquesta motivació afavoreix una actitud col·laboradora i participativa pel desenvolupament del treball. A nivell cognitiu, es partirà dels coneixements previs en l’ús dels mitjans tecnològics i del nivell propi d’expressió oral i creatiu.
Competències específiques que els aprenents experimentaran
  • Creació, de forma guiada,d’una representació de titelles.
  • Saber crear un guió i diàleg per a fer la representació.
  • Fer transcripcions amb el programa Word.
  • Utilitzar l’e-mail com a mitjà de comunicació tecnològic.
  • Familiaritzar-se amb la càmera de vídeo.
Continguts
Conceptuals
  • Ampliació i millora del vocabulari i l’expressió oral.
  • Aplicació del tractament de text del word.
  • El funcionament del correu electrònic.
  • El funcionament elemental de consultes a web’s diferents.
  • El funcionament bàsic de la càmera de vídeo.
  • El funcionament  de la càmera fotogràfica.
Procedimentals
  • Creació, planificació i representació a través de titelles.
  • Realització de fotografies amb una càmera digital.
  • Filmació amb la càmera de vídeo.
  • Preparació a reproduir la filmació.Actitudinals
  • Interès per superar les dificultats que sorgeixin.
  • Respecte per el material que utilitzem.
  • Participació positiva i col·laborativa en l’activitat.
  • Superació personal i per reforçar la confiança i seguretat individual.
Per què m’agrada fer anar els titelles?

M’agrada estar amb els titelles perquè fan riure a la gent i també perquè quan poses la ma dins el titella te l’escalfa. Fa bellugar els dits i quan estàs amb el titella sembla que està parlant el titella però qui parla sóc jo.

Què és el que més m’ha agradat de fer titelles?

Poder treballar amb el Toni, que és el meu millor amic, i l’Àngels que és una titellaire del poble. 

M’ha servit per aprendre a parlar millor?

Sí que m’ha servit perquè a 3r encara no sabia gaire vocabulari. Ara penso que les paraules em surten millor.

M’ajuden el titelles a sentir-me bé?

Sí perquè no és com l’escola que fas molts treballs. A mi em costen fer els treballs d’escola, però els titelles no. 

Opinions de la mestra d’EE
  • El treball portat a terme amb la Teia ha estat realment profitós per diferents motius

    • D’una banda, hem fet un treball realment terapèutic amb dos alumnes de l’aula d’educació especial. Dos amics que mai tenen l’oportunitat de treballar plegats.
    • D’altra banda, s’ha fet un treball global on les TIC han estat el mitjà per a portar a terme el treball planificat inicialment.
    • Els objectius prioritaris a l’hora de planificar el treball van ser el de l’ampliació del vocabulari i la millora de l’estructuració de les frases i expressió oral , especialment d’un dels alumnes. La satisfacció personal i el poder gaudir dins el recinte escolar amb una tasca no acadèmica ha estat l’objectiu de treball per l’altre alumne.
    • Partint de les teories constructivistes i l’aprenentatge significatiu, els dos alumnes han pogut partir d’un problema, d’un tema que volien treballar per a poder planificar i decidir com volien organitzar el seu propi procés d’aprenentatge.
    • Ha estat realment una experiència gratificant. Els titelles s’han convertit en un mitjà gratificant i motivador que ha permès, conjuntament amb les TIC i l’aplicació de les teories constructivistes, fer un treball efectiu a nivell terapèutic. Els dos alumnes han experimentar el que vol dir poder ser simplement ells i mostrar als companys quina és la feina que han fet. La seva autoestima s’ha modificat. Els dos alumnes es mostren més contents i tenen més interès per acabar bé les feines acadèmiques.
    • Els titelles han ajudat dos alumnes a sentir-se emotiva i emocionalment segurs de sí mateixos i alhora normalitzar la diversitat. El Santi i el Toni, dos alumnes que han fet una tasca bonica i han fet riure els seus companys, el seu objectiu